La Força Terrestre d'Autodefensa del Japó, en japonès 陸上 自衛隊, o JGSDF segons les seves sigles en anglès (Japan Ground Self-Defense Force), és la branca terrestre de les Forces d'Autodefensa del Japó. La JGSDF opera sota el comandament del Primer ministre. l'Estat major és a la ciutat d'Ichigaya (Tòquio).
Història Durant la Restauració Meiji, les forces militars lleials a l'Emperador del Japó van ser samurais que provenien principalment dels han de Satsuma i Chōshū. Després del destronament del Shogunat Tokugawa i l'establiment de l'Era Meiji, el govern fou modelat a l'estil europeu, i va sorgir un Exèrcit més formal, lleial al govern central i que no pertanyia a dominis individuals, ja que es reconeixia que calia preservar la independència del Japó davant de l'imperialisme occidental.
Per reformar les forces militars, el govern va imposar el reclutament forçós a tot el país l'any 1873, i ordenà que tot home major de 21 anys servís a les forces armades durant tres anys. Això va originar una sèrie de disturbis provocats per samurais descontents. Un dels més importants va ser el que va liderar Saigō Takamori amb la Rebel·lió de Satsuma, que va acabar derivant en una guerra civil. Aquesta rebel·lió va posar a prova als reclutes del recentment format exèrcit imperial, que estaven entrenats amb armes i tàctiques occidentals. L'Estat major de l'Exèrcit imperial japonès, es va establir el 1878 directament sota comandament de l'Emperador, i se li va donar amplis poders per a la planificació i estratègia militar.
Després de la Segona Guerra Mundial, l'Exèrcit imperial japonès i la Marina Imperial Japonesa van ser abolits i reemplaçats per un exèrcit d'ocupació dirigit pel General Douglas MacArthur, comandant en cap de les forces armades dels Estats Units al Pacífic, que es van fer càrrec de la defensa japonesa.
El Gabinet de Seguretat Nacional es va crear el 1952. Com a conseqüència de la Guerra de Corea, la força de reserva de la policia, la Guàrdia Marítima i el cos antimines de l'Agència de Seguretat marítima es van reorganitzar constituint la Força de Seguretat Nacional, amb funcions de guarnició.
L'1 de juliol de 1954 el Gabinet de Seguretat Nacional es va constituir a l'Agència de Defensa, i la Força de Seguretat Nacional i la guarnició van ser reorganitzades posteriorment com la Força d'Autodefensa Terrestre, la Força d'Autodefensa Marítima i la Força Aèria d'Autodefensa del Japó.
L'Agència de Defensa va esdevenir el Ministeri de Defensa el 9 de gener del 2007.
La Força terrestre d'Autodefensa està concebuda per rebutjar un atac o repel·lir una invasió, és la major de les tres branques de les Forces d'Autodefensa del Japó, està sota les ordres del cap de l'Estat major, la seva caserna general és a Ichigaya (Tòquio).
Organització tàctica El GSDF està compost per les següents unitats tàctiques: 1 divisió cuirassada, la Nº7 8 divisions d'infanteria, 5 brigades d'infanteria, les Nº11,12,13,14,15 1 brigada de paracaigudistes, 1 brigada d'artilleria 1 brigada d'entrenament 2 brigades de defensa antiaèria, 4 brigades d'ingeniers, 1 brigada d'helicòpters amb: 2 escamots d'helicòpters d'atac, 24 esquadrons d'helicòpters de transport, Una brigada de la JGSDF és una força d'armes combinades que aglutina unitats d'infanteria, cuirassades, d'artilleria, de suport i logístiques, és una entitat independent, regional i permanent, la seva funció és similar a una divisió, tenint la capacitat d'entrar en combat en un front, disposa d'entre 3.000 i 4.000 efectius. Les divisions poden ser de 9.000 o 7.000 efectius.
Forces especials Estan constituïdes per: CRF: Central Readiness Force: Nerima, Tòquio SOG: Grup d'Operacions Especials: 1a Brigada Aeromòbil 1a Brigada d'Helicòpters Regiment d'Infanteria de l'Exèrcit Occidental Rangers Organització regional 200x200px 200x200px 200x200px
Exèrcit del Nord Amb quarter general a Sapporo, Hokkaidō.
