La història d'Artsakh és la història de l'actual República d'Artsakh, estat que, tot i que és de facto independent, no ha estat acollit per la comunitat internacional ni reconegut i que segons la legislació internacional forma part de l'Azerbaidjan. Aquest estat ha estat poblat al llarg de la seva històrica majoritàriament per armenis.
El nom de Karabakh deriva del turc i el persa, que significa 'Jardí Negre' de manera literal i va ser utilitzat des del per fonts georgianes i perses per a referir-se al principat armeni que molts historiadors moderns coneixen amb el nom de Regne d'Artsakh o Principat de Khachen.
Història antiga i prehistòria
La zona de l'actual República d'Artsakh fou coneguda pel poble que els arqueòlegs coneixen com la Cultura de Kura-Araxes que era localitzada entre els dos rius que porten aquests noms. La història antiga de la regió és poc coneguda sobretot degut a la poca quantitat de fonts històriques que en parlen.
Llegenda d'Aran Segons les tradicions locals la zona dels dos valls dels rius Kura i Araxes fou el lloc a on es van assentar primer els descendents de Noè. Segons una tradició que data del , un cap local que es deia Aran (Առան) fou nomenat pel rei armeni Vologès III de Pàrtia com a primera governador de la província. Autors antics armenis com Movses Khorenatsi i Movses Kaghankatvatsi van considerar que Aran fou l'avantpassat dels habitants d'Artsakh i d'Uti. El descendent d'Aran, Haik, donarà nom als armenis.
Artsakh, una Província del Regne d'Armènia miniatura|Bandera estàndard del Principat de Khachen (Regne d'Artsakh) durant el regnat del Gran Príncep Hasan Jalal Vahtangian (1214-1261) Les primeres inscripcions que mencionen l'actual zona d'Artsakh són unes inscripcions del rei d'Urartu Sardur II (763-764 aC) que s'han trobat a la vila de Tsovk, a Armènia i que designen la regió amb el nom dUrtekhini. Ja en l'època romana hi ha un text d'Estrabó que diu que la regió dOrkhistena era el lloc d'Armènia a on hi havia més cavallers, tot i que no hi ha cap font que manifesti exactament quan Artsakh va passar a formar part d'Armènia, però hi ha evidències arqueològiques que a la ciutat moderna d'Agdam hi ha jaciments amb restes dels segles V-VI aC que tenen objectes molts similars als que es trobaven a Armènia i que aquesta ciutat ja existia des del .Кавказ Мемо.Ру :: kavkaz-uzel.ru :: Армения, Нагорный Карабах | На территории Нагорного Карабаха обнаружены руины древнего армянского города Segons Estrabó i altres autors de la seva època, la frontera entre l'Armènia Sofene i l'Albània del Caucas se situava en el riu Cyrus (riu Kura). Artsakh està situat molt més al sud que aquest riu i això podria fer que aquest formés part d'Albània del Caucas o d'algun altre estat que ja no existia a finals del . Hi ha molts documents d'aquests moments que demostren que Artsakh formava part del Regne d'Armènia.
Els antics habitants d'Artsakh parlaven un dialecte especial de l'armeni, cosa de la qual dona notícia l'autor de la gramàtica armènia, Stepanos Siunetsi (700 aC).
Mashtots i Període Aranshakhik miniatura|Monestir d'Amaras, . L'any 469 el Regne d'Albània del Caucas es va convertir en una marzpan (província de frontera) de l'Imperi Sassànida i a principis del el cristianisme va penetrar a Artsakh. A començaments del , amb la creació de l'alfabet armeni per Mesrop Mashtots Armènia i sobretot Artsakh va patir un creixement important de la cultura i s'hi van fundar les primeres escoles armènies al Monestir d'Amaras. Al segle V la part oriental d'Armènia, inclosa Artsakh continuava formant part de l'Imperi Persa i el 451 els armenis es van aixecar en revolta a la Guerra de Vardar contra la política d'expansió del zoroastrisme persa que va posar les bases d'una lluita de la gent d'Artsakh contra el jou estranger.Elishe. History, 276–277 A finals del segle V Artsakh i Utik es van unir sota el lideratge de la sàtrapa sassànida d'Arran. Durant els inicis del el marzpanat d'Albània es va trencar en molts petits principats. Al sud de ÇArtsakh i Utik s'hi va crear un principat armeni separat, que coincidia amb Arran, la gent del qual es va convertir al cristianisme i es va armenitzar ràpidament. A la segona meitat del va començar el domini àrab, però la vida política i cultural d'Artsakh no havia cessat. Ente els segles i ja s'havia conformat una cultura cristiana pròpia a la zona i hi va haver monestirs que van esdevenir importants com Amaras, Orek, Katarovank i Djrvshtik.
