va ser un arqueòleg i historiador danès considerat generalment com el primer arqueòleg professional modern.
Biografia Jens Jacob Asmussen Worsaae va néixer a Vejle, Dinamarca, el 1821. Era el cinquè d'onze fills nascuts en una família rica i educada. El seu pare era funcionari (tresorer del comtat) del comtat de Vejle i també membre de la Royal Society of Northern Antiquities.
Els interessos arqueològics de Worsaae van començar el 1832 quan el seu pare li va regalar dues destrals de pedra, una que havia estat trobada a la seva terra i l'altra que havia estat trobada al dragatge del port de Vejle.Hermansen, 1934 Worsaae es va inspirar; va començar a buscar a la costa est de Jutlàndia abans d'ampliar la seva àrea de cerca per incloure també el centre i el sud de Jutlàndia.
El 1835, mentre estudiava a Randers, Worsaae va ser convidat a participar en l'excavació d'una tomba a Bygholm, als afores de Horsens. Worsaae també va ser inclòs en les excavacions prop de Jellinge l'any següent.
El 1838 va començar els seus estudis a la Universitat de Copenhaguen, on es va graduar el 1841. Va ser elegit membre de l'American Philosophical Society el 1869.
Carrera i contribucions Mentre era a Copenhaguen per estudiar a la universitat, Worsaae va començar a treballar com a voluntari amb Christian Jürgensen Thomsen, el primer director del Museu Nacional de Dinamarca. Va aprendre els mètodes de Thomsen per datar artefactes i va controlar les excavacions arqueològiques.
Com que no volia continuar treballant sense sou, va trobar un mecenes en el rei Cristià VIII. A petició del rei, Worsaae va escriure una visió general del camp de l'antiquari: Les Antiguitats Primordials de Dinamarca (Danmarks Oldtid oplyst ved Oldsager og Gravhøie), que explicava l'arqueologia i el sistema de tres edats, es va publicar per primera vegada el 1843 a Dinamarca i es va fer molt popular. Més que Thomsen, Worsaae va reaccionar contra la visió prevalent de la prehistòria a Dinamarca. L'historiador Suhm va identificar el període protohistòric com l'"edat llegendària". Pensava que es podia estudiar a partir dels mites i llegendes nòrdiques antigues. Suhm va interpretar els déus i les figures mítiques nòrdiques com els reis i líders dels pobles prehistòrics. Worsaae va rebutjar aquesta visió de la prehistòria com a euvemerisme. Pensava que la prehistòria era un període que no s'estudiava millor pels historiadors, sinó pels arqueòlegs, que s'ocupaven de béns materials. Creia que el coneixement que es pot obtenir sobre la prehistòria serà necessàriament qualitativament diferent del coneixement dels períodes històrics, basat en textos escrits.Gjerløff 1999
Worsaae treballava en un context de lluita nacionalista. A mitjans del segle XIX, enmig de la tensió política dano-alemanya, l'erudit i nacionalista noruec Peter Andreas Munch va proporcionar als alemanys arguments per envair Dinamarca suggerint que Dinamarca havia estat originalment poblada per alemanys. Però Worsaae va argumentar que els pobles prehistòrics dels registres arqueològics no es podien identificar amb cap poble modern a causa de la gran escala de temps implicada. Tot i així, es va interpretar que el seu treball sobre antiguitats daneses significava que els nadius tenien una llarga història a la zona.Rowley-Conwy 2006
De la mateixa manera, quan es va trobar la Dona Haraldskær, una mòmia de torbera al sud de Dinamarca el 1843, es va exhibir com la llegendària reina Gunhild de principis de l'edat mitjana. Worsaae va qüestionar aquesta opinió, argumentant que el cos era d'origen de l'edat del ferro, com la majoria de les torberes, i que era anterior a qualsevol personatge històric de les cròniques en almenys 500 anys.P.V. Glob (1969). The Bog People: Iron Age Man Preserved. London: Faber and Faber Limited, p. 69–73.
El rei Cristià el va enviar en un viatge de recerca a Gran Bretanya i Irlanda el 1846 i el 1847 per estudiar les proves dels vikings. Va fer investigacions sobre antiguitats i història per desenvolupar un relat de la cultura al voltant del Mar del Nord. Worsaae va escriure An Account of the Danes and the Norsemen in England, Scotland and Ireland (1852).
