Manuel Fontanals i Mateu (Mataró, 26 de juliol de 1893 – Ciutat de Mèxic, setembre de 1972) fou un escenògraf i decorador català, germà de Francesc Fontanals i Mateu.

Primers anys Fill de l'ebenista Tomàs Fontanals i Sivilla, començà a treballar en el taller del seu pare a París, on va residir amb la seva família fins al 1914, quan va tornar a Catalunya. Es va establir a Barcelona, on va estudiar a l'acadèmia de Francesc d'Assís Galí i Fabra, i va treballar amb l'escultor Esteve Monegal i Prat i amb l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, on es va inscriure dins el corrents modernista i noucentista. En aquell període va fer la decoració del cafè de Canaletes.

El 1917 va iniciar-se en l'escenografia treballant per al «Teatro del Arte» de Gregorio Martínez Sierra a Madrid, on va aprendre dels mestres Sigfrido Burmann i Fernando Mignoni Monticelli. El 1919 viatjà a Alemanya per a completar els seus coneixements en aquest art i va rebre influències de l'expressionisme.

Quan va tornar va compaginar el seu treball amb Martínez Sierra amb l'escenografia al Gran Teatre del Liceu, distingint-se per les seves decoracions fantasioses i originals. El 1924 va treballar a Milà on col·laborà amb Gabriele D'Annunzio i va fer l'escenografies d'obres de Carlo Goldoni i Luigi Pirandello. El 1925 marxà a París on va col·laborar amb l'arquitecte Pascual Bravo Sanfeliú un quiosc hexagonal de formes capritxoses per al Pavelló d'Espanya en l'Exposició Internacionals d'Arts Decoratives i Industrials Modernes a París el 1925. També col·laborà en els preliminars de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 i en la construcció del Poble Espanyol de Montjuïc (Barcelona), alhora que feia decorats per a la companyia de Jaume Borràs i Oriol, il·lustrava llibres de l'Editorial Estrella de Martínez Sierra i feia cartells.

Durant els anys 30 va treballar per a Jacinto Benavente, Margarida Xirgu, Federico García Lorca i Cipriano Rivas Cheriff. D'octubre de 1933 a març de 1934 va viatjar per Amèrica del Sud amb la companyia de Lola Membrives representant obres de García Lorca.

A començaments de 1936 treballà per al grup Nueva Escena de Rafael Alberti. En assabentar-se de la detenció i posterior assassinat de García Lorca a mans dels rebels de la guerra civil espanyola decidí exiliar-se, i a finals de 1936 marxà a l'Amèrica Llatina amb la companyia de Josefina Díaz Artigas. Primer anà a Cuba i després s'establí a Mèxic, on es casà amb l'aristòcrata Diane de Subervielle, presidenta de l'empresa cinematogràfica Films Mundiales.Manuel Fontanals a margaridaxirgu.es

Exili mexicà A Mèxic decorà, entre altres establiments de luxe, el restaurant Ambassadeurs, del català Dalmau Costa i Vilanova, i la barra del restaurant Cyro's de l'Hotel Reforma. A través de la tertúlia de la cafeteria «Hotel Regis» contactà amb les principals figures del cinema mexicà i fundà la seva pròpia empresa de decoració cinematogràfica, Escenografía de Manuel Fontanals, amb la que assolí un gran prestigi i li va permetre treballar amb els millors actors i directors del cinema mexicà: (Dolores del Río, María Félix, Mario Moreno Cantinflas, Emilio Fernández, Roberto Gavaldón, Jaime Salvador, Carlos Velo Cobelas, José Díaz Morales, Ramón Pereda i Ramón Peón.

Fou membre destacat del Sindicat de Treballadors de la Producció Cinematogràfica i de l'Associació de Periodistes Cinematogràfics de Mèxic. El 1946 fou cofundador de l'Acadèmia Mexicana de Ciències i Arts Cinematogràfiques i fou guardonat amb el prestigiós premi Ariel el 1947, el 1949 i el 1972.

Principals escenografies La seva obra en el cinema és extensa i comprèn 247 escenografies, decorats i vestuaris, sense comptar les que va fer per al teatre.

Per a teatre La princesa que se chupaba el dedo (1917) de Manuel Abril, representada al Teatro Eslava per Gregorio Martínez Sierra El pavo real d'Eduard Marquina i Angulo (1923) Doña Francisquita, d'Amadeu Vives (1923) Gli innamorati de Carlo Goldoni (1924) Le criminel d'Alexandre Fydor (1925) El místic de Santiago Rusiñol, "Lo ferrer de tall" de Frederic Soler (Serafí Pitarra), "Les garses" d'Ignasi Iglésias, "Mossèn Janot" i "Terra Baixa" d'Àngel Guimerà, representades per la companyia de Jaume Borràs. Triángulo de Gregorio Martínez Sierra, al Teatro Infanta Beatriz, 1929 Figurins del ballet "Triana" d'Isaac Albéniz, per a la companyia de ballet espanyol d'Antonia Mercè i Luque "La Argentina" a l'"Opera Comique" de París. (1929) amb Néstor de la Torre. Bodas de Sangre de Federico García Lorca, per la Companyia de Josefina Diaz Artigas, al Teatro Beatriz de Madrid, 1933 La zapatera prodigiosa (1933) de Federico García Lorca, per la companyia de Lola Membrives, al Teatro Avenida de Buenos Aires Yerma (1934) de Federico García Lorca, per la companyia de Margarida Xirgu, al Teatro Español de Madrid La dama boba (1935) de Lope de Vega, per la companyia de Margarida Xirgu, al Teatre Barcelona Doña Rosita la Soltera (1935) de Federico García Lorca, per la companyia de Margarida Xirgu, al Teatre Principal de Barcelona El zoo de cristal (1957) de Tennessee Williams, per la Companyia de Margarida Xirgu, al Teatro Fábregas de Mèxic Cinema Bohemios (1936), de Francisco Elías María (1938), de Chano Urueta, Miente y serás feliz (1939) de Raphael J. Sevilla. la isla de la Pasión (1941) d'Emilio Fernández Dos mexicanos en Sevilla (1942) de Carlos Orellana Bugambilia (1944) d'Emilio Fernández amb Dolores del Río com a protagonista. Río Escondido (1947) d'Emilio Fernández Duelo de las montañas (1950) d'Emilio Fernández Macario (1960) de Roberto Gavaldón Pueblito d'Emilio Fernández Un dorado de Pancho Villa (1966), d'Emilio Fernández La ley del gavilán (1966), de Jaume Salvador i Valls. El castillo de la pureza (1972) d'Arturo Ripstein

Referències

Bibliografia

Enllaços externs Escenografies de Manuel Fontanals al web del Ministeri de Cultura d'Espanya

Categoria:Artistes mataronins Categoria:Exiliats del franquisme maresmencs Categoria:Morts a Ciutat de Mèxic Categoria:Escenògrafs barcelonins Categoria:Polítics barcelonins contemporanis Categoria:Exiliats del franquisme barcelonins Categoria:Polítics mataronins Categoria:Morts el 1972 Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1893