La Granja Soldevila és un edifici de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental), catalogat com a bé cultural d'interès local. Al llarg del temps ha rebut diferents noms: mas Perera, mas Bruguera, mas Granollacs i torre d'en Bru.
Història Orígens La finca actual és el resultat de l'agregació de diferents masos d'origen medieval: Mas de Caldes. Deshabitat des del , les seves terres es repartiren entre el mas Folguera i el mas Perera. Estava entremig d'aquests dos i la finca anava des de la serra fins a la riera de Caldes. Mas Cirera. Estava situat a la serra entre el mas Bell·lloc (Can Miró), el mas Perera i el mas Folguera. Al ja era rònec, i fou establert pel prior de Santa Maria de Terrassa als pagesos del mas Colomer de la sagrera de Mogoda. A principis del , les seves terres foren establertes pels diferents hereus Colomer als pagesos del mas Bell·lloc, del mas Prat (Can Bernat) i del mas Perera. Mas Perera. Segurament té el seu origen a finals del o principis del . La primera menció és del 1256, i el 1290 figura el mas de Jaume Perera als llistats del lloçol. A finals del i principis del el cap de casa era Antic Perera, i el seu fill tenia el mateix nom.
El 1450, la propietat passà a mans dels Bruguera, començant un procés expansiu que culminà el 1592 amb l'adquisició del mas Llirana de Montmeló. Tot i que eren una de les famílies més importants del Vallès, en aquesta època començaren els problemes econòmics i tingueren un litigi de 82 amb els Granollacs.
El 1717, Pere de Ribes i de Granollacs, senyor d'Alfarràs, cedí la finca a Josep de Bru i de Mora i a la seva dona Marianna de Sampsó-Rocabruna, senyora de Montpalau. La propietat romangué en mans de la família durant un segle, fins que fou venuda a causa de la mala situació econòmica de Jacint Bru de Sala per la Guerra del Francès.
Granja Soldevila El 1874, l'industrial tèxtil barceloní Pere Soldevila, comprà la casa amb 40 hectàrees de terreny. Dos anys més tard, morí i deixà com a hereu el seu fill Lluís. Però fou la seva mare qui s'ocupà de tirar endavant la indústria agroalimentària basada en l'elaboració de làctics. La família Soldevila, importà d'Europa les innovacions tecnològiques més avançades i feu aportacions molt importants al sector lleter. S'hi produïen ous, mantega i formatges que es distribuïen amb la marca comercial Granja Soldevila, registrada el 1892.
Les instal·lacions van créixer amb l'obertura d'una granja a Olot i un centre de recollida i pasteurització de llet a Vic. La granja Soldevila tenia molt treballadors, alguns dels quals vivien a les mateixes instal·lacions i també tenien cura de la casa i jardí dels propietaris. El juny del 1897, patentaren la invenció d'un procedimiento para la preparación de la Leche de animales a fin de hacerla semejante a la de la mujer.
Els Soldevila transformaren la masia en una residència d'estil modernista a finals dels anys 1920. En són testimonis les llars de foc de marbre, els arrambadors de ceràmica, els vitralls i treballs de forja a les baranes. Durant la Guerra Civil, la granja fou col·lectivitzada i rebatejada amb el nom de granja Germinal del Vallès, on es va concentrar totes les vaques lleteres de la comarca. La fresquera dels formatges es va usar com a refugi. Al final de la guerra la família Soldevila recupera la propietat. Un cop acabat el conflicte, el negoci tingué dificultats per a remuntar després a causa de la competència de la multinacional Nestlé i la pèrdua dels seus magatzems de sucre a Olot.
Als anys 1970, el govern franquista promogué l'ACTUR de Santa Maria de Gallecs, que incloïa els termes municipals de Santa Perpètua de Mogoda, Mollet del Vallès, Parets del Vallès, Palau-solità i Plegamans i Montcada, amb la intenció de construir-hi una macrociutat dormitori, i va expropiar la granja, tot i que aquesta no formava part del terme històric de Gallecs. El pla no tirà en davant i amb la reinstauració de la Generalitat la granja quedà a càrrec de l'Institut Català del Sòl. El 1985, aquest organisme la cedí a l'Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda per a usos propis. Actualment, acull diversos serveis municipals com la Regidoria de Cultura, la Regidoria de Promoció Econòmica i Ràdio Santa Perpètua. També s'ha convertit en el centre cultural de Santa Perpètua de Mogoda, on s'apleguen l'Escola de Música i Dansa, l'Espai de les Arts, el Museu Municipal, les sales d'exposicions i la Biblioteca Josep Jardí.
