La Guerra Creek (1813-1814), també coneguda com a Guerra dels Bastons Vermells i Guerra Civil Creek, fou una guerra regional entre faccions creek oposades, els imperis europeus i els Estats Units, que va tenir lloc en gran manera a Alabama i al llarg de la Costa del Golf. Els principals conflictes de la guerra van tenir lloc entre milícies estatals i els "Bastons Vermells" creek.
La Guerra Creek és part de quatre segles de Guerres índies. També se sol considerar part de la guerra de 1812, per la seva connexió amb Guerra de Tecumseh als Territoris del Nord-oest perquè és concurrent amb la guerra britànico-americana i implica molts dels mateixos actors, i perquè els Bastons Vermells van buscar el suport dels britànics i més tard amb l'ajut de l'almirall Cochrane avançaren cap a Nova Orleans.
La Guerra Creek va començar com un conflicte dins de la Confederació Creek, però l'Exèrcit dels Estats Units s'hi va involucrar ràpidament. Els comerciants britànics i el govern espanyol van enviar subministraments als Bastons Vermells, causa del seu interès comú en la prevenció de l'expansió del territori dels Estats Units.
La guerra acabà de manera efectiva amb el Tractat de Fort Jackson (agost de 1814), on el general Andrew Jackson insistí que la Confederació Creek cedís més de 21 milions d'acres de terra del sud de Geòrgia i el centre d'Alabama. Aquestes terres foren preses tant a aliats creeks com a Bastons Vermells.Green (1998), Politics of Removal, p. 43
Antecedents La militància de caps i guerrers en els Bastons Vermells fou la resposta a la invasió cultural i territorial dels Estats Units. La designació del conflicte com a Guerra Civil Creek prové de les divisions al llarg de les fronteres culturals, polítiques, econòmiques, i geogràfiques. En el moment de la Guerra Creek, els Alts Creeks controlaven els rius Coosa, Tallapoosa i Alabama que arribaven a Mobile, mentre que els Baixos Creek controlaven el riu Chattahoochee, que desembocava a la Badia d'Apalachicola. Els Baixos Creek eren socis comercials molt estrets amb els Estats Units, i havien adoptat més pràctiques culturals dels seus veïns que els Alts Creeks.Waselkov, 4-5.
Conflicte territorial Les Províncies de l'Est i Oest de Florida eren governades pels espanyols, i empreses angleses com Panton, Leslie, and Co proporcionaven la majoria dels béns de consum comercial del país Creek. Pensacola i Mobile a la Florida Espanyola controlaven els punts de venda dels rius al Territori del Mississipi (est. 1798).Braund, Deerskins and Duffels.
Els conflictes territorials entre França, Espanya, Gran Bretanya i els Estats Units al llarg de la costa del Golf que havien ajudat prèviament als creeks a mantenir el control sobre la major part del territori al sud-oest dels Estats Units havien canviat dràsticament a causa de les Guerres Napoleòniques, la rebel·lió de Florida i la Guerra de 1812, van fer les aliances polítiques i el comerç creek més tènues que mai.
Durant i després de la Revolució, els Estats Units van mantenir la Línia Índia que havia estat establerta per la Proclamació Reial de 1763. La Línia Índia va crear un límit per a l'assentament blanc per tal d'evitar la usurpació legal en terres índies, i també va ajudar el govern dels Estats Units a mantenir el control sobre el comerç indi. Els comerciants i colons sovint violaren els termes dels Tractats constitutius de la Línia Índia, i l'assentament blanc en terres dels indis va ser una de les raons que els Estats Units utilitzaren per expandir el seu territori.
En el Tractat de Nova York (1790), Tractat de Colerain (1796), Tractat de Fort Wilkinson (1802), i el Tractat de Fort Washington (1805), els creek van cedir el seu territori a l'est de Geòrgia del riu Ocmulgee. El tractat de 1805 també va permetre la creació d'una Carretera Federal que vinculava Washington DC a la ciutat recentment adquirida de Nova Orleans.
