Al campionat del món d'escacs de 1963 Tigran Petrossian es va classificar ajustadament per a desafiar a Mikhaïl Botvínnik pel títol, i va guanyar el matx final, per esdevenir el novè campió del món. El cicle és especialment recordat per la controvèrsia al voltant del torneig de Candidats a Curaçao el 1962, en què la FIDE va canviar el format del torneig a una sèrie d'eliminatòries.

Estructura El cicle del campionat del món va estar sota jurisdicció de la FIDE, la Federació Internacional d'Escacs, que va decidir l'estructura per decidir el cinquè campió del món el 1959 en el Congrés de la FIDE a Luxemburg. El cicle va començar amb un torneig zonal el 1960. Els primers classificats de cada zonal es reunirien a l'Interzonal, i els sis primers jugadors classificats a l'Interzonal, estarien classificats pel Torneig de Candidats, on s'hi afegirien Mikhail Tal (perdedor del ) i Paul Keres (provinent del torneig de candidats del 1959). Els vuit jugadors completarien el torneig de candidats del 1962. El guanyador del torneig de candidats estaria classificat per jugar el campionat del món contra el vigent campió, Mikhaïl Botvínnik, el 1963.

Torneigs Zonals La FIDE tenia més de cinquanta federacions membres dividides en nou zones: 1–Europa occidental, 2–Europa central, 3–Europa oriental, 4–Unió Soviètica, 5–Estats Units, 6–Canadà, 7–Amèrica Central, 8-Amèrica del Sud i 9–Àsia. En l'anterior cicle del campionat del món només es varen fer vuit zones. Cada zona es va assignar les places classificatòries d'una a quatre, segons la força relativa dels seus principals jugadors.Wade, p. 54

Zona 1 (Europa occidental) El Zonal va tenir lloc a Madrid, amb Jan Hein Donner (Països Baixos), Svetozar Gligorić (Iugoslàvia), Arturo Pomar (Espanya), i Lajos Portisch (Hongria) tots quatre empatant en el primer lloc amb 10½/15. Un play-off a Madrid va determinar que es classifiquessin Gligorić, Pomar i Portisch.Wade, p. 54–55

Zona 2 (Europa central) El Zonal va tenir lloc a Berg en Dal, Països Baixos. A causa de la tensió política de la Guerra freda, Wolfgang Uhlmann (Alemanya Oriental) va refusar el visat, causant la retira de jugadors de Bulgària, Txecoslovàquia, Hongria, Polònia i Iugoslàvia. Els guanyadors del disminuït torneig varen ser en primer lloc Friðrik Ólafsson (Islàndia) amb 7½/9 i empatats al segon lloc Andreas Dückstein (Àustria) i Rudolf Teschner (Alemanya Occidental) amb 7. El torneig Zonal es va tornar a jugar l'estiu del 1961 a Mariánské Lázně, Txecoslovàquia, amb Ólafsson, Miroslav Filip (Txecoslovàquia) i Uhlmann com a classificats. En el congrés del 1961 a Sofia, la FIDE va decidir que deixaria que Dückstein i Teschner juguessin un matx per una plaça a l'Interzonal. Amb el matx empatat a 3–3, Dückstein es va retirar per donar la qualificació final a Teschner.Wade, p. 55–56

Zona 3 (Europa oriental) El Zonal va tenir lloc a Budapest, amb Gedeon Barcza (Hongria) acabant primer amb 10½/15, seguit de Mario Bertok (Iugoslàvia), István Bilek (Hongria), Aleksandar Matanović (Iugoslàvia) i Theo van Scheltinga varen empatar en segon lloc amb 10 punts. Un play-off entre els quatre que acabaren en segon lloc a Berg en Dal va acabar amb Bilek campió amb 3½ punts, Bertok i Matanović 3 punts i von Scheltinga amb 2½ punts. Un desempat artificial va col·locar Bertok per sobre de Matanović, cosa que deixà Barcza, Bilek i Bertok com a classificats per l'Interzonal.

Zona 4 (Unió Soviètica) Tot i que la FIDE va assignar a la Unió Soviètica quatre llocs de classificació, la Zona 4 va ser la zona més dura per a classificar-se. Anteriorment el 1961, el Campionat de la Unió Soviètica va ser el torneig zonal. Tigran Petrossian va guanyar el torneig amb 13½/19, i els restants classificats foren Víctor Kortxnoi amb 13 punts i Iefim Hèl·ler i Leonid Stein amb 12 punts. Jugadors notables que no es varen classificar en aquesta zona foren l'excampió del món Vassili Smislov amb 11 punts, l'excandidat a campió del món David Bronstein amb 9, i Borís Spasski amb 11, Iuri Averbakh amb 10½, Mark Taimanov amb 10, i Issaak Boleslavski amb 9. La Federació de la Unió Soviètica va intentar sense èxit en el Congrés de la FIDE el 1961 donar a Smislov una plaça a l'Interzonal.Wade p. 56

