fou Príncep de Baviera de la dinastia Wittelsbach amb el tractament d'Altesa Reial. Des de la signatura del testament de Carles II, en el 1696, fins a la seva mort prematura, el 1699, fou l'hereu de la Monarquia espanyola.
Biografia Nascut a la ciutat de Viena, es traslladà a Múnic, capital de l'Electorat de Baviera, essent fill del duc Maximilià II Manuel de Baviera i de l'arxiduquessa Maria Antònia d'Àustria. Josep Ferran era net per via paterna del duc Ferran I de Baviera i de la princesa Enriqueta de Savoia i per via materna de l'emperador Ferran III, emperador romanogermànic i de la infanta Maria Anna d'Espanya.
Carles II d'Espanya va patir problemes de salut durant la major part de la seva vida i semblava probable que morís sense fills. Com que l'Imperi espanyol es va mantenir poderós i en gran part intacte, la successió va ser de gran importància per a l'equilibri de poder europeu i va ser motiu de debat durant molts anys. Com a únic descendent supervivent de Margarida Teresa i besnét de Felip IV, la reclamació de Josep Ferran era sòlida i àmpliament reconeguda a Espanya. A més, com que no era ni Habsburg ni Borbó, la seva candidatura va agradar a Anglaterra i a la República Holandesa per la seva alineació amb la doctrina emergent de l'equilibri de poder a Europa.
Abans de la Guerra de Successió d'Espanya, Josep Ferran fou el candidat recolzat per Anglaterra i els Països Baixos per succeir al rei Carles II d'Espanya. La legitimitat de Josep Ferran provenia de la seva àvia materna, la infanta Margarida d'Espanya, filla del rei Felip IV d'Espanya.
Mort i llegat Josep Ferran va morir de febre tifoide el 6 de febrer de 1699, a l'edat de sis anys, deixant de nou incerta la successió espanyola. La seva mort va ser força sobtada, marcada per convulsions, vòmits i pèrdua prolongada de coneixement. Es rumorejava que havia estat enverinat pel seu avi Leopold I, però no s'ha demostrat res. Està enterrat a Brussel·les. Amb ell va acabar la línia de descendència més llunyana possible del matrimoni de Felip IV d'Espanya i la seva segona esposa i neboda Mariana d'Àustria.
La inesperada mort del príncep bavarès l'any 1699 als sis anys va provocar el trencament de l'Aliança anglofrancesa i va permetre el Segon Tractat de Partició de l'any 1700 pel qual el duc d'Anjou rebria els territoris de Nàpols, Sicília i Milà mentre que la resta de dominis espanyols passarien a l'arxiduc Carles d'Àustria.
La mort de Josep Ferran abans de la de Carles II, l'últim rei Habsburg d'Espanya, va contribuir a desencadenar la Guerra de Successió Espanyola. Si hagués sobreviscut a Carles, les potències europees li haurien permès accedir al tron d'Espanya segons els termes del Primer Tractat de Partició.
Referències
Bibliografia
Categoria:Prínceps de Baviera Categoria:Casa de Wittelsbach Categoria:Muniquesos Categoria:Vienesos Categoria:Morts a Brussel·les