Les penetracions territorials cap a l'oest en territori creek, però també a la Florida espanyola i la compra de Louisiana (que els governs britànic i espanyol no va reconèixer), van fer que els governs europeus acceleressin la seva consolidació d'una aliança amb els creek. En 1804, els Estats Units van reclamar Mobile sota la Llei Mobile. L'Exèrcit Patriota capturaren parts de l'est de Florida en 1811-1815. En 1810 els Estats Units van tractar d'ocupar la ciutat després d'ocupar Baton Rouge durant la rebel·lió de Florida Occidental. Com a resultat Mobile va ser ocupada conjuntament per la debilitat dels exèrcits americans i espanyols, fins que el Secretari de Guerra Armstrong ordenà al general James Wilkinson obligar els espanyols a rendir-se el febrer de 1813. Després que Fort Charlotte va ser lliurada a l'abril, els espanyols es van centrar en la protecció de Pensacola (Florida) dels Estats Units.Owsley, 18-24. Els espanyols va decidir donar suport als creek en un atac contra els Estats Units i en defensa de la seva pàtria, però es van veure obstaculitzats en gran manera per la seva feble posició a les Florides i per la manca de subministraments, fins i tot per al seu propi exèrcit.
Assimilació cultural i renaixement religiós miniatura|Pintura (1805) de Benjamin Hawkins a la seva plantació, instruint creeks sobre tecnologia europea La fragmentació de la Nació Creek al llarg de les línies progressistes i nacionalistes tenia arrels que es remunten al , però va arribar a un punt després de 1811.Thrower. "Casualties and Consequences of the Creek Civil War." in Rethinking Tohopeka, 12. La militància dels Bastons Vermells va ser la resposta a les crisis econòmiques i culturals en la societat Creek causades per l'adopció dels béns comercials i la cultura occidentals. A partir del , els creek havia format aliances comercials reeixides amb els imperis europeus, però la caiguda dràstica en el preu de les pells de cérvol de 1783-1793 els va fer més difícil pagar el seu deute, mentre que al mateix temps el procés d'assimilació havia elaborat el béns més necessaris.Braund, 178. Els Bastons Vermells resistiren particularment els programes de civilització administrats per l'agent indi Benjamin Hawkins, qui tenia fortes aliances entre les ciutats dels Baixos Creek. Alguns dels creeks "progressistes" començaren a adoptar les pràctiques agràries quan la seva cacera va desaparèixer, de la mateixa manera que van assimilar més colons anglòfons en les viles i famílies creek.Michael D. Green, The Politics of Indian Removal: Creek Government and Society in Crisis, Lincoln, Nebraska: University of Nebraska Press, 1985, p. 38-39, consultat l'11 setembre 2011 Els líders de les ciutats Baixos Creek a l'actual Geòrgia eren Bird Tail King (Fushatchie Mico) de Cussetta; Little Prince (Tustunnuggee Hopoi) de Broken Arrow, i William McIntosh (Tunstunuggee Hutkee, Guerrer Blanc) de Coweta.
Abans de la Guerra Creek i de la guerra de 1812, la majoria dels polítics estatunidencs van veure la deportació l'única alternativa a l'assimilació dels pobles indígenes a la cultura occidental. Els creeks, d'altra banda, barrejaven la seva pròpia cultura amb els béns comercials adoptats i termes polítics, i no tenien intenció d'abandonar la seva terra.Waselkov, 73.
L'americanització dels creeks va ser més prevalent a l'oest de Geòrgia, més entre els baixos creeks que entre els Alts Creek, i va provenir de processos interns i externs. El govern dels Estats Units i la pressió de Benjamin Hawkins per assimilar als creeks estaven en contrast amb la barreja més natural de cultures que venia d'una llarga tradició de convivència i apropiació cultural, començant amb els comerciants blancs en territori indi.Braund, Deerskins and Duffels, 58. Molts dels més destacats caps creek abans de la Guerra Creek eren "mestissos", com William McGillivray i William McIntosh (que estaven en costats oposats en la Guerra Civil Creek).