2a Divisió 7a Divisió Cuirassada 5a Brigada 11a Brigada 1a Brigada d'Artilleria 1a Brigada d'Artilleria Antiaèria 3a Brigada d'Enginyers Arsenal de Hokkaido (Septentrional) Exèrcit Nord-oriental Amb quarter general a Sendai, Miyagi.
6a Divisió 9a Divisió 2a Brigada d'Enginyers Brigada Mixta de l'Exèrcit Nord-oriental Arsenal de Tohoku (nord-oriental) Exèrcit Oriental Amb quarter general a Nerima, Tòquio
1a Divisió 12a Brigada 1a Brigada d'Enginyers 1a Brigada d'Instrucció Arsenal de Kanto (Oriental) Exèrcit Central Amb quarter general a Itami, Hyōgo
3a Divisió 10a Divisió 13a Brigada 14a Brigada 4a Brigada d'Enginyers 2a Brigada d'Instrucció Arsenal de Kansai (Central) Exèrcit Occidental Amb quarter general a Kengun, Kumamoto
4a Divisió 8a Divisió 1a Brigada Mixta 2a Brigada d'Artilleria Antiaèria 5a Brigada d'Enginyers 3a Brigada d'Instrucció Arsenal de Kyushu (Occidental) Altres unitats i organitzacions Comandament de Control i Material Comandament de Desenvolupament i Investigació terrestre Brigada de Senyals Policia Militar Comandament d'Intel·ligència Militar Comandament de Seguretat i Intel·ligència Col·legi d'Oficials de Terra Escola d'aspirants a oficials de terra Entrenament L'entrenament bàsic per a graduats a l'acadèmia secundària comença a la brigada d'instrucció i dura aproximadament tres mesos. Hi ha cursos per suboficials i reclutes especialitzats en diferents escoles, i els suboficials qualificats poden realitzar un programa per esdevenir tinents en un curs de vuit a dotze setmanes de durada. Els suboficials amb antiguitat i els graduats d'un curs pilot per a suboficials de 80 setmanes són candidats per ingressar a les escoles d'aspirants a oficials, així com els graduats de l'Acadèmia de Defensa Nacional de Yokosuka i els graduats superiors de totes les universitats. La GSDF imparteix també cursos tècnics avançats, de vol, de metges i de formació d'estat major. Igual que la Marina i la Força Aèria, la GSDF té un programa per a joves cadets que proporciona ensenyament tècnic a graduats de secundària menors d'edat, a canvi d'un compromís d'allistament. Degut a la gran densitat de població del Japó, el nombre de llocs disponibles per a maniobres a gran escala és escàs, i fins i tot en aquestes àrees les limitacions de soroll són un problema. La GSDF ha intentat superar aquesta situació realitzant exercicis i maniobres sobre el mapa i mitjançant l'ús de simuladors i altres dispositius d'instrucció.
Rangs Generals, caps i oficials OF-9General de Cos d'Exèrcit OF-8General de DivisióOF-7General de BrigadaOF-5CoronelOF-4Tinent CoronelOF-3MajorOF-2Capità OF-1TinentOF-1Alferes55px55px55px55px55px55px55px55px55px55px55px55px55px55px55px55px55px55px55px55px55px55px55px55px55px55px55px
Sots-oficials i tropa OR-9Ajudant MajorOR-8AjudantOR-7SergentMajorOR-6Sergent 1aOR-5Sergent 2aOR-3CaporalOR-2Soldat 1aOR-1Soldat 2aOR-DAutodefensa cadet oficial55px55px55px55px55px55px55px55px55px55px55px 55px 55px 55px55px55px55px55px55px55px55px55px55px55px55px55pxsense insígnies
Tancs
miniatura|Carro de combat Tipus 10 Un carro de combat, o tanc, és un vehicle blindat d'atac amb tracció d'erugues o rodes, dissenyat principalment per enfrontar-se a forces enemigues utilitzant foc directe. Es caracteritza per tenir armes i blindatge pesant, així com per un alt grau de mobilitat que li permet creuar terrenys difícils a velocitats relativament altes.
Encara que els carros de combat són cars i requereixen logística, són una de les armes més temibles i versàtils del camp de batalla modern, tant per la seva capacitat d'atacar objectius terrestres com pel seu valor en causar pànic a la infanteria enemiga.
