Les Guerres Seminola també coneguda com la Guerra de la Florida, van ser incidents de fronteres que va provocar tres conflictes a Florida entre els diversos grups d'amerindis, un col·lectiu conegut com a seminola i els naixents Estats Units. La Primera Guerra Seminola es va desenvolupar entre 1817 i 1818; la Segona Guerra Seminola entre 1835 i 1842; i la Tercera Guerra Seminola entre 1855 i 1858. La Segona Guerra Seminola, més coneguda com la Guerra Seminola, ha estat la guerra més llarga d'entre totes en les que s'ha vist involucrat els Estats Units en el període que va des de la Guerra de 1812 i la Guerra Civil dels Estats Units. miniatura|Una recreació de la batalla de Fort Foster, 1837 (al Parc Estatal Hillsborough River) El primer conflicte amb els seminoles va sorgir de les tensions relacionades amb l'atac i destrucció de Fort Negro a Florida pel general Andrew Jackson el 1816, Jackson també va atacar els espanyols a Pensacola (Florida). Mentre ocupava Pensacola, Andrew Jackson va capturar dos exMarines Reials encarregats d'assistir als seminoles, i els va executar. Els governs de Gran Bretanya i Espanya van expressar la seva indignació per l'incident, encara que, aviat, les tensions van disminuir. En última instància, la Corona espanyola va cedir la colònia a imperi dels Estats Units.
Antecedents Florida Colonial La població original de Florida va disminuir amb l'arribada dels europeus a la regió. Els amerindis tenien poca resistència a les malalties importades des d'Europa. La supressió de les revoltes dels nadius per part dels espanyols van reduir encara més la població en el nord de la Florida. Una sèrie d'atacs que es va estendre al llarg de tota la península per soldats provinents de la província de Carolina i els seus aliats indis van matar gairebé tots els nadius que habitaven aquelles terres ja a l'inici del S. XVIII. Quan Espanya va lliurar Florida al Regne Unit el 1763, els espanyols van traslladar als pocs indis supervivents a Cuba.
Grups de diverses tribus del sud-est dels Estats Units van començar a introduir-se a les terres no ocupades de la Florida. El 1715, els yamasees van emigrar cap a Florida com a aliats dels espanyols després dels conflictes amb les colònies angleses. Els Creek, primer els de les zones baixes i més tard els de les zones altes, també van començar a endinsar-se per Florida. Els mikasuki, un grup de llengua hitchiti, es van assentar als voltants del que ara és el Llac Miccosukee prop de Tallahassee. Aquest grup ha mantingut la seva identitat pròpia fins als nostres dies, els miccosukee. Un altre grup de llengua hitchiti, liderats per “Cowkeeper”, es van assentar en el que avui és el Comtat d'Alachua (Florida), una àrea en la qual els espanyols mantenien el seu bestiar edurant el S. XVII. Un dels ranxos més coneguts va ser l'anomenat “Ranxo de la Chua”, i la zona va començar a conèixer-se com la “Prada Alachua”. Els espanyols de San Agustín van començar a anomenar als indis creek d'Alachua cimarrones, la qual cosa bàsicament significa els salvatges o escapats, i d'això és probable que hagi donat origen a la paraula seminola.Els seminoles Alachua van retenir una identitat separada, almenys, a través de la Tercera Guerra Seminole. Cowkeeper va ser succeït pel seu nebot Payne el 1784. Payne fou assassinat en un atac de la milícia de Geòrgia el 1812. El seu germà Billy Bowlegs (el primer d'aquest nom) va portar la majoria de la banda al riu Suwannee. Atacats per la campanya d'Andrew Jackson el 1818, els seminoles Alachua es traslladaren a Florida central. Després de la mort de Bowlegs el 1821, el seu nebot Micanopy el va succeir. Després de ser capturat i traslladat a l'oest, el seu nebot Billy Bowlegs (Holata Micco) dirigí la resta dels seminoles fins al a seva rendició el 1858. Weisman, p. 22-24. Covington, p. 143.Maroon, nom que donaven els estatunidencs als esclaus fugitius és també, probablement, derivat de l'espanyol Cimarrones. Aquest nom també se'ls va donar a altres grups a Florida, encara que els indis es consideraven a si mateixos com a membres de diferents tribus.