Tecumseh (cabdill shawnee) va arribar al sud per encoratjar als pobles d'unir-se al seu moviment d'expulsar els nord-americans dels territoris indis. Havia unit tribus al Nord-oest (Ohio i territoris relacionats) per lluitar contra els colons dels Estats Units després de la Guerra d'Independència dels Estats Units. En 1811, Tecumseh i el seu germà Tenskwatawa van assistir al Consell Anual Creek a Tukabatchee. Tecumseh va pronunciar un discurs d'una hora per a una audiència de 5.000 creeks, així com una delegació nord-americana incloent Benjamin Hawkins. Encara que els nord-americans consideraren Tecumseh amenaçant, el seu missatge de resistència a la invasió blanca va ser ben rebut entre creeks i seminoles, especialment entre la gent gran més conservadora i tradicionals, i entre els joves.Owsley, 11-13.
La mobilització de voluntaris a la causa de Tecumseh es va veure reforçada pel fet que molts indis creien que Tecumseh estava dotat de poders sobrenaturals, inclosa la predicció dels cometes i de terratrèmols a tot el sud-est. El partit de la guerra es van reunir al voltant dels profetes que havien viatjat amb Tecumseh, i va romandre en la nació creek, així com en els recentment convertits líders religiosos creek.Owsley, 14-15. Peter McQueen de Talisi (ara Tallassee); Josiah Francis (Hilis Hadjo) dAutaga, una vila Koasati; i High-head Jim (Cusseta Tustunnuggee) i Paddy Walsh, ambdós alibamus, van ser alguns dels líders espirituals que respongueren a la creixent preocupació i al missatge profètic.Green (1985), Politics of Removal, p. 40-42 La facció militant dels creek es va posar en contra de les polítiques oficials del Consell Nacional Creek, en particular pel que fa a les relacions exteriors amb els Estats Units. L'augment de partit de la guerra va començar a ser anomenat Bastons Vermells en aquest moment (en la cultura creek els 'bastons' vermells o clubs de guerra simbolitzen la guerra mentre que les barres blanques representen la pau.)Braund, "Red Sticks". Rethinking Tohopeka. 89-93.
Curs de la Guerra Els creek que no donaven suport a la guerra esdevingueren objectiu dels profetes i llurs seguidors, i començaren a ser assassinats quan dormien o cremats vius. Els guerrers del partit dels profetes també començà a atacar la propietat de llurs enemics, cremant plantacions i destruint ramat.Ehle 104-105 La primera major ofensiva de la guerra civil fou l'atac dels Bastons Vermells a la ciutat dels Alts Creek i seu del Consell a Tukabatchee el 22 de juliol de 1813.
A Geòrgia, una partida de guerra de creeks "amics" organitzada sota William McIntosh, Big Warrior, i Little Prince, va atacar 150 guerrers yuchis que viatjaven per reunir-se amb els creeks bastons vermells al territori de Mississipi. Després d'aquesta ofensiva a començaments del mes d'octubre de 1813, la partida va cremar diverses ciutats dels Bastons Vermells abans de retirar-se a Coweta.Owsley, 52.
Encara que va haver alguns atacs limitats sobre els blancs en 1812 i principis de 1813, Hawkins no creia que la divisió de la Nació Creek o les danses de guerra fossin motiu de preocupació. En un cas al febrer de 1813, un petit grup de guerrers Bastons Vermells, dirigit pel Little Warrior, tornaven de Detroit quan va matar a dues famílies de colons al llarg del riu Ohio. Hawkins va exigir que un judici creek sobre Little Warrior i els seus sis companys, procediment operatiu estàndard entre les nacions fins aquell moment.Adams p. 777-778
Els primers enfrontaments entre els Bastons Vermells i les forces dels Estats Units va ocórrer el 21 de juliol de 1813. Un grup de milícia territorial interceptà un grup de Bastons Vermells tornant de la Florida espanyola, on havien adquirit armes del governador espanyol a Pensacola (Florida). Els Bastons Vermells van escapar i els soldats van saquejar el que van trobar. En veure el saqueig dels americans els creek es van reagrupar i van atacar i derrotar els nord-americans. La batalla de Burnt Corn, com l'intercanvi es va donar a conèixer, va ampliar la Guerra Civil Creek per incloure les forces nord-americanes.Ehle p. 104-105