miniatura|Bandera d'Ucraïna miniatura|Monestir de Sant Miquel a Kíev. El terme nacionalisme ucraïnès fa referència a la versió ucraïnesa de nacionalisme. Tot i que l'actual estat d'Ucraïna ha sorgit en dates relativament recents, alguns historiadors, com ara Mikhailo Hruixevski, Orest Subtelny i Paul Magosci han citat l'estat medieval de la Rus de Kíev com un primerenc precedent de la condició d'Estat específicament ucraïnès.^ Hrushevsky, Mykhaylo. History of Ukraine. Chartorsky Publishing, Nova York, 1961. p. 119 Els orígens del nacionalisme ucraïnès modern també han estat relacionats amb l'aixecament rutè del contra la Confederació de Polònia i Lituània, dirigit per Bohdan Khmelnitski.
Nacionalisme cosac Els cosacs van tenir un paper en tornar a despertar un sentit d'identitat ucraïnès dins de la regió de l'estepa.Wilson, Andrew. Ukrainian Nationalism in the 1990s: A Minority Faith. Cambridge University Press. Londres: 1997. 6. Una figura dominant en el moviment cosac i en la història nacionalista ucraïnesa, Bohdan Khmelnitski (c. 1595-1657), va comandar els cosacs zaporoges i va conduir la rebel·lió de Khmelnitski contra el govern polonès a mitjan . Khmelnitski també va tenir èxit en la legitimació d'una forma de democràcia que havia estat practicada pels cosacs des del . Bohdan Khmelnitski va parlar de l'alliberament dels "tot el poble rutè" i investigacions recents han confirmat que el concepte d'una nació rutena com a comunitat religiosa i cultural havia existit abans de la seva revolució.Serhy Yekelchyk. Ukraine Birth of a Modern Nation. Oxford University Press, 2007. p 28 Els actuals ucraïnesos encara recorden i glorifiquen el paper de Khmelnitski en la història d'Ucraïna.
Una altra figura prominent en el nacionalisme cosac, el hetman Ivan Mazepa (1639-1709), va fer grans contribucions financeres que es van centrar en la restauració de la cultura ucraïnesa i de la història durant el . Va finançar importants reconstruccions de la Catedral de Santa Sofia de Kíev, i l'elevació de l'estatus de la Universitat Nacional "Acadèmia Mohila de Kíev" de simple acadèmia a Universitat el 1694.Orest Subtelny, "Ukraine: a History", University of Toronto Press, 2000, , p. 164
Nacionalisme ucraïnès a la literatura Una de les figures més prominents de la història nacional d'Ucraïna, el poeta ucraïnès Taràs Xevtxenko, expressà idees d'una Ucraïna independent i sobirana al .Kleiner, Israel. From Nationalism to Universalism Vladmir (Ze’ev) Jabotinsky and the Ukrainian Question. Canadian Institute of Ukrainian Studies. Edmonton: 2000. 66. Tares Xevtxenko utilitza la poesia per inspirar renaixement cultural per al poble ucraïnès i lluitar per enderrocar la injustícia. Xevtxenko va morir a Sant Petersburg el 10 de març de 1861, l'endemà del seu 47è aniversari. Els ucraïnesos - no només els ciutadans d'Ucraïna, sinó també els ucraïnesos que viuen a tot el món - el consideren un heroi nacional. La seva col·lecció de poesia Kobzar era el segon llibre gairebé a cada llar d'Ucraïna a principis del segle XX (després de la Santa Bíblia). Aquest llibre va esdevenir un símbol del renaixement cultural nacional d'Ucraïna.
Al costat de Xevtxenko nombrosos altres poetes han escrit en ucraïnès. Entre ells, Volodímir Sossiura en el seu poema Estima Ucraïna (1944) va afirmar que no es pot respectar a altres nacions sense sentir respecte per la pròpia.
Nacionalisme ucraïnès al segle XX Primera Guerra Mundial miniatura|Postal publicada per la brigada ucraïnesa, “Ucraïnesos units lluitant amb les forces de Polonia y Rusia", 1920.