Principats armenis de Dizak i Khachen miniatura|Primer pla de l'església que hi ha dins el complex del monestir de Gandzasar, . Durant el els principats Khachen i Dizak van assolir el poder i van fer que a la regió es visqués un dels seus períodes més florents. Cap al es van construir a la regió les esglésies i monestirs més destacats i que són considerades les peces claus de l'arquitectura armenia: el monestir de Gandzasar, la Catedral del monestir de Dadi i la catedral de Gtchavank.
Durant les dècades de 1230 i de 1240 els tàtars i els mongols van conquerir la Transcaucàsia. Al van rebre atacs de les federacions de pobles turquesos, Qara Qoyunlu i Aq Qoyunlu. Artsakh, durant aquest període es va passar a dir Karabakh (jardí negre) per primera vegada, però aquest nom es referia, a banda d'Artsakh, a tota la zona entre els rius Arax i Kura que els nòmades turquesos van començar a dominar. Degut als llargs segles de domini musulmà hi va haver casaments entre armenis i iranians que van provocar que els armenis adoptessin elements de la cultura musulmana persa-turca com la llengua, els noms personals, la música i la poligàmia.Stepan Lisitsian. Armenians of Nagorno-Karabakh; p. 44
Melikdoms armenis miniatura|esquerra|Els cinc principats de Karabakh (Gyulistan, Jaraberd, Khachen, Varand, Dizaq) El principat de Khachen va existir fins als segles -, quan es va trencar en cinc petits principats (melikdoms): Giulistan o Melikdom de Talish que incloïa el territori que va des de Gandja fins a la llera del riu Tartar. Dzraberd o Melikdom de Charaberd, situat al territori entre el riu Tartar i el riu Khachenaget. El Melikdom de Khachem entre el riu Khachenaget i el riu Karkar. El Melikdom de Varandal que inclou el territori entre Karkar i la falda meridional de les muntanya Big Kirs. El Melikdom de Dizak que ocupava la zona entre la falda meridional de la muntanya Big Kirs i el riu Arax. Aquests melikdoms que rebien el nom de Khamsa (els cinc en àrab)Raffi. Melikdoms of Khamsa al principi eren subordinats del Kanat Ganja de Pèrsia però van continuar tenint un ampli grau d'autonomia durant quatre segles. A principis del el geni militar persa Nàdir-Xah Afxar va col·locar la regió directament sota el seu control mentre els meliks armenis van adquirir el comandament dsuprem dels principats armenis veïns i dels kans musulmans del Caucas per a premiar-los per les seves victòries davant els invasors turcs otomans el 1720. while being under Persian domination. In the early 18th century, Persia's military genius and new ruler, Nadir shah took Karabakh out of control of Ganja khans in punishment for their support of the Safavids, and placed the region directly under his own control. At the same time, the Armenian meliks were granted supreme command over neighboring Armenian principalities and Muslim khans in Caucasus, in return for the meliks' victories over the invading Ottoman Turks in 1720s.C.J. Walker, "Armenia: Survival of a Nation," London 1990, p. 40. Abbas-gulu Aga Bakikhanov. Golestan-i Iram. Mirza Adigezal bey. Karabakh-name, p. 48 miniatura|Vell retrat d'una família armènia de principis del segle XX a Artsakh Gràcies als meliks, a finals del comença a néixer la idea de la voluntat de la independència d'Armènia de Pèrsia. En aquest període es van fer esforços armats i diplomàtics nacionalistes liderats per polítics com Israel Ori i Yesai Jalalian. Al , davant la inestabilitat política i a la manca de poder efectiu de Pèrsia, Turquia i Rússia esperaven el trencament d'aquest imperi. Els russos van utilitzar els georgians i els armenis i els turcs els muntanyencs del Daguestan per a minar l'Imperi Persa.
