Can Sala de Dalt és una masia d'Arenys de Munt (Maresme), catalogada com a bé cultural d'interès local.
Història El 1210, Pere de Sala va obtenir del monestir de Sant Pol l'exempció de la remença per a ell i els seus descendents. Cap al 1432, els Sala es van lliurar del domini del monestir i van començar a exercir com a senyors feudals, establint terres en emfiteusi a altres pagesos per a que els paguessin censos i els retessin homenatge.
El 1601, Bernat de Sala i Cabanyes (1571-1618) es va casar amb Elena Alemany i Fàbregas (1584-1616), de Blanes, filla d'Esteve Alemany i Florit, un ric mercader amb un important patrimoni, que seria heretat pel seu fill Bernat de Sala i Alemany, que el 1625 es va casar amb Magdalena Vivet, donant origen a la branca Sala-Alemany.
Per altra banda, el seu germà Francesc de Sala i Alemany (1604-1645), mercader i hereu del mas, es va casar el 1624 amb Elisabet Ferrer (1609-1643), filla d'Antoni Ferrer de l'Alzina, mariner d'Arenys de Mar, i de Maria Cabanyes. El seu fill Bernat de Sala i Ferrer (1628-1684) es va casar el 1646 amb Magdalena Fontanella, procedent d'una família ben situada, i l'hereu Josep de Sala i Fontanella (1651-1706) es va casar el 1680 amb Gertrudis Vivet, donant lloc a la branca Sala-Vivet.
El 1690, la seva germana Maria Àngela (1655-1709) es va casar amb el comerciant holandès Joan Kies, dedicat a l'exportació de vins i aiguardents del Camp de Tarragona.
Francesc de Sala-Alemany i Vivet (1629-1671), fou clavari de la construcció de la nova església i del campanar de Sant Martí d'Arenys i el 1647 es casà amb la seva cosina Maria Masdeu i de Sala. El seu fill Francesc de Sala-Alemany i Masdeu (1648-1691) es va casar el 1680 amb Maria Santgenís, filla d'un ric mercader. El matrimoni va tenir dos fills, Tiburci, eclesiàstic i doctor en lleis, i Francesc (1683-1736), que el 1703 es va casar amb la seva cosina i pubilla Maria Teresa de Sala i Vivet, unificant-se així les dues branques de la família. La única filla del matrimoni, Maria Francesca de Sala-Alemany i de Sala-Vivet (1707-1789), es va casar el 1729 amb Ramon de Sanç i de Montrodon (1699-1754), fill del militar austriacista Francesc Sanç i de Miquel (1667-1757), que participà en el setge de Barcelona, i el 1727 marxà a l'exili a Viena, fent donació dels seus béns a Ramon.AHPB, notari Josep Fontana, 29-06-1727.
El 1747, l'hereu Ramon Sanç i de Sala-Montrodon (1730-1791) es va casar amb Marianna de Barutell i de Càrcer, pubilla de Bonaventura de Barutell i d'Asprer, baró d'Oix, Talaixà, Puig-Barutell i Bestracà, i de Teresa de Càncer i de Bellver. L'hereu Bonaventura Sanç i de Barutell (1748-1806) es va casar amb Maria Teresa de Gregorio i Paternó, néta de Leopoldo de Gregorio, marquès d'Esquilache, i morí el 1806 d'una estranya malaltia, essent succeït pel seu fill Bonaventura Sanç i de Gregorio, que fou tinent del regiment d'hússars espanyols i alcalde de Barcelona.
Bonaventura va morir solter el 1868, però va tenir un fill natural amb Juliana de Morán, l'advocat Josep Garcia i Morán, reconegut posteriorment com a Josep Sanç i Morán. Aquest es va casar dues vegades, primer amb una cosina, Joana Mercè de Gregorio, i més tard amb Maria Dolors de Venero i Sisteré, filla d'Antonio Venero de Valera, administrador de les rendes estancades del Principat, com ara salines, argent viu, pólvora, paper timbrat, plom, tabac i sofre. Va morir sense descendència el dia de Sant Martí del 1884 a Can Sala de Dalt, i amb ell s'extinguí la nissaga. La seva vídua va gaudir de l'usdefruit de l'extens patrimoni dels Sanç, impedint heretar a tots els descendents de Maria Lluïsa. El 20 de juny del 1910, Dolors de Venero va sol·licitar el títol pontifici de comtessa de Llívia i va anar comprant als hereus legítims l'extens patrimoni que havia estat del seu marit. A la seva mort, Can Sala de Dalt va passar als Font de Venero i als seus descendents.
Descripció És una masia de planta rectangular i coberta a quatre vessants, envoltada de la finca de conreu. En un angle de la casa hi ha una torre mirador coberta, també a quatre vessants. La casa consta de planta baixa i dos pisos. Al cantó esquerre hi ha adherida una capella, actualment restaurada, i un celler; actualment hi viuen uns masovers. Aquest cos tanca el pati per aquest costat, ja que tota la casa es troba envoltada per un mur que la protegeix. A la façana principal hi ha un portal rodó amb grans dovelles i finestres a cada cantó, amb una reixa de ferro forjat. Al primer pis les finestres estan emmarcades amb pedra i les llindes són rectes. A la llinda de la finestra principal hi ha gravat el nom de Jesús i la data de 1629, que podria ser la de finalització de la construcció. La façana acaba amb una cornisa d'obra, un maó i dues teules.
A l'entrada hi ha encara una roda de molí per moldre les olives. La capella que està al costat de la casa té un campanar d'espadanya i actualment està en desús. S'hi venerava la Mare de Déu del Bon Tornar.
Referències
Vegeu també Can Santgenís Casa Manuel Oliver Casa Bonaventura Sanç Can Sans (Alella) Castell d'Oix
Bibliografia
Sala de Dalt Categoria:Patrimoni monumental d'Arenys de Munt Categoria:Edificis d'Arenys de Munt