El Castell de Fluvià o Casa de Palau és una construcció de Sant Esteve de Palautordera (Vallès Oriental), declarada bé cultural d'interès nacional.
Història Era una domus o casa forta aloera dcumentada el 1154, quan era habitada per la família Palau. Pertanyia a la jurisdicció del castell de Montclús però tenia al seu càrrec la quadra de Campins, que fou una de les més importants de Catalunya, a més de tenir el dret de ferreria instituït el 1188. Gaudia de certs privilegis i aquest fet provocà diverses discòrdies entre el vescomte Bernat III de Cabrera, senyor de Montclús, i Pere de Palau, les quals s'acabaren el 1345 amb una concòrdia.
El 1360, la casa passà a la seva filla Blanca, casada amb Ramon de Blanes. El 1373 adquirí el domini llur filla, casada amb Antoni de Torrelles. Aquesta família en tingué la propietat fins al 1425, que passà a Agnès de Torrelles, que estava casada amb Joan de Fluvià. Aquesta família en seria la propietària fins a l'extinció del llinatge el 1837.
L'1 de febrer del 1640, durant la Guerra dels Segadors, els terços castellans van entrar al castell i van assassinar diverses persones, entre elles el senyor Antoni de Fluvià-Torrelles, que s'havia oposat a l'allotjament de les tropes. Aquest fet fou recordat en la cançó popular Els segadors: «Mataren un cavaller / a la porta de l'església / Don Anton de Fluvià / i els àngels li fan gran festa».
Al , el castell fou transformat en una masia senyorial, i a finals del , quan es trobava en estat ruïnós, Benet Adroher i Vinyals la va adquirir al comte de Creixell i la va fer reconstruir i ampliar. El 1966 va ser restaurada i actualment funciona com a granja-escola i casa de turisme rural.
Referències
Vegeu també
Sant Cebrià de Palautordera
Categoria:Castells del Vallès Oriental Categoria:Monuments històrics del Vallès Oriental Categoria:Patrimoni monumental de Sant Esteve de Palautordera Categoria:Edificis de Sant Esteve de Palautordera