Lhinduisme (en sànscrit: सनातन धर्म, Sanātana Dharma, 'la llei eterna') és un terme que expressa un conjunt de creences, pràctiques espirituals i escriptures presents a l'Índia que reconeixen l'autoritat dels Vedes, l'origen de les quals remunta a fa més de 3.500 anys. Si se'l considera una religió, en seria la tercera a escala mundial, amb aproximadament 1.000 milions de practicants, el 96% dels quals viuen al subcontinent indi.
Etimologia miniatura|Pregant a la riba del Ganges miniatura|El símbol Aum Es denomina hinduista o hindú qui creu en alguna de les religions de l'hinduisme, però també designa qui forma part de la cultura hinduista. Originàriament, la paraula prové del persa hindu, que era com els perses pronunciaven el nom del riu Sindhu (en català: Indus, que antigament era la frontera de l'Indostan).
A causa del fet que la major part de la població de l'Índia professa l'hinduisme i la voluntat d'evitar l'ambigüitat del gentilici indi (usat també per a designar els aborígens del continent americà), pràcticament d'ençà de la introducció al català durant el darrer terç del s'ha fet servir també el mot hindú per a designar els naturals de l'Índia. El terme indià, del català medieval i clàssic, no s'ha tornat a posar en ús, fins ara.
Aquest ús extensiu dhindú és admissible quan no hi hagi risc de confusió amb el seu sentit estrictament religiós: hindú = religió i indi = gentilici de l'Índia o "Índies" o totes dues coses alhora, "descobertes" per Cristòfol Colom.
Definició de l'hinduisme pel Tribunal Suprem de l'Índia El 1966, la Cort suprema de l'Índia va definir així la fe hindú: l'acceptació respectuosa dels Vedes com la més alta autoritat sobre els assumptes religiosos i filosòfics, i l'acceptació respectuosa dels Vedes pels pensadors i filòsofs hindús com a base única de la filosofia hindú, l'esperit de tolerància i de bona voluntat per a comprendre i apreciar el punt de vista de l'adversari, basat sobre la revelació que la veritat implica diverses aparences, l'acceptació dels sis sistemes de filosofia hindú i d'un ritme del món que coneix períodes de creació, de conservació i de destrucció, o yuga, succeint-se sense fi, l'acceptació de la creença en el renaixement i la preexistència dels éssers, el reconeixement del fet que els mitjans o les maneres d'accedir a la salvació (mokxa) són múltiples, el fet que, malgrat el nombre de les divinitats a adorar, es pot ser hindú i no adorar cap ídol, a diferència d'unes altres religions, o creences, la religió hindú no està vinculada a cap conjunt definit de conceptes filosòfics.
Història de l'hinduisme A l'edat del bronze, la civilització de la vall de l'Indus té els primers elements d'allò que avui es diu hinduisme, com els banys, els símbols fàl·lics comparables al Lingam de Xiva, i l'esvàstica. http://www.bbc.co.uk/religion/religions/hinduism/history/history_1.shtml Hindu History (BBC) Un segell descobert a Mohenjo-Daro és considerat com una de les primeres representacions de Xiva.Gavin Flood, professor d'estudis religiosos en Oxford (1996), pàg. 28 a 29.
Durant el període vèdic, a l'edat del ferro (entre 1500 i 800 aC), es van compondre els quatre Vedes, que són els textos fundadors de l'hinduisme. Algunes divinitats del Rig Veda van ser represes i revisades per l'hinduisme.
Del 1000 a 600 aC, s'escriu la part que tracta dels mantres, i el bramanisme esdevé dominant. Però texts com el Shatapatha Brahmana discuteixen el ritualisme rígid i l'elitisme d'aquesta època per tal d'afavorir l'enfocament místic. Durant aquesta època apareix igualment el Buda.
A l'edat mitjana, l'hinduisme, mitjançant el teisme, troba un nou desenvolupament. L'hinduisme que es coneix avui és principalment procedent d'aquest nou corrent que ha aprofitat el declivi del budisme dels segles i V.
Al , l'hinduisme va estendre's fora de l'Índia i en particular a l'Occident. Vivekananda en va fer una primera presentació el 1893 al Parlament de les Religions del Món a Chicago.
