fou un compositor italià del Romanticisme.
Alumne del Conservatori de Milà, fou un dels compositors italians en el que més marcada petja deixà la influència alemanya. Vers l'any 1900, quedà cec, el que no li impedí continuar dedicat a la música, doncs, dotat d'una memòria prodigiosa, aprenia els llibrets de les seves òperes, com Ozeana i Abisso, compostes ambdues quan ja havia perdut la vista. A més, fou professor de contrapunt del Conservatori de Trieste des de 1921.
Entre les seves òperes van cridar especial atenció de la crítica, a més d'assolir el favor del públic, les més modernes: El vasallo de Szigeth (Viena, 1889); Cornelius Schutt (Praga, 1893); Nozze istriane (Trieste, 1895); La Falena (Venècia, 1897); Ozeana (Milà, 1903), i Abisso (Milà, 1914).
A més, se li deuen, un poema simfònic titulat Leonore i diverses melodies vocals.
Bibliografia Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. 9, pàg. 1378 () Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 56, pàg. 1026 ()
Categoria:Compositors d'òpera italians Categoria:Compositors italians del Romanticisme Categoria:Compositors de la Giovane Scuola Categoria:Morts a Friül-Venècia Júlia Categoria:Nascuts el 1854 Categoria:Morts el 1929 Categoria:Compositors croats del segle XX Categoria:Compositors d'òpera croats Categoria:Compositors italians morts al segle XX Categoria:Compositors italians nascuts al segle XIX Categoria:Artistes de Pula