miniatura|alt=Un fetus en una imatge amb ultrasons.|Un fetus, en una imatge amb ultrasò. La psicologia del desenvolupament és una branca de la psicologia que s'encarrega d'estudiar els canvis conductuals i psicològics de les persones al llarg de la vida, amb la finalitat de descriure’ls i predir-ne els comportaments. També investiga les habilitats motrius, les capacitats per a solucionar problemes, la comprensió conceptual, l'adquisició de la llengua, la comprensió moral i la formació de la identitat.
Característiques generals Les preguntes formulades pels psicòlegs del desenvolupament són: els xiquets són qualitativament diferents dels adults o manquen simplement de l'experiència que els adults acumulen durant la seua vida? El desenvolupament ocorre amb l'acumulació gradual del coneixement o amb canvis a partir d'una etapa de pensament a una altra? Els xiquets naixen amb coneixement natural o raonen a partir de l'experiència? El desenvolupament és conduït pel context social o per la personalitat de cada xiquet? Moltes perspectives teòriques procuren explicar el desenvolupament, entre les quals la més coneguda és la teoria de les etapes de Jean Piaget.
El desenvolupament es distingeix en tres grans dimensions, segons Santrock (2010):
Processos físics: tots aquells relacionats amb els canvis en la naturalesa física de l'ésser humà. Processos cognitius i lingüístics: són els processos de pensament, intel·ligència i llenguatge. Processos socioemocionals: estan implicats en els canvis en la personalitat, en les emocions i en les relacions amb altres persones.
Principis bàsics del desenvolupament La maduració: l'ésser humà es desenvolupa des del naixement fins a la vellesa. Això ve condicionat per l'edat. Es produeix de forma gradual. Es produeix al llarg de tot el cicle vital. És multidimensional (dimensions esmentades anteriorment) i multidireccional (abasta múltiples direccions i tots els àmbits s'interrelacionen). L’ésser humà passa de la regulació externa (depèn del seu entorn) a l'autoregulació (és capaç de regular la seva conducta). Hi ha diversos ritmes de desenvolupament. És multifactorial: el desenvolupament no sols s'explica per la maduració, sinó també per altres factors com l'ambient i l'individu. Es produeix en diferents contextos. És continu i canviant: hi ha aspectes que no canvien, com la família, i d'altres que són dinàmics, com els nous vincles afectius. L’ésser humà és fruit de la interacció: segueix els trets genètics heretats i les experiències i aprenentatges viscuts en ambients determinats. No existeixen dos perfils de desenvolupament idèntics.
Antecedents històrics Jean-Jacques Rousseau i John B. Watson són típicament citats com a fundadors de la psicologia del desenvolupament moderna. A mitjan segle XVIII, Jean Jacques Rousseau va descriure tres etapes de desenvolupament: infants (infància), puer (infantesa) i adolescència a Emili, o De l'educació. Les idees de Rousseau van ser adoptades i recolzades pels educadors de l'època.
La psicologia del desenvolupament se centra generalment en com i per què es produeixen certs canvis (cognitius, socials, intel·lectuals, de personalitat) al llarg del temps en el curs d'una vida humana. Molts teòrics han fet una profunda contribució a aquesta àrea de la psicologia. Un d'ells és el psicòleg Erik Erikson, que va crear un model de vuit fases de desenvolupament psicosocial. Segons la seva teoria, les persones passen per diferents fases en les seves vides, cadascuna de les quals té la seva pròpia crisi de desenvolupament que dona forma a la personalitat i el comportament d'una persona. miniatura|Charles Darwin A finals del segle XIX, els psicòlegs familiaritzats amb la teoria de l'evolució de Darwin van començar a buscar una descripció evolutiva del desenvolupament psicològic (teoria de la recapitulació); un pioner destacat aquí va ser el psicòleg G. Stanley Hall, que va intentar correlacionar les edats de la infància amb les edats anteriors de la humanitat. James Mark Baldwin, que va escriure assaigs sobre temes que incloïen Imitation: A Chapter in the Natural History of Consciousness i Mental Development in the Child and the Race: Methods and Processes, va estar significativament involucrat en la teoria de la psicologia del desenvolupament. Sigmund Freud, els conceptes del qual eren de desenvolupament, va afectar significativament les percepcions públiques.
Teories Desenvolupament psicosexual
Sigmund Freud va desenvolupar una teoria que suggeria que els humans es comporten com ho fan perquè estan constantment buscant plaer. Aquest procés de cerca de plaer canvia a través d'etapes perquè les persones evolucionen. Cada període de cerca de plaer que una persona experimenta està representat per una etapa de desenvolupament psicosexual. Aquestes etapes simbolitzen el procés d'arribar a ser un adult madur.
La primera és l' etapa oral, que comença al naixement i acaba al voltant de l'any i mig d'edat. Durant l'etapa oral, el nen troba plaer en comportaments com succionar o altres comportaments amb la boca. La segona és l' etapa anal, des d'aproximadament un any o un any i mig fins als tres anys. Durant l'etapa anal, el nen defeca per l'anus i sovint està fascinat amb la seva defecació. Aquest període de desenvolupament sovint es produeix durant el moment en què s'està ensenyant al nen a anar al lavabo. El nen comença a interessar-se per les femtes i l'orina. Els nens comencen a veure's com a independents dels seus pares. Comencen a desitjar l'afirmació i l'autonomia.