Períodes i escoles Abans del 1500 aC - 900 aC: vedisme 900 - 400 aC: bramanisme 500 aC: jainisme, budisme, Bhagavad Gita, Manu Smriti 300 aC: l'augment de l'ortodòxia de les darxanes 200 dC: Nagarjuna i el sorgiment del budisme mahayana 600 dC: Shankaracharya i la influència del vedanta posterior al 900 dC: desenvolupament d'altres escoles vèdiques: Visishtadvaita, Dvaita, etc.
La filosofia hindú clàssica pot agrupar-se en dues categories: les escoles «ortodoxes» (àstika) i les «heterodoxes» (nàstika, que no accepten l'autoritat dels Vedes).Chatterjee i Datta, p. 5.
Doctrines clàssiques o ortodoxes De l'època més ortodoxa (300 aC) van sorgir diverses visions, camins o escoles que s'anomenen darxanes. En l'hinduisme, no hi ha una diferència tan clara entre filosofia i religió com a Occident. Per això, aquestes escoles no es poden classificar com a religions ni com a filosofia únicament. Per a l'hinduisme, la filosofia no és únicament un coneixement abstracte, també és una metafísica amb implicacions morals en el dia a dia.
Entre les darxanes, en destaquen sis:
Vedanta. Els principals exponents són Shankara (788-820 dC) i Ramanuja (1017-1127 dC). És la via més majoritària i practicada actualment a l'Índia. Ioga. El principal exponent n'és Patanjali, el compilador o escriptor dels ioga sutra, considerat el text fundacional. És una escola popular a Occident, principalment en els aspectes més físic de les postures (asanes). Samkhya. És considerada l'escola més antiga. Principalment, s'ocupa d'enumerar i descriure les característiques principals de l'existència. Kapila n'és considerat el fundador. El text fundacional és el Samkhya Karika, escrit per Ishvara Krishna cap al 350 dC. Purva Mimamsa. Escola que considera les accions ètiques com la força que determina l'aspecte del món. El text fundacional n'és el Mīmāṃsā Sutra, escrit per Jaimini entre el 300 i el 100 aC. Nyaya. És una escola d'especulació filosòfica que ha esdevingut posteriorment un sistema dedicat també a la metafísica. El corpus principal d'aquesta escola es troba en els textos anomenats Niaiá sutra, escrits pel savi Gótama Akshapada Gautama cap al 500 aC. Vaisheshika. Escola que reflexiona al voltant de les diferències (vishesha) entre les coses. El text fundacional són els Vaisheshika sutras, escrits per Kanada probablement entre el 500 aC i el 600 aC.
Localització i cronologia miniatura|L'esvàstica hindú L'hinduisme és majoritari actualment en només tres estats del món: l'Índia (bressol de l'hinduisme i la seva terra sagrada), on són el 75%, el Nepal, on són el 85%, i l'illa africana de Maurici, encara que el Nepal era fins fa poc l'únic estat del món que reconeixia l'hinduisme com a religió oficial. També són majoria a l'illa indonèsia de Bali. Després de la independència de l'Índia i la divisió del subcontinent indi en territoris de majoria hindú i musulmana, es va formar l'estat del Pakistan per a la població islàmica, però hi van quedar importants minories hindús. Després de la secessió del Pakistan Oriental (actual Bangladesh), l'antiga colònia britànica va quedar dividida en tres estats. A Bangladesh, la minoria hindú és molt més gran que al Pakistan i hi ha hagut actes violents contra ella –així com contra budistes, cristians i animistes– pràcticament des de la independència del país, fins a l'extrem d'haver desaparegut gairebé 3 milions de bengalís, la gran majoria hindús, des del 1971 (informe del Departament d'estat dels Estats Units fet pel llavors senador Edward Kennedy), a causa del que ha de ser considerat el genocidi més gran durant moltes dècades.
També hi ha importants minories hindús a l'Afganistan (on durant el règim dels talibans van ser forçats a dur un distintiu), Bhutan, Birmània, Cambodja, Indonèsia, Malàisia, Sri Lanka i Tailàndia. A Occident, hi ha hindús en gairebé tota l'Europa occidental, principalment a la Gran Bretanya, i també n'hi ha molts als Estats Units. Hi ha minories hindús en molts països llatinoamericans, especialment al Panamà.
