Es coneix com a cas Pujol el procés judicial que se segueix d'ençà del 2014 contra Jordi Pujol, llavors líder de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i president de la Generalitat de Catalunya del 1980 al 2003, pels diners que tenia en paradisos fiscals, procedents d'una herència no declarada del seu progenitor, Florenci Pujol. Segons la fiscalia, els comptes de la família Pujol van passar del 2008 al 2012 de 106.796 euros a 12,2 milions.
En saber-se aquest fet, Pujol va ser apartat de tots els seus càrrecs honorífics a CDC i els nous dirigents reclamaren a una refundació del partit, que va materialitzar-se el 2016 amb la creació del Partit Demòcrata Europeu Català (PdeCAT), dissolt el 2023.
El cas implica la seva esposa, Marta Ferrusola (1935-2024) i els seus set fills, acusats d’associació il·lícita. Un d'ells, Jordi Pujol i Ferrusola, va passar vuit mesos en presó preventiva, fins que va sortir en llibertat el desembre de 2017 després de dipositar una fiança de mig milió d'euros. També es jutgen deu empresaris acusats de cooperació necessària en el blanqueig de capitals.
Història El 25 de juliol de 2014, Jordi Pujol i Soley reconegué mitjançant un comunicat personal l'existència de diners no regularitzats en comptes a l'estranger des del 1980, que tenien origen en la deixa del seu pare Florenci Pujol (1906-1980) i que havien estat gestionats durant anys pel banquer Delfí Mateu (1905-1993). Segons el document, els fons s'acolliren a la regularització extraordinària promoguda pel Govern d'Espanya el 2012. Fins al comunicat, l'expresident havia negat la possessió de diners a paradisos fiscals i havia interposat una querella contra el diari El Mundo després de la publicació que la Policia Nacional havia informat de l'existència de 137 milions d'euros en comptes de la família Pujol a Ginebra. L'endemà de fer-se públic el comunicat de Jordi Pujol, El Mundo afirmà que la família podia acumular a paradisos fiscals uns 600 milions d'euros, segons les investigacions policials.
La confessió de Jordi Pujol generà una controvèrsia política que motivà l'anunci de la retirada de l'oficina institucional, la pensió vitalícia i el tractament de Molt Honorable per la Generalitat de Catalunya així com la renúncia als títols de president fundador de Convergència Democràtica de Catalunya i de Convergència i Unió. En aquesta mateixa línia, des de l'alcaldia de Barcelona se li reclamà el retorn de la medalla d'or de la ciutat, que Pujol feu efectiva l'agost del mateix any.
El 29 de gener de 2015 Jordi Pujol declarà davant del jutjat que no tenia cap document que acredités l'origen de la fortuna, i l'expresident digué que no volia saber res dels diners «per por». Si bé es xifrava aquesta quantitat entre els 5 i els 8 milions d'euros, el cas continuà obert i centrat en la figura del seu fill, Oleguer Pujol, per blanqueig de capitals, i en Jordi Pujol i Ferrusola, qui fou detingut de manera preventiva el 2017.
Judici El 24 de novembre de 2025 començà a l'Audiència Nacional de Madrid el judici pel cas Pujol, onze anys després de la confessió de l'expresident. Segons la investigació de José de la Mata, la família Pujol va aprofitar la seva «posició privilegiada» a la «vida política, social i econòmica catalana» per «acumular un patrimoni desmesurat» que estava «directament relacionat» amb «percepcions econòmiques derivades d'activitats corruptes».
Entre els empresaris acusats hi ha Francesc Robert, exdirector de Ràdio i Televisió d'Andorra, Carles Vilarrubí, exvicepresident del Barça, i també Gustavo Buesa i Josep Mayola, promotors dels controvertits abocadors de Vacamorta i Tivissa, que van obtenir llicència de la Generalitat, Carles Sumarroca i Luis Ángel Delso, a més de 250 testimonis: de Vicky Álvarez, exparella de Jordi Pujol Ferrusola, a Ramon Espadaler, exconseller de Medi Ambient amb Pujol.
l'Audiència Nacional després de mantenir una entrevista a Madrid amb el president, en 27 d'abril de 2026 va confirmar la seva incapacitació per a ser jutjat, com ja havien certificat diferents metges i forenses i arxivà la causa contra ell.
Referències
Vegeu també Cas Banca Catalana Cas del 3% Cas ITV Operació Catalunya
Enllaços externs
Categoria:Casos de corrupció a Catalunya Categoria:Convergència Democràtica de Catalunya Categoria:Família Pujol