Amb el col·lapse de l'Imperi Rus una entitat política que abastava les organitzacions polítiques, comunitàries, culturals i professionals es va establir a Kíev de la iniciativa de l'Associació dels ucraïnesos progresionistas (abreujat TUP). Aquesta entitat va ser anomenada "Tsentralna Rada" (Consell Central) i va estar encapçalada per l'historiador, Mikhailo Hruixevski. El 22 de gener de 1918, la Tsentralna Rada va declarar la independència d'Ucraïna com a país.Aquesta independència va ser reconeguda pel govern rus encapçalat per Lenin, així com les potències centrals i altres estats.Treaty of Brest-Litovsk - Encyclopedia.com No obstant això, aquest govern no va sobreviure molt de temps a causa de les pressions no només de la Guàrdia Blanca russa de Denikin, sinó també de l'Exèrcit Roig, la intervenció alemanya i de l'Entente, i els anarquistes locals, com ara Nèstor Makhnò i l'Exèrcit Verd de l'Otaman Zeleni). miniatura|Ucraïna segons una antiga postal de 1919.
Període d'entreguerres a la Ucraïna soviètica Quan el govern bolxevic es va afermar a Ucraïna, el primer govern soviètic tenia les seves pròpies raons per encoratjar els moviments nacionals de l'antic Imperi Rus.
Fins a principis de la dècada de 1930, la cultura d'Ucraïna va gaudir d'un ressorgiment generalitzat a causa de les concessions bolxevics coneguts com la política de korenització ("indigenització"). En aquests anys un impressionant programa d'ucraïnització es va dur a terme a tota la república. En aquestes condicions, la idea nacional ucraïnesa inicialment va continuar desenvolupant-se i fins i tot es va estendre a un gran territori amb població tradicionalment barrejada a l'est i el sud, que es va convertir en part de la República Socialista Soviètica d'Ucraïna.
Alhora, malgrat les contínues i àmplies campanyes antireligioses soviètiques, es va crear l'Església Ortodoxa nacional ucraïnesa, l'Església Ortodoxa Ucraïnesa Autocéfala. L'església va ser vista inicialment pel govern bolxevic com una eina en el seu objectiu de suprimir l'Església Ortodoxa Russa, sempre vista amb gran sospita per part del règim perquè era la pedra angular del difunt Imperi Rus i la seva inicialment forta oposició envers el canvi de règim. Per tant, el govern tolerà la nova església nacional d'Ucraïna durant un cert temps i l'EOUA va guanyar molts seguidors entre la pagesia ucraïnesa.
Aquests esdeveniments plantegen en gran manera la consciència nacional entre els ucraïnesos i van provocar el desenvolupament d'una nova generació de l'elit cultural i política ucraïnesa. Això al seu torn va elevar les preocupacions de Ióssif Stalin, que va veure el perill de la lleialtat dels ucraïnesos cap a la seva nació competint amb la seva lleialtat cap a l'Estat soviètic i en la dècada de 1930 el "nacionalisme burgès" ucraïnès va ser declarat el principal problema d'Ucraïna. Les polítiques d'ucraïnització van ser bruscament i sagnantment invertides, la major part de l'elit cultural i política ucraïnesa va ser arrestat i executada, i la nació va ser delmada amb la fam anomenada Holodomor.
Període d'entreguerres a l'actual Ucraïna occidental Després de la Primera Guerra Mundial, les terres del que avui és l'oest d'Ucraïna es van incorporar a la recentment restaurada Polònia. Tadeusz Hołówko va morir a Truskawiec (Truskavets) el 29 d'agost de 1931, i fou una de les primeres víctimes d'una campanya d'assassinats duts a terme per militants de l'Organització dels nacionalistes ucraïnesos (OUN). El 15 de juny de 1934, Bronisław Pieracki va ser assassinat per un nacionalista ucraïnès de l'Organització dels Nacionalistes Ucraïnesos.
