La història dels amerindis dels Estats Units començà en era precolombina amb el poblament d'Amèrica pels paleoamericans. S'han identificat i estudiat una àmplia varietat de cultures en l'era anterior al contacte europeu. El contacte amb els europeus va tenir un impacte profund en la història. miniatura|Aquest mapa mostra l'a localització aproximada del corredor de gel i els jaciments específicament paleoamerindis (Teoria Clovis).
Poblament d'Amèrica Segons la teoria més acceptada del poblament d'Amèrica, les migracions d'humans d'Euràsia a les Amèriques es van dur a terme a través de Beríngia, un pont continental, que connecta els dos continents a través del que avui és l'estret de Bering. El nombre i la composició de les migracions encara s'està debatent.Ehlers, J., and P.L. Gibbard, 2004a, Quaternary Glaciations: Extent and Chronology 2: Part II North America, Elsevier, Amsterdam. La caiguda del nivell del mar associada a un intens període de glaciació quaternària creà el pont continental de Bering que va unir Sibèria amb Alaska fa 60.000-25.000 anys. L'última d'aquestes migracions podria haver tingut lloc fa 12.000 anys; la primera segueix estant indeterminada.Dyke A.S. & Prest V.K. (1986). Late Wisconsinian and Holocene retreat of the Larentide ice sheet: Geological Survey of Canada Map 1702A
Segons les dades lingüístiques i genètiques es van produir tres grans migracions; els primers paleoamericans aviat es van estendre al llarg de les Amèriques, diversificant en molts centenars de nacions i tribus culturalment diferents.Dickason, Olive. Canada's First Nations: A History of the Founding Peoples from the Earliest Times. 2nd edition. Toronto: Oxford University Press, 1997.Native American populations descend from three key migrations http://phys.org/news/2012-07-native-american-populations-descend-key.html Cap al 8000 BCE el clima de l'Amèrica del Nord era molt similar al d'avui.J. Imbrie and K.P.Imbrie, Ice Ages: Solving the Mystery (Short Hills, NJ: Enslow Publishers) 1979. Un estudi publicat en 2012 dona base genètica a la teoria de 1986 presentada pel lingüista Joseph Greenberg que les Amèriques havien estat poblades en tres onades, basant-se en les diferències lingüístiques.
Cultures anteriors al contacte europeu Les cultures natives americanes no s'inclouen normalment en les caracteritzacions de les cultures de l'edat de pedra avançades com a "neolític", que és una categoria en la que més sovint s'inclouen només les cultures d'Euràsia, Àfrica i altres regions. Els períodes arqueològics utilitzats són les classificacions dels períodes arqueològics i les cultures establertes per Gordon Willey i Philip Phillips en el seu llibre de 1958 Method and Theory in American Archaeology. Van dividir el registre arqueològic a les Amèriques en cinc fases.
La cultura Clovis, una cultura caçadora megafauna, s'identifica principalment per l'ús de punxes de llança estriades. Els artefactes d'aquesta cultura van ser excavats per primera vegada el 1932, prop de Clovis (Nou Mèxic). La cultura Clovis va variar en gran part de l'Amèrica del Nord i també va aparèixer a l'Amèrica del Sud. La cultura s'identifica amb la distintiva punta Clovis, una punta de llança de pedra en flocs amb una flauta amb osques, que es va inserir en un eix. S'ha datat els materials Clovis per l'associació amb ossos d'animals i per l'ús de la datació basada en el carboni 14. Nous exàmens recents dels materials Clovis utilitzant mètodes millorats de datació per carboni assoliren resultats d'11.050 i 10.800 anys de radiocarboni BP (aproximadament 9100-8850 aC).