Els hindús són majoritaris a: miniatura|Brama, déu creador en l'hinduisme Índia 75%. Nepal 80% Bali (Indonèsia) 90% Destacades comunitats hindús a: Afganistan (segona religió després de l'islam) Bangladesh (segona religió després de l'islam) Bhutan (segona religió després del budisme) Birmània (segona religió després del budisme) Indonèsia (segona religió després de l'islam) Malàisia (tercera religió després de l'islam i el budisme) Oman (segona religió després de l'islam) Pakistan (tercera religió després de l'islam i el cristianisme) Sri Lanka (segona religió després del budisme) Tailàndia (segona religió després del budisme) També hi ha importants comunitats d'immigrants hindús als Estats Units, el Regne Unit, la península Aràbiga, Trinidad i Tobago i Sud-àfrica.
Suma de cultures L'hinduisme no té fundador, no és cap religió ni cap filosofia sinó una suma d'aquestes, un conjunt de creences metafísiques, religioses, cultes, costums i rituals que formen una tradició sense ordes sacerdotals que estableixin dogmes, ni cap organització central.Margaret Stutley (1985): Hinduisme: la llei eterna (pàg. 10), Londres: Aquarian Press.
Es tractaria més aviat d'un conjunt de creences procedents de pobles de diferents regions, barrejades amb les que van portar els aris que es van establir a la vall de l'Indus.
Els hinduistes li diuen a aquella tradició religiosa sanàtana dharma ('religió eterna'), perquè creuen que no té començament ni tindrà final. Segons ells, ha existit durant més de 5.000 anys. Diuen que l'hinduisme és la tradició religiosa més antiga del món.
Context miniatura|La dea Kali (Durg) i el déu Xiva copulant
El nombre d'hinduistes a tot el món és de més de 800 milions. A l'Índia, els hinduistes són el 75% del total de la població.
En l'hinduisme com a cultura existeix el teisme, el deisme, el politeisme, el panteisme, l'agnosticisme i l'ateisme. L'hindú se sent culturalment hindú: un budista indi es diferencia d'un altre budista qualsevol per la seva cultura.
L'hinduisme està format per unes quantes religions que són tan diverses com contràries per les seves formes. També hi ha un conjunt de filosofies que hi obre un ventall de possibilitats.
L'hinduisme no té només una doctrina. Cada religió segueix la seva pròpia: els vixnuïtes creuen en un ésser suprem etern, de nom Vixnu, tanmateix, els vixnuïstes gaudiyas (bengalís) només adoren Krixna.
En el Vedanta, aquesta suprema realitat es diu Braman i no té passat, present ni futur, i és infinit. Tots els altres éssers de l'univers són la seva expressió, i per això se'l considera l'origen de l'univers.
Els xivaïtes del Caixmir creuen en un únic déu, Xiva, i neguen la importància de Brama i Vixnu. La seva visió monista de l'univers ha estat escrita en els Śiva Sutra. La filosofia samkhya de Kapilà és una filosofia profundament atea i ortodoxa.
Creences fonamentals miniatura|Estàtua de Xiva a Rishikesh (Índia) L'hinduisme es basa en els ensenyaments vèdics, segons els quals hi ha un cicle etern de reencarnacions, del qual es pot sortir mitjançant les bones accions. Aquestes es basen en la pietat cap al proïsme, la contemplació, honorar les divinitats i els ritus.
En l'hinduisme hi ha diversitat de creences, però bàsicament els hinduistes creuen que darrere de l'univers visible (maya), al qual atribueixen cicles successius de creació i destrucció, hi ha una altra existència eterna i sense canvis. Abandonar el cicle de reencarnacions (samsara) i tornar a l'univers espiritual és l'objectiu últim dels hinduistes.
En el corrent hinduista impersonal es parla del Braman, del qual tots els altres éssers són l'expressió, perquè se'l considera l'origen de l'univers.
La complexitat de l'hinduisme és tan gran que no es pot etiquetar ni descriure. Una de les seves característiques és la multiplicitat de déus.