La tercera és la fase fàl·lica, que es produeix dels tres als cinc anys (la major part de la personalitat d'una persona es forma a aquesta edat). Durant l'etapa fàl·lica, el nen esdevé conscient dels seus òrgans sexuals. El plaer prové de trobar l'acceptació i l'amor del sexe oposat. La quarta és l''etapa de latència, que es produeix des dels cinc anys fins a la pubertat. Durant l'etapa de latència, els interessos sexuals del nen són reprimits.
La cinquena etapa és la fase genital, que té lloc des de la pubertat fins a l'edat adulta. Durant l'etapa genital, la pubertat comença a produir-se. Els nens ja han madurat i comencen a pensar en altres persones en lloc de només en ells mateixos. El plaer prové de sentiments d'afecte d'altres persones.
Freud creia que hi ha una tensió entre el conscient i l'inconscient perquè el conscient intenta retenir el que l'inconscient intenta expressar. Per explicar-ho, va desenvolupar tres estructures de la personalitat: allò, jo i superjò. L'allò, el més primitiu dels tres, funciona segons el principi de plaer: buscar el plaer i evitar el dolor. El superjò fa el paper crític i moralitzador, mentre que el jo és la part organitzada i realista que fa de mediador entre els desitjos de l'allò i el superjò.
La teoria de desenvolupament cognitiu
La teoria del desenvolupament cognitiu o dels estadis de Piaget, un teòric suís, divideix el desenvolupament humà al llarg de la vida en diferents etapes, com són la infància, l'adolescència, la maduresa i la vellesa. També va postular que els nens aprenen construint activament el coneixement a través de les seves interaccions amb els seus entorns físics i socials. Aquesta divisió d'etapes és la més moderna, ja que en el moment de realitzar-se per primera vegada, la psicologia del desenvolupament estava més centrada en la psicologia infantil.
Va suggerir que el paper de l'adult a l'hora d'ajudar el nen a aprendre era proporcionar-li materials adequats. En les seves tècniques d'entrevista amb nens que van formar una base empírica per a les seves teories, va utilitzar quelcom similar al mètode socràtic per fer que els nens revelessin el seu pensament. Va argumentar que una font principal de desenvolupament era a través de la generació inevitable de contradiccions per part del nen a través de les seves interaccions amb els seus mons físics i socials. La resolució d'aquestes contradiccions per part del nen va conduir a formes d'interacció més integrades i avançades, un procés de desenvolupament que ell va anomenar «equilibració». Piaget va argumentar que el desenvolupament intel·lectual té lloc a través d'una sèrie d'etapes generades a través del procés d'equilibració. Cada etapa consta de passos que el nen ha de dominar abans de passar al següent pas. Creia que aquestes etapes no estan separades les unes de les altres, sinó que cada etapa es construeix sobre l'anterior en un procés d'aprenentatge continu. Va proposar quatre etapes: sensoriomotora, preoperacional, operacional concreta i operacional formal. Tot i que no creia que aquestes etapes es produïssin a una edat determinada, molts estudis han determinat quan haurien de tenir lloc aquestes habilitats cognitives.
Tot això va succeir perquè, en el moment de realitzar-se la teoria, el govern francès pretenia una educació igual per a tot el món, i es trobà que hi havia diferències entre els infants. Això propicià també el desenvolupament de mètodes per a mesurar la intel·ligència i un estudi general de l'educació de les persones.
Posteriorment, es va veure la necessitat d'augmentar l'estudi del desenvolupament a altres etapes de la vida i els avantatges que tenia analitzar els canvis que ocorren en una persona al llarg de la vida.
Finalment, a causa de l'envelliment de la població a tot Europa en general, s'ha experimentat un fort creixement i interès per l'estudi de la vellesa i les seves malalties degeneratives (Alzheimer, Parkinson). Per aquesta raó s'ha propiciat el desenvolupament de la gerontopsicologia, disciplina psicològica que s'encarrega d'explicar les característiques mentals de la vellesa per millorar la qualitat de vida dels ancians.
Etapes del desenvolupament moral Piaget va afirmar que la lògica i la moralitat es desenvolupen a través d'etapes constructives. Basant-se en l'obra de Piaget, Lawrence Kohlberg va determinar que el procés de desenvolupament moral es referia principalment a la justícia i que continuava al llarg de la vida de l'individu. Va suggerir tres nivells de raonament moral: raonament moral preconvencional, raonament moral convencional i raonament moral postconvencional. El raonament moral preconvencional és típic dels nens i es caracteritza per un raonament basat en les recompenses i els càstigs associats a diferents cursos d'acció. El raonament moral convencional es produeix durant la infància tardana i la primera adolescència i es caracteritza per un raonament basat en les normes i convencions de la societat. Finalment, el raonament moral postconvencional és una etapa durant la qual l'individu veu les normes i convencions de la societat com a relatives i subjectives, en lloc de com a autoritàries.
Kohlberg va utilitzar el Dilema de Heinz per aplicar-lo a les seves etapes de desenvolupament moral. El dilema de Heinz implica la dona de Heinz que s'està morint de càncer i Heinz té el dilema de salvar la seva dona robant un medicament. La moralitat preconvencional, la moralitat convencional i la moralitat postconvencional s'apliquen a la situació de Heinz.
Etapes del desenvolupament psicosocial El psicòleg Erik Erikson i la seva col·laboradora i esposa, Joan Erikson, van postular vuit etapes de desenvolupament humà individual influenciades per factors biològics, psicològics i socials al llarg de la vida. A cada etapa la persona ha de resoldre un repte, o un dilema existencial. La resolució exitosa del dilema fa que la persona interioritzi una virtut positiva, però la incapacitat per resoldre el repte fonamental d'aquesta etapa reforça les percepcions negatives de la persona o del món que l'envolta i el desenvolupament personal de la persona no pot progressar.