Giovanni Tadolini (Bolonya, 18 d'octubre de 1789 – 29 de novembre de 1872) fou un compositor italià.
Deixeble de Mattei i Babini, va fer tant ràpids progressos que als disset anys fou contractat per a succeir a Giuseppe Mosca com acompanyant de piano i mestre de cors del Teatre Italià de París del què n'era director Gaspare Spontini, i on va tenir molts alumnes entre ells la soprano anglesa Anna Thillon i l'alemanya Sabine Heinefetter.<ref name="Enciclopèdia_Espasa">Enciclopèdia Espasa Volum núm. 27, pàg. 939' ()</ref> Tornà a Itàlia el 1814. Poc temps després va estrenar a Venècia l'òpera La Fata Alcina, que fou cantada per Rubini, Zamboni i la Marcolini, i assolí un èxit brillant, com d'altres que feu representar més tard. El 1830 tornà a París amb el mateix càrrec que havia desenvolupat abans, en el que hi va romandre nou anys. Després s'establí a la seva ciutat natal.
A part de la ja mencionada va compondre les òperes: La principesa di Navarra (Bolonya, 1816); Il credulo deluso (Roma, 1817); Tamerlano (Roma, 1818); Il finto molinaro (Roma, 1820); Moctur (Bolonya, 1824); Mitridate (Venècia, 1826); Almanzor'' (Trieste, 1827) així com nombroses cantates, romances, etc.
Referències
Categoria:Compositors d'òpera italians Categoria:Compositors italians del Romanticisme Categoria:Compositors bolonyesos Categoria:Alumnes del Conservatorio Giovanni Battista Martini Categoria:Morts a Bolonya Categoria:Nascuts el 1789 Categoria:Compositors italians morts al segle XIX Categoria:Compositors nascuts al segle XVIII