El 1847, Worsaae va ser nomenat Inspector per a la Conservació de Monuments Antiquaris. Va treballar per preservar zones i va dirigir excavacions a tot el país. Mitjançant excavacions controlades i anàlisis d'estratigrafia, va trobar artefactes que donaven suport al Sistema de les Tres Edats de Thomsen, anteriorment basat en la col·lecció del museu. Utilitzant els estudis de Nilsson sobre la subsistència prehistòrica i els estudis del geòleg danès Johannes Japetus Steenstrup sobre els canvis en la forestació prehistòrica, Worsaae va començar a explorar els límits del que es pot saber sobre la prehistòria. En aquell període d'erudició, aquells que podien comprendre el concepte de prehistòria tenien dificultats per imaginar que es poguessin discernir desenvolupaments culturals dins de les tres edats. A través d'excavacions de jaciments de l'edat de pedra, Worsaae va veure que hi havia tendències diferents de coocurrència: un període amb eines senzilles, signes de caça i pesca, i amb ossos de gos com a única evidència d'animals domèstics. Aquest període es va associar amb el descobriment de "abocadors de cuina": enormes piles de residus produïts per recol·lectors que s'alimentaven d'ostres. Els abocadors de vegades arribaven a fer deu metres d'alçada i cent metres de llargada. Worsaae va comentar al seu diari que "aquestes enormes piles de petxines d'ostres han de representar les restes dels àpats menjats per la gent de l'edat de pedra".Diary entry September 1850 – Gräslund 1987
Worsaae va determinar que un segon subconjunt dels dipòsits de l'edat de pedra, associats amb enterraments de dòlmens, mostraven signes de ramaderia i agricultura. Seguint les anàlisis de Nilsson sobre la subsistència prehistòrica, Worsaae va proposar que l'edat de pedra tenia un període de recol·lecció i un període agrícola, cosa que es podia demostrar a partir d'artefactes. També va reconèixer que les troballes de coves a França eren anteriors fins i tot al període danès de recol·lecció de l'edat de pedra. Potser va ser el primer a preveure el que es va convertir en la divisió entre els períodes paleolític, mesolític i neolític. Aquests van ser classificats i anomenats per l'investigador britànic John Lubbock, 1r baró Avebury, el 1865.Gräslund 1987:38
Cap al 1840 i utilitzant el mètode de l'estratigrafia va poder confirmar la realitat del sistema de les tres edats (Pedra Bronze i Ferro) proposat pel seu predecessor.
Com a director del Museu Nacional de Dinamarca (1865–1874), Worsaae va esdevenir el mentor d'una nova generació d'arqueòlegs, entre els quals hi havia Sophus Müller a Dinamarca. També va ser professor a la universitat. Va donar suport a l'arqueologia com a ciència i va influir en el seu estudi i les seves pràctiques d'excavació. També va influir en els arqueòlegs de Suècia, on Nils G. Bruzelius, Hans Hildebrand i Oscar Montelius van seguir el seu exemple. Van desenvolupar encara més mètodes per establir cronologies mitjançant excavacions controlades.Gräslund 1987 Va ser durant la seva direcció del Museu Nacional que la gran col·lecció d'antiguitats de Worsaae de Dinamarca va ser adquirida pel Museu Britànic.British Museum Collection
Comissionat pel rei de Dinamarca, Cristià VII, va fer viatges per nombrosos països del nord i centre d'Europa (Suècia, Àustria, Alemanya, Suïssa) i de 1846 a 1847 residí a les Illes Britàniques i Irlanda estudiant la cultura vikinga, va fer nombrosos dibuixos en aquarel·la sobre les mostres trobades i va publicar un treball sobre el tema de la civilització nòrdica a les Illes britàniques i Irlanda en danès el 1851 que va ser traduït a l'anglès el 1852.
La primera obra de Worsaae, Les antiguitats primordials de Dinamarca (Danmarks Oldtid oplyst ved Oldsager og Gravhøie), que explicava el sistema de tres edats, es va publicar per primera vegada el 1843 a Dinamarca i en anglès el 1849. Va influir fortament en investigadors de la Gran Bretanya i els Estats Units. Per exemple, Lewis Henry Morgan, un etnòleg americà pioner, va desenvolupar el seu propi sistema de prehistòria de tres etapes al seu llibre La societat antiga (1877). Va teoritzar que els pobles prehistòrics van passar per etapes progressives de "salvatgisme", "barbàrie" i "civilització", que es podien rastrejar mitjançant diversos criteris, com ara el seu parentiu i les seves estructures socials, així com les eines i el cultiu.Conn, Steven (2004). History's Shadow: Native Americans and Historical Consciousness in the Nineteenth Century, Chicago: University of Chicago Press, p. 137–139
Vida personal Worsaae es va casar amb Severine Jacobine Grevencop-Castenschiold, membre de la prominent família Grevencop-Castenschiold. Van tenir dues filles: Jacobine Cathrine Margrethe Worsaae (1869–1951), la més gran de les dues, es va casar amb el polític i governador de les Índies Occidentals daneses Henri Konow. La seva germana petita, Caroline "Lilli" Alvilda Nini Worsaae, va morir quan ella només tenia 22 anys.
Worsaae i la seva dona van viure a la finca del seu sogre, Hagestedgaard, durant llargs períodes. Ell va morir allà el 1885.
Referències
Bibliografia Gjerløff, Anne Katrine. (1999) "Syn for sagn: Dansk Arkæologi og Historie i 1800-tallet", Historisk Tidsskrift 99:2 Gräslund, Bo. (1987) The Birth of Prehistoric Chronology. Dating Methods and Dating Systems in Nineteenth-Century Scandinavian Archeology, Cambridge University Press. Hermansen, V. (1934) En Oldgranskers Erindringer, København. Rowley-Conwy, Peter. (2006) "The Concept of Prehistory and the Invention of the Terms 'Prehistoric' and 'Prehistorian': the Scandinavian Origin, 1833–1850", European Journal of Archaeology 9:1 p. 103–130
Categoria:Directors de museu Categoria:Aquarel·listes europeus Categoria:Persones de Vejle Categoria:Alumnes de la Universitat de Copenhaguen Categoria:Morts a Copenhaguen Categoria:Professors de la Universitat de Copenhaguen Categoria:Pintors danesos Categoria:Directors danesos Categoria:Cavaller de l'orde de la Dannebrog Categoria:Comandant de 1a classe de l'orde de la Dannebrog Categoria:Gran Creu de l'orde de la Dannebrog Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat d'Uppsala Categoria:Comandant de l'orde de la Dannebrog Categoria:Arqueòlegs danesos Categoria:Morts a la Regió de Sjælland Categoria:Pintors morts al segle XIX Categoria:Pintors nascuts al segle XIX