Un altre dels grups que ja es trobaven allí durant les Guerres Seminola van ser els yuchis, els indis espanyols, anomenats així perquè es creia que descendien dels calusa, i els "indis ranxo" que vivien en els campaments de pesca espanyol i cubans en la costa de la Florida.Missall, p. 4-7, 128.Knetsch. P.13.Buker, p. 9-10.
Els esclaus que arribaven a la Florida espanyola eren lliures. Les autoritats espanyoles van acollir als esclaus que escapaven cap als seus territoris i els van permetre assentar-se a la seva pròpia ciutat, a la qual van anomenar Fort Mosé, molt a prop de San Agustín, incorporant-los en les seves milícies perquè defensessin la ciutat (després de col·laborar en la victoriosa defensa de San Agustín, els milicians negres de Florida van recuperar la seva llar, el Fort Mose, el 26 de juny de 1740, després d'un dur combat amb les tropes escoceses de Geòrgia a les que van derrotar completament). Altres esclaus fugitius es van unir a diversos bàndols de seminoles, de vegades com a esclaus, de vegades com a membres lliures de la tribu.
De totes maneres, la càrrega de l'esclavitud en la Florida Índia va ser considerablement més lleugera que la de les colònies angleses. El 1858 Joshua Reed Giddings va escriure sobre això: Van mantenir els seus esclaus en un estat entre el de la servitud i la llibertat; els esclaus vivien generalment amb la seva pròpia família i ocupaven el temps com els plaïa, pagant anualment al seu amo petits sous a manera de gra o qualsevol tipus de vegetals. Aquesta classe d'esclaus considerava la servitud entre els blancs amb el major grau de l'horror. Mentre que la majoria d'esclaus que estaven a Fort Mosé van marxar a Cuba quan els espanyols van deixar la Florida el 1763, uns altres es van quedar amb els diversos bàndols d'indis, i els esclaus van seguir escapant-se des de les Carolines i Geòrgia cap a la Florida. Els negres que es van quedar o els que més tard es van unir als seminoles es van integrar en les seves tribus, van aprendre la seva llengua, van adoptar els seus vestits i es van casar entre ells. Alguns d'aquests seminoles negres van arribar a destacar com a líders tribals.Missall, p. 10-12.
Els primers conflictes Durant la Revolució Americana, els britànics –que controlaven la Florida – van reclutar seminoles per atacar els assentaments a la frontera de Geòrgia. La confusió de la guerra va incrementar la fugida d'esclaus cap a la Florida. Aquests fets van fer que els seminoles es convertiren en enemics dels Estats Units. El 1783, i com a part del Tractat de París que va acabar amb la Guerra d'Independència dels Estats Units, Florida va ser retornada a Espanya, qui no exercia molt poder sobre Florida, deixant només una petita guarnició de soldats a San Agustín, San Marcos i Pensacola (Florida). La frontera entre Florida i els Estats Units tampoc estava molt controlada. Mikasukis i altres grups semínoles encara ocupaven zones a aquest costat de la frontera dels Estats Units, mentre que els americans "ocupadors" van emigrar cap a la Florida espanyola.Missall, p. 12-13, 18
En 1763, els britànics van dividir la península en dues: Florida Oriental i Florida Occidental i els espanyols van mantenir tal divisió quan Florida va tornar a les seves possessions el 1783. La Florida Occidental s'estenia des del riu Apalachicola al riu Mississipi que juntament amb les seves possessions de la Louisiana, li donava a Espanya el control de la part baixa de tots els rius que creuen els Estats Units a l'Oest dels Apalatxes. A més de la imperiosa necessitat d'expandir-se, la qual cosa es va donar a conèixer com a Destí Manifest, els Estats Units volien adquirir la Florida tant per facilitar el lliure comerç en els rius de l'oest com per prevenir que la Florida fos utilitzada com a base per a una invasió dels Estats Units per un país europeu.Missall. Pàg. 13, 15-18.