Els carros de combat són màquines d'atac amb gran potència, rarament operen en solitari, estan organitzats en unitats blindades amb forces combinades. Sense tal suport, els carros de combat, malgrat el seu blindatge i mobilitat, serien vulnerables a la infanteria, les mines i l'artilleria.
Carro de combat Tipus 90 Carro de combat Tipus 74 Carro de combat Tipus 10 Vehicles de combat d'infanteria
miniatura|Vehicle de combat d'infanteria Tipus 89 Un vehicle de combat d'infanteria, també conegut per les sigles VCI o IFV (de l'anglès Infantry Fighting Vehicle), és un tipus de vehicle blindat de combat dissenyat per traslladar la infanteria al camp de batalla i proporcionar-los suport. Tot i ser semblants, es diferencien dels transports blindats de personal pel calibre de l'arma principal, que en el cas dels IFV és superior a 20 mm.
Els vehicles de combat d'infanteria són similars als transports blindats de personal (APC), dissenyats per traslladar entre cinc i deu soldats amb el seu equip. Es diferencien dels APC pel seu millor armament, permetent donar suport directe durant un assalt, ranures de tret que els soldats poden usar per disparar les seves armes des de l'interior del vehicle i generalment millor blindatge.
Els IFV estan armats generalment amb un canó automàtic de calibre 20 a 30 mm, i de vegades amb míssils anticarro (ATGM). Encara que la majoria dels vehicles de combat d'infanteria utilitzen una tracció a erugues, existeixen alguns dissenys amb tracció de rodes. Els vehicles d'infanteria estan menys blindats i armats que els tancs, però de vegades transporten míssils pesants, com els BGM-71 TOW o els Spigot que suposen una amenaça pels carros de combat principal.
Vehicle de combat d'infanteria Mitsubishi Tipus 89.
Artilleria autopropulsada miniatura|Artilleria autopropulsada Tipus 75. L'artilleria autopropulsada (també anomenada artilleria mòbil) és una classe d'artilleria que no depèn d'un altre vehicle per ser transportada. L'artilleria autopropulsada té integrat el seu propi sistema de transport en un xassís blindat de tracció a erugues o rodes, això li dona l'avantatge d'estar prop d'altres unitats blindades i alhora proporciona protecció als tancs contra unitats d'artilleria enemigues. L'artilleria autopropulsada sol usar-se per bombardeig indirecte i pot estar armada amb morters, artilleria pesant o fins i tot artilleria amb coets.
Obús autopropulsat Tipus M110 de 105mm Obús autopropulsat Tipus 74 de 105mm Obús autopropulsat Tipus 75 de 155mm Obús autopropulsat Tipus 99 de 155mm Obús FH-70 Field Howitzer 155mm Vehicle llança-cohets M270-MLRS Vehicles blindats miniatura|Vehicle blindat lleuger.
Un vehicle de combat blindat, conegut per les seves sigles en anglès AFV (Armoured Fighting vehicle),
És un vehicle militar, equipat amb algun tipus de protecció contra atacs hostils amb armes.
Els vehicles de combat blindats estan dissenyats per poder-se moure en diferents terrenys.
Vehicle de comandament i comunicació Tipus 82 Vehicle d'alerta i reconeixement Tipus 87 Vehicle blindat lleuger Komatsu Transports d'infanteria blindats
miniatura|Transport d'infanteria Tipus 73. Un transport blindat de personal, també conegut per les sigles APC (de l'anglès Armoured Personnel Carrier), és un vehicle blindat de combat lleuger dissenyat principalment per traslladar la infanteria a les zones de combat de manera segura.
D'aspecte similar al d'un tanc, generalment disposen d'una protecció molt inferior i duen un armament més lleuger. El blindatge és molt bàsic i sol estar fet d'alumini o acer. L'armament, sovint una simple metralladora, és molt menys potent que el d'un tanc tot i que n'hi poden haver variants que portin armes sense retrocés, míssils guiats antitancs o morters.
Els transports blindats de personal van equipats amb motor de combustió i es poden desplaçar amb un sistema de tracció a erugues o amb rodes, segons el model. Els APC no estan dissenyats per prendre part en un combat directe, sinó per portar les tropes al camp de batalla.
Tipus 60 Tipus 73 Tipus 96 Vehicles tot terreny miniatura