Santa Maria del Civit o Santa Maria del Coll és una església de Civit al municipi de Talavera (Segarra) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció És l'església parroquial situada dalt del turó del poble de Civit i aïllada de qualsevol construcció. L'edifici se'ns presenta amb una sola nau amb volta apuntada, capelles laterals i un campanar de planta quadrada situat a la capçalera. La teula de la nau és doble vessant; i a un vessant en ambdues capelles laterals. El seu campanar té una teulada a quatre vessants i presenta obertures d'ulls a totes les cares, destacant però, un treball més acurat, a la cara que dona a la façana principal de l'església, amb obertura de doble ull d'arc de mig punt. L'accés a l'interior de l'església es fa a partir d'un porxo construït recentment, dins del qual es troba la seva porta d'accés. Aquesta porta presenta estructura d'arc de mig punt adovellat. Tota aquesta estructura que s'anteposa a l'edifici ve precedida per un camí, delimitat ambdós costats per murs, on hi ha integrades, en forma de decoració, dues esteles funeràries, molt erosionades.
Història L'existència del lloc de Civit es documenta l'any 1051, quan Alemany Hug de Cervelló cedí un alou a l'indret d'"ipsa vid" al comtat de Manresa, dins el terme del castell d'Aguiló a un grup de dotze famílies.
Una de les primeres mencions de l'església de Civit data de 1110, en una deixa testamentària d'Ermessèn a Santa Maria de Civit. Posteriorment aquesta parròquia consta en la visita pastoral de 1331.
El bisbe de Vic visità la parròquia l'any 1685; en aquest moment n'era sufragània l'església de Santa Creu de Pavia.
L'església es mantingué dins el bisbat de Vic fins a l'any 1957, que fou agregada a la diòcesi de Solsona, conjuntament amb bona part de les parròquies veïnes. Actualment, aquest edifici no conserva cap element del primitiu temple romànic i ha estat molt remodelat al llarg del temps.
Referències
Categoria:Patrimoni monumental de Talavera Categoria:Esglésies de Talavera Categoria:Esglésies gòtiques de la Segarra