El Lac Redon, també anomenat Estanh Redon, és un estany d'origen glacial situat a 2.234Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya m d'altitud, a la capçalera de la Noguera Ribagorçana, tot i que per causes històriques forma part de la Vall d'Aran. Té una superfície molt gran, 24 ha, i amb 73 m és l'estany més profund dels Pirineus Catalans que no ha sofert alteracions per l'explotació hidroelèctrica. La conca és relativament reduïda (154 ha), vista la superfície de l'estany, i està orientada a migdia. Els punts més alts de la conca son el tuc de Serraera a l'est (2.645 m) i el Tuc deth Pòrt de Vielha (2.606 m) a l'oest, units per la Sèrra de Fontfreda.

La vegetació de la conca està composta per gespets (prats de Festuca eskia) i per prats de Carex curvula. És un estany ultra-oligotròfic i es troba per sobre el nivell del bosc. La vegetació aquàtica es redueix a la presència de la caràcia Nitella sp. i diverses molses.

La fauna de l'estany conté dues espècies de peixos introduïdes, la truita comuna (Salmo trutta) i el barb roig (Phoxinus phoxinus), aquest darrer introduït molt recentment.

Aquest estany té a favor seu que ha estat l'estany més estudiat de tots els Pirineus, gràcies a la proximitat al Centre de Recerca d'Alta Muntanya de la Universitat de Barcelona. Molts dels treballs han estat d'interès general per a la limnologia, com la presència d'activitat microbiològica en la coberta de neu i gel o les estratègies de vida dels crustacis del plàncton. Actualment s'hi realitzen estudis integrats en projectes europeus que utilitzen els estanys com a sensors de canvis ambientals i climàtics, i forma part d'una xarxa de localitats d'estudi que va de Rússia a Portugal i de Noruega a Sierra Nevada.

El seu estat ecològic és Bo, segons la classificació de la Directiva Marc de l'Aigua. Està actualment inclòs dintre de la zona d'Aigüestortes de Xarxa Natura 2000.

Referències

Categoria:Estanys de la Vall d'Aran Categoria:Geografia de Vielha e Mijaran Categoria:Zones humides de Catalunya Categoria:Llacs glacials de la Vall d'Aran