El Desert de Sarrià era una finca a la part més alta de Sarrià, situada entre el passeig de Santa Eulàlia (continuació del carrer Major de Sarrià), el carrer de Can Caralleu i el carrer del Desert, per damunt de l'actual Ronda de Dalt.
Història i descripció Des del 1463 s'hi documenta una capella dedicada a Santa Eulàlia de Barcelona, que segons la tradició popular, hi hauria nascut en època romana. El Desert de Sarrià havia estat un bosc envoltat de conreus, cedit pel duc de Ferlandina als caputxins el 1578. Els frares el van convertir en un jardí místic ple d'arbres i de figures de fang al·lusives a la fragilitat humana i a la grandesa de l'esperit.
La primera pedra de la nova casa, coneguda com a convent de Montcalvari, es va posar el 1578 i el 1580 es va beneir la seva església. Entre 1633 i 1637 es van fer obres d'envergadura a l'ermita de Santa Eulàlia amb la finalitat d'acomodar els novicis que s'hi havien de concentrar després de la seva reorganització. Durant el setge de 1713-1714, el convent fou ocupat per l'exèrcit borbònic, però bona part dels caputxins s'hi van poder quedar pel servei religiós i el lloc fou respectat. Durant la bullanga de 1835, el convent fou destruït i els frares exclaustrats, i la finca passà a mans de l'anglès Henry Misley, que en descuidà el jardí i n'eliminà les figures. Finalment, el metge Josep Ricart i l'industrial Josep Sert i Riu fundaren un asil per a invàlids als límits de l'antic Desert.
Al s'hi va fer una intervenció arqueològica, on es van trobar unes guixeries (obra decorativa feta amb guix i normalment aplicada al mur) pertanyents a l'antic convent dels caputxins, així com l'anomenat «cavalcador de Santa Eulàlia» (marxapeu per ajudar a pujar al cavall de l'antic convent de Santa Eulàlia), bloc rectangular de calcària que actualment es conserva davant l'església dels Caputxins.
Notes
Referències
Categoria:Geografia de Sarrià Categoria:Edificis de Sarrià Categoria:Edificis de Barcelona desapareguts Eulàlia Categoria:Orde dels Germans Menors Caputxins