El 1722 Pere I de Rússia va iniciar la Guerra russo-persa (1722-1723). Al principi de la guerra els russos van ocupar Derbent i Bakú i els armenis es van unir amb els georgians i van formar un exèrcit a Artsakh.Yesai Hasan Jalalyan. History Però, Pere el Gran no va complir les seves promeses i va aconsellar els armenis d'Artsakh que abandonessin la seva terra natal i es traslladessin a Derbent, Bakú, Gilan i Mazandaran a on els russos hi estaven consolidant el seu control. El 12 de juliol de 1724 Rússia va signar un tractat amb Turquia en el que li deixava a aquest últim les mans lliures per ocupar tota la Transcaucàsia. Aquest any les tropes otomanes van envair Artsakh, on els armenis van lluitar per mantenir la seva independència però sense l'ajuda promesa dels russos. Tot i això, la marxa de Pere el Gran va donar un nou impuls a la lluita dels armenis.
A la dècada de 1720 els armenis van formar tres hosts en tres campaments militars (o Skhnakhs). Aquest exèrcit liderat per un Consell de caps militars en el que els catòlics de Gandsasar hi van tenir una gran influència va resistir un llarg temps contra l'exèrcit regular otomà. El 1733 l'exèrcit armeni liderat per Nadir Shah va obtenir una gran victòria sobre l'exèrcit otomà que hi havia als quarters hivernals de Khamsa.Raffi, VII-VIII
Kanat de Karabagh
Domini rus miniatura|Construcció de la Catedral de Ghazanchetsots a Shushi fou completada el 1887.
L'Imperi Rus va consolidar el seu domini sobre el Kanat de Karabakh després dels dos tractats que van posar fi a les dues guerres russo-perses, el Tractat de Gulistan i el Tractat de Turkmantxai quan aquest va deixar de formar part de Pèrsia per a passar a mans russes. El 1822 es va eliminar el Kanat de Karabakh i molts armenis de Pèrsia van emigrar cap a la nova província armènia sobretot en la zona dels cinc principats tradicionals i van passar a esdevenir majoria en aquest territori per sobre dels Tàtars Uzbecs."Description of the Karabakh province prepared in 1823 according to the order of the governor in Georgia Yermolov by state advisor Mogilevsky and colonel Yermolov 2nd" ("Opisaniye Karabakhskoy provincii sostavlennoye v 1823 g po rasporyazheniyu glavnoupravlyayushego v Gruzii Yermolova deystvitelnim statskim sovetnikom Mogilevskim i polkovnikom Yermolovim 2-m" in Russian), Tbilisi, 1866.Bournoutian, George A. A History of Qarabagh: An Annotated Translation of Mirza Jamal Javanshir Qarabaghi's Tarikh-E Qarabagh. Costa Mesa, CA: Mazda Publishers, 1994, page 18
Durant el la ciutat de Susha va esdevenir una de les més importants de la Transcaucàsia. En aquesta, el 56,5% de la seva població eren armenis i el 43,2% eren tàtars azerísBrokhaus and Efron Ecyclopaedia, 1899, "Shusha" i entre 1874 i 1920 hi havia 21 diaris i revistes a la ciutat, 19 de les quals eren en armeni i només 2 en rus.
Durant la primera Revolució russa de 1905 hi hagué conflictes armats entre els armenis i els azerís.
1917-1919 miniatura|Un jove de Shusha amb vestits nacionals Durant la Revolució Russa (1917) el Gran Duc Nicolau Nikolàievitx Romànov el Jove va establir la República Democràtica Federal de Transcaucàsia de la que Artsakh en passà a formar part. Després de la Revolució d'Octubre de 1917 a Bakú s'hi va establir un govern local soviètic liderat per l'armeni Stepan Shaumyan.
El maig de 1918 la República Democràtica Federal de Transcaucàsia es va dissoldre i es va separar en els estats de la República Democràtica d'Armènia, la República Democràtica de l'Azerbaidjan i la República Democràtica de Geòrgia.