Descripció Està formada per un bloc central de planta rectangular (17 x 23 m) amb tres crugies, consta d'una planta baixa, dues plantes pis i una torre amb dos nivells més. Al vessant oest hi ha un cos de galeria que li dona un aire colonial. Disposa d'una porxada destinada a magatzem adossada a la façana posterior nord al nivell semisoterrani, i al vessant oest hi ha un altre edifici de tres plantes i una sola crugia que conté l'antiga capella i l'antic habitatge dels porters.
L'estructura de suport correspon a parets de càrrega de totxo massís i bigues metàl·liques o de fusta amb revoltons ceràmics segons la dependència. A la planta soterrani els forjats són de volta de canó. La coberta combina zones de terrat accessible amb les de coberta inclinada, amb remats de teula ceràmica vitrificada. L'edifici principal té terrat accessible, pel que fa a la crugia central, mentre que les cobertes de les crugies laterals són inclinades a una sola vessant.
Modificacions A principis del , la família Soldevila hi va fer algunes modificacions: s'aixecà el segon pis i la torre del cos principal, així com la capella. Van redistribuir els espais interiors i van refer parets, sostres i paviments. El segon pis es va enlairar per fer-hi una gran sala per a celebracions, la sala Sant Isidre, amb la representació d'aquest sant en les pintures murals.
La construcció de la torre que dobla l'alçada de l'edifici també té un significat simbòlic, vol mostrar el poder econòmic i de domini sobre la propietat. Des de la torre, oberta als quatre vents i coronada per un terrat accessible, la vista pot arribar fins al límit de la finca en qualsevol direcció. En sentit invers, la seva alçada i singularitat permeten, des de qualsevol punt dels camps, tenir consciència d'on és el centre de la propietat. Pel que fa als espais interiors també han patit modificacions al llarg del temps segons els usos que ha anat tenint la casa.
Materials La jerarquia de les estances queda palesa pels materials emprats: paviments hidràulics o de gres, arrambadors ceràmics, esgrafiats a les parets i motllures de guix als sostres. Per exemple, la sala de billar i altres espais nobles van ser guarnits per paviments de la marca Escofet Tejera. El disseny dels arrambadors s'atribueix a Lluís Domènech i Montaner i van ser fets per la fàbrica Pujol i Bausis. El disseny del paviment la capella és d'Antoni Maria Gallissà, col·laborador de Domènech i Montaner. També hi ha elements dissenyats pel mestre ceramista Lluís Bru.
Elements La casa modernista estava envoltada per instal·lacions de l'explotació ramadera i avícola. Una d'aquestes dependències és la vaqueria i cambres auxiliars, en el soterrani s'hi elaboraven els derivats de la llet. D'una capacitat per a trenta vaques es va passar a 150. Posteriorment, s'hi va afegir el galliner que estava comunicat amb l'edifici antic. Alguns d'aquests edificis auxiliars han estat enderrocats. Entre d'altres instal·lacions a la granja Soldevila hi ha un institut d'ensenyament secundari, l'escola de música i dansa, la biblioteca, etc.
Al llarg del temps s'hi han hagut de fer diferents obres de rehabilitació. Les bigues de la coberta havien estat atacades pels xilòfags. Destaca la recuperació, l'any 2010, del bosc de la granja, que fou plantat entre 1880 i 1890 a tocar de la masia, i que havia sofert un procés de deteriorament. El que abans quedava als afores ara fa funció de parc al centre de la població.
Destaca la recuperació, el 2010, del bosc de la granja, plantat entre 1880 i 1890 a tocar de la masia, i que havia sofert un procés de deteriorament. El que abans quedava als afores ara fa funció de parc al centre de la població.
Referències
Bibliografia
Categoria:Edificis modernistes del Vallès Occidental Categoria:Patrimoni monumental de Santa Perpètua de Mogoda Categoria:Masies de Santa Perpètua de Mogoda