Nombroses cultures paleoamericanes ocuparen l'Amèrica del Nord, al voltant de les Grans Planes i els Grans Llacs d'Amèrica del Nord dels actuals Estats Units i el Canadà, així com àrees adjacents a l'oest i sud-oest. D'acord amb les històries orals de molts dels pobles indígenes de les Amèriques, han estat vivint en aquest continent des de la seva gènesi, descrita per una àmplia gamma d'històries tradicionals sobre la Creació. Altres tribus tenen històries que relaten les migracions a través de llargues extensions de terra i un gran riu, que es creu que és el riu Mississipi.Deloria, V., Jr., (1997) Red Earth White Lies: Native Americans and The Myth of Scientific Fact. Les dades genètiques i lingüístiques connecten els pobles indígenes d'aquest continent amb els antics asiàtics del nord-est. Les dades arqueològiques i lingüístiques ha permès als estudiosos descobrir algunes de les migracions dins d'Amèrica.
miniatura|Una punta Folsom per a llança. La cultura Folsom es caracteritza per l'ús de la punta Folsom com a projectil i activitats conegudes des de llocs de matança i esbudellament de bisons. S'hi va trobar eines Folsom d'entre 9000 BCE i 8000 BCE.Hillerman, Anthony G. (1973). "The Hunt for the Lost American", in The Great Taos Bank Robbery and Other Indian Country Affairs, University of New Mexico Press.
El pobles parlants de llengües na-dené entraren a l'Amèrica del Nord pels voltants del 8000 BCE, arribant al Nord-oest del Pacífic pel 5000 BCE,D.E. Dummond, "Toward a Pre-History of the Na-Dene, with a General Comment on Population Movements among Nomadic Hunters", American Anthropological Association, 1969. Retrieved 2010-03-30. i des d'allí migraren al llarg del Costa del Pacífic a l'interior. Els lingüistes, antropòlegs i arqueòlegs creuen que els seus avantpassats comprenien una migració independent a l'Amèrica del Nord, més tard que els primers paleoindis. Van emigrar a Alaska i el nord del Canadà, al sud al llarg de la costa del Pacífic, a l'interior del Canadà, i al sud de les Grans planes i el sud-oest dels Estats Units. Van ser els primers ancestres dels atapascans, incloent els actuals i històrics navahos i apatxes. Van construir habitatges plurifamiliars grans als seus pobles, que van ser utilitzats estacionalment. No hi vivien durant tot l'any, sinó per caçar i pescar durant l'estiu i per recollir els subministraments d'aliments per a l'hivern.Leer, Jeff, Doug Hitch, & John Ritter. 2001. Interior Tlingit Noun Dictionary: The Dialects Spoken by Tlingit Elders of Carcross and Teslin, Yukon, and Atlin, British Columbia, Whitehorse, Yukon Territory: Yukon Native Language Centre. Els pobles de la cultura Oshara van viure del 5500 BCE al 600 CE. Formaven part de la tradició Sud-oest arcaic centrada al centre-nord Nou Mèxic, la conca del San Juan, la vall del riu Grande, sud de Colorado, i sud de Utah.
Des de la dècada del 1990 els arqueòlegs han explorat i datat onze jaciments de l'arcaic mitjà a l'actual Louisiana i Florida en què les cultures primerenques complexos construïts amb múltiples terraplens de terra; eren les societats de caçadors-recol·lectors en lloc d'agricultors assentats que es creu necessari d'acord amb la teoria de la Revolució Neolítica per sostenir tals poblacions durant períodes llargs. El principal exemple és Watson Brake al nord de Louisiana, un complex d'11 monticles datat del 3500 aC, el lloc més antic de les Amèriques de construcció complexa. És gairebé 2.000 anys més antic que el jaciment Poverty Point. La construcció dels monticles es va perllongar durant 500 anys fins que va ser abandonada aproximadament el 2800 aC, probablement a causa de les canviants condicions ambientals.Joe W. Saunders*, Rolfe D. Mandel, Roger T. Saucier, E. Thurman Allen, C. T. Hallmark, Jay K. Johnson, Edwin H. Jackson, Charles M. Allen, Gary L. Stringer, Douglas S. Frink, James K. Feathers, Stephen Williams, Kristen J. Gremillion, Malcolm F. Vidrine, and Reca Jones, "A Mound Complex in Louisiana at 5400-5000 Years Before the Present", Science, September 19, 1997: Vol. 277 no. 5333, p. 1796-1799, accessed 2011-10-27
La cultura Poverty Point és una cultura arqueològica de l'Arcaic Tardà que ocupà l'àrea de la baixa vall del Mississipi i costa del Golf. La cultura va florir de 2200 BCE a 700 BCE, durant el període Arcaic Tardà.^ Fagan, Brian M. 2005. Ancient North America: The Archaeology of a Continent. Fourth Edition. New York. Thames & Hudson Inc. p. 418. S'ha trobat evidències d'aquesta cultura a més de 100 jaciments, des del complex principal a Poverty Point, Louisiana a uns 160 kilòmetres de Jaketown Site vora Belzoni (Mississipi).