La Compra de la Louisiana el 1803 va posar la desembocadura del riu Mississipi en mans americanes, però la major part de Geòrgia, Alabama, Mississipi i Tennessee estaven regats per rius que passaven a través de la Florida Occidental o Oriental per acabar en el Golf de Mèxic. Els EUA van proclamar que en la compra de la Louisiana estava inclosa la Florida Occidental a l'est del Riu Perdido, mentre que Espanya proclamava que la Florida Occidental s'estenia a tot el riu Mississipi.
Guerra patriòtica En 1810, els residents de Baton Rouge van formar un nou govern, es van apoderar del fort espanyol i van demanar la protecció dels Estats Units. El President James Madison va autoritzar a William Claiborne, governador del Territori d'Orleans, a apoderar-se de la Florida Occidental des del riu Mississipi fins a l'est del riu Perdido, encara que Claiborne només va ocupar la zona oest del riu Pearl (l'actual límit oriental de la Louisiana).Collier. Madison va encarregar George Mathews que tractés l'afer de la Florida. Quan la petició de donar la resta de la Florida Occidental als EUA va ser revocada pel governador de Florida Occidental, Mathews va viatjar a la Florida Oriental, en un intent d'incitar a una rebel·lió similar a l'ocorreguda a Baton Rouge. Els residents de la Florida Oriental estaven contents amb el seu mode de vida, de manera que hagué de reclutar una força de voluntaris (als quals se'ls havia promès un lot de terres) a Geòrgia. Al març de 1812, aquesta força “de patriotes”, amb l'ajuda d'algunes canoneres de l'Armada dels Estats Units es van apoderar de Fernandina. La confiscació de Fernandina originalment havia estat autoritzada pel president James Madison, que va negar més tard. Els Patriotes no van poder prendre el Castell de San Marcos a San Augustin, no obstant això, l'enfocament de la guerra amb Gran Bretanya va portar per fi de la incursió americana en la Florida Oriental.Missall, p. 16-20. el 1813 una força nord-americana va aconseguir arrabassar Mobile (ciutat d'Alabama) als espanyols.Higgs.
Abans que l'exèrcit patriota es retirés de la Florida, els seminoles, com a aliats dels espanyols, van començar a atacar-los.
Primera Guerra Seminola miniatura|Andrew Jackson dirigí una invasió de la Florida durant la Primera Guerra Seminola. Les dates d'inici i fi per a la Primera Guerra Seminola no es coneixen amb precisió. La Infanteria de l'Exèrcit dels EUA diu que va durar des de 1814 fins a 1819.U.S. Army National Infantry Museum. El Centre Històric Naval de la Marina dels EUA dona les dates de 1816-1818. Un altre lloc de l'Armada es refereix a aquesta guerra des de 1817 a 1818.Lacey. Finalment, la història d'unitat del 1r Batalló, 5è d'Artilleria de Campanya descriu la guerra com na cosa que va ocórrer només el 1818.Officers of 1-5 FA
Guerra Creek i el Fort Negro El següent gran esdeveniment que va involucrar als seminoles de Florida va ser la Guerra Creek de 1813-1814. Andrew Jackson es va convertir en un heroi nacional el 1814 després de la seva victòria sobre els Creek Bastons Vermells en la batalla de Horseshoe Bend. Després del seu triomf, Jackson va forçar el Tractat de Fort Jackson sobre els creeks, resultant en la pèrdua de gran part del seu territori al sud de Geòrgia i el centre-sud d'Alabama. En conseqüència, molts dels creek que hi vivien van deixar Alabama i Geòrgia i se'n van anar a Florida.Missall. Pàg. 21-22.