Segona Guerra Mundial Amb l'esclat de la guerra entre Alemanya nazi i la Unió Soviètica en 1941, molts nacionalistes a Ucraïna pensaren que tindrien l'oportunitat de crear un país independent, un cop més. Es va crear una Divisió de voluntaris ucraïnesos de les SS sencera.
miniatura|Bandera de l'UPA
Molts dels combatents que originalment havien mirat als nazis com alliberadors, ràpidament es van desil·lusionar i van formar l'Exèrcit insurgent ucraïnès ( Ukraïnska Povstanska Armia - U.P.A.), que lliurà una campanya militar contra els alemanys i les forces soviètiques posteriors.Wilson, Andrew. Ukrainian Nationalism in the 1990s: A Minority Faith. Cambridge University Press. London: 1997.47-51. L'objectiu principal de l'OUN era "el renaixement, establir l'ordre en tot, la defensa i l'ampliació del Consell Independent de l'Estat Nacional Ucraïnès". L'OUN també va reviure el sentiment que "Ucraïna és per als ucraïnesos".Wilson, Andrew. Ukrainian Nationalism in the 1990s: A Minority Faith. Cambridge University Press. Londres: 1997. 48.
El 30 de juny de 1941, l'OUN, dirigit per Stepan Bandera, declarà l'Estat ucraïnès independent. Això va ser contestat immediatament després per l'exèrcit nazi, i Bandera va ser detingut i empresonat des de 1941 fins a 1944.
miniatura|esquerra|Nacionalistes ucraïnesos es manifesten contra la Unió Soviètica i per una Ucraïna lliure en 1941.
L'UPA va ser un grup militar que es va alçar en armes per primera vegada contra els nazis i més tard contra els soviètics. Durant la Segona Guerra Mundial, l'UPA va lluitar contra les forces poloneses, alemanyes i soviètiques. Després de la Segona Guerra Mundial, l'UPA va emprendre accions dirigides contra el règim soviètic a Ucraïna. Molts membres de l'UPA es veien a si mateixos com el braç armat de l'OUN en la seva lluita per la independència d'Ucraïna.
Hi ha hagut molt de debat pel que fa a la legitimitat de l'UPA com un grup polític. L'UPA manté un paper destacat i simbòlic en la història d'Ucraïna i la recerca de la independència d'Ucraïna.Wilson, Andrew. Ukrainian Nationalism in the 1990s: A Minority Faith. Cambridge University Press. London: 1997. 51. Al mateix temps es va considerar un grup insurgent o terrorista per la historiografia soviètica.
L'historiador canadenc-ucraïnès Serhy Yekelchyk escriu que durant 1943 i 1944 s'estima que 35.000 civils polonesos i un nombre desconegut de civils ucraïnesos a les regions de Volínia i Chełm va ser víctimes de neteges ètniques mútues per l'UPA i els insurgents polonesos.Serhy Yekelchyk Ukraine: Birth of a Modern Nation, Oxford University Press (2007), , pàg. 144 Niall Ferguson escriu que al voltant de 80.000 polonesos van ser assassinats després pels nacionalistes ucraïnesos.Niall Ferguson, The War of the World, Penguin Press, Nova York 2006, page 455 Norman Davies en el seu llibre No Simple Victory: World War II in Europe, fixa el nombre de civils polonesos assassinats entre 200.000 i 500.000, mentre que Timothy Snyder escriu que els nacionalistes ucraïnesos assassinaren "entre 40-60.000 civils polonesos a Volínia el 1943".
Declaració de sobirania estatal - 1991 En l'actualitat, els nacionalistes ucraïnesos celebren l'assoliment de la independència el 1991, després de la caiguda de l'URSS.
Nacionalisme ucraïnès en l'actual Ucraïna miniatura|Afeccionats al futbol a Lviv en un partit davant el Donetsk. La pancarta diu "Bandera - el nostre heroi" Els votants d'Ucraïna occidental i Ucraïna central tendeixen a votar per opcions prooccidentals i europeistes de nacionalistes democràtics liberalsEight Reasons Why Ukraine’s Party of Regions Will Win the 2012 Elections per Taràs Kuzio, The Jamestown Foundation (17 d'octubre de 2012)UKRAINE: Yushchenko needs Tymoshenko as ally again per Taràs Kuzio, Oxford Analytica (5 d'octubre de 2007)Nations and Nationalism: A Global Historical Overview, ABC-CLIO, 2008, (pàg 1629)