Poverty Point és un complex de 2,6 kilòmetres quadrats amb sis anells de terraplens concèntrics, amb plataformes de terra addicionals. Els artefactes trobats mostren que comerciaven amb altres pobles amerindis situats a Geòrgia i als Grans Llacs. Aquests és un entre els nombrosos llocs de monticles de les complexes cultures indígenes al llarg de les valls del Mississipi i Ohio. Eren una de les diverses cultures successives sovint conegudes com a constructors de monticles (mound builders).
Les cultures del Període Silvícola de l'Amèrica precolombina ocupen un període entre el 1000 aC i el 1000 dC a la part oriental de l'Amèrica del Nord. El terme "Silvícola" (anglès Woodland) fou encunyat en la dècada de 1930 i es refereix als jaciments prehistòrics datats entre el període arcaic d'Amèrica i la cultura del Mississipi. La cultura Hopewell és el terme per als aspectes comuns de la cultura ameríndia que va florir al llarg dels rius al nord-est i mig-oest dels Estats Units del 200 BCE al 500 CE.
miniatura|450px|Àrees culturals de l'Amèrica del Nord precolombina, segons Alfred Kroeber. La cultura Hopewell no era una única cultura o societat, sinó un conjunt molt dispers de poblacions relacionades, que eren connectades per una xarxa comuna de rutes comercials, conegut com a Sistema d'Intercanvi Hopewell. En la seva major part, el sistema d'intercanvi d'Hopewell es va desenvolupar entre el sud-est dels Estats Units al sud-est del Canadà la vora del llac Ontario. Dins d'aquesta àrea, les societats van participar en un alt grau d'intercanvi; la majoria de l'activitat es va dur a terme al llarg dels cursos d'aigua que servien de les seves principals rutes de transport. El sistema d'intercanvi Hopewell comerciava materials de tot Estats Units.
La cultura Coles Creek és una cultura arqueològica de la vall del baix Mississipi al sud dels actuals Estats Units. El període va marcar un canvi significatiu en la història cultural de la zona. La població va augmentar dramàticament. Hi ha una forta evidència d'una complexitat cultural i política cada vegada més gran, sobretot pel final de la seqüència Coles Creek. Encara que molts dels trets clàssics de les societats de cacicatge encara no es van manifestar, pel 1000 de la nostra era havia començat la formació de simples elits polítiques. Els jaciments Coles Creek es troben a Arkansas, Louisiana, Oklahoma, Mississipi, i Texas. Es considera avantpassada de la cultura Plaquemine.
Hohokam és una de les quatre grans tradicions arqueològiques prehistòriques de l'actual sud-oest dels Estats Units.<ref name="mark">Chenault, Mark, Rick Ahlstrom, and Tom Motsinger, (1993) In the Shadow of South Mountain: The Pre-Classic Hohokam of 'La Ciudad de los Hornos''', Part I and II.</ref> Vivien com a simples agricultors que conreaven blat de moro i fesols. Els primers Hohokam fundaren una sèrie de viles petites al llarg del mig riu Gila. Les comunitats eren situades prop de la bona terra de cultiu, amb la comuna agricultura de secà en els primers anys d'aquest període. Els pous, generalment de menys de tres metres de profunditat, es van cavar per als subministraments domèstics d'aigua pel 300 CE a 500 CE. Les primeres llars Hohokam foren construïdes amb branques doblegades en forma semicircular i cobert amb matolls i joncs. L'última capa s'aplicava amb fang i altres materials disponibles.