Zona 5 (Estats Units) La Federació d'Escacs dels Estats Units va designar el campionat dels Estats Units del 1960 com a torneig zonal. Els primers classificats del torneig varen ser Bobby Fischer amb 9/11, William Lombardy amb 7, Raymond Weinstein amb 6½ i Arthur Bisguier, Samuel Reshevsky i James Sherwin amb 6. La Zona 5 permetia la classificació de tres jugadors, però la manca de veritables professionals d'escacs als Estats Units, a part de Fischer, en gran manera es va veure afectada alhora d'enviar jugadors a l'Interzonal. Lombardy estava en un seminari i es trobava massa ocupat per jugar, i Weinstein també estava ocupat en els seus estudis. Reshevsky va declinar un lloc per l'Interzonal, i Sherwin no podia obtenir més temps de la seva feina per a participar-hi. Fischer i Bisguier varen guanyar els dos primers llocs, i Pal Benko va ser nominat per ocupar la posició restant.Wade, p. 56–57

Zona 6 (Canadà) Daniel Yanofsky, un excampió canadenc i campió britànic va ser l'únic classificat.Wade, p. 57

Zona 7 (Amèrica central) Zona 7 comprenia l'Amèrica Central i part del nord de l'Amèrica del Sud. Miguel Cuéllar (Colòmbia) es va classificar en el zonal de Caracas.

Zona 8 (Amèrica del Sud) Els finalistes de la zonal de São Paulo foren Julio Bolbochán (Argentina) campió amb 13½/17, Samuel Schweber (Argentina) segon amb 13 i Eugênio German (Brasil), Rodrigo Flores (Xile) i Bernardo Wexler empatats en tercera posició amb 11½. Després d'un play-off pel tercer lloc, els classificats per l'Interzonal foren Bolbochan, Schweber i German.

Zona 9 (Àsia) La Zona 9 va incloure Àsia (excepte la Unió Soviètica) i el Pacífic, i va ser subdividit en dues subzones. El torneig de la subzona del sud-est d'Àsia i Pacífic va tenir lloc a Sydney, amb C. J. S. Purdy com a guanyador. Com que el torneig de la subzona de l'Àsia central i de l'oest a Madràs només hi havia dos jugadors, va ser decidit en un matx. Manuel Aaron (Índia) va derrotar Sukien Momo (Mongolia) 3–1. Aaron es va classificar guanyant Purdy per 3–0 en la final del Zonal que es va fer a Madras.

Interzonal El cinquè Interzonal va ser planificat per a jugar als Països Baixos el 1961, però els patrocinadors no podien garantir que els visats es poguessin obtenir per a tots els participants. Posteriorment es van fer esforços per jugar a Moscou, i després a Madrid, però aquests acords també varen fracassar. Finalment l'Interzonal es va jugar a Estocolm sota el patrocini directe de la FIDE, del 26 de gener al 8 de març del 1962.1962 Stockholm Interzonal Tournament, Mark Weeks' Chess Pages El torneig round-robin de 23 jugadors el va guanyar de manera convincent el nord-americà de 18 anys Bobby Fischer amb 17½ punts de 22 (13 victòries, 9 empats, sense cap derrota), amb un avantatge de 2½ punts al segon classificat. Els següents quatre classificats varen ser els soviètics Tigran Petrossian i Iefim Hèl·ler, amb 15 punts, i el soviètic Victor Korchnoi i Miroslav Filip de Txecoslovàquia amb 14 punts.

Per al sisè i últim lloc de classificació hi va haver un triple empat en 13½ punts. Leonid Stein (Unió Soviètica), Pal Benko (Estats Units) i Svetozar Gligorić (Iugoslàvia) varen jugar un torneig round-robin a doble volta que va estar dominat per Stein i Benko. Encara que Stein va guanyar, una norma aprovada el 1959 no permetia que més de tres jugadors d'una sola federació poguessin classificar-se en l'Interzonal. Stein podria haver jugat en el torneig de Candidats només si un dels altres classificats de la Unió Soviètica (Hèl·ler, Petrossian o Korchnoi) no poguessin participar. Amb l'exclusió de Stein, Benko va pendre la darrera plaça pel Torneig de Candidats.

Classificació Jugadors en negreta es classifiquen per al Torneig de Candidats, juntament amb caps de sèrie Mikhail Tal i Paul Keres.

+ 5è Interzonal, Estocolm 1962 1234567891011121314151617181920212223WDLTotalPosició1 Bobby Fischer–½½1½½½½½1½111111111½11139017½12 Iefim Hèl·ler½–½½½½11110½1½111½½½10110102152–303 Tigran Petrossian½½–½½½½½½½11½½1½½1111½18140152–304 Víktor Kortxnoi0½½–1½½½½011½11½½1½11019103144–505 Miroslav Filip½½½0–½½10½½½11½½1½1½1118122144–506 Svetozar Gligorić½½½½½–½0½½½1½1011½½1½11713213½6–807 Pal Benko½0½½½½–½1½½0½½110111½11811313½6–808 Leonid Stein½0½½01½–01½01½½11½½111199413½6–809 Wolfgang Uhlmann½0½½1½01–011½0110111010105712½9–1010 Lajos Portisch00½1½½½01–½½½½½1110111089512½9–1011 Arturo Pomar½100½½½½0½–½001½1½1½11171051211–1212 Friðrik Ólafsson0½00½0110½½–½0½½½1111118861211–1213 Julio Bolbochán00½½0½½0½½1½–½½½1½1½½11513411½1314 Gedeon Barcza0½½000½½1111½–½½½½½½10151251114–1515 István Bilek0000½10½0½0½½½–½1½111117871114–1516 Arthur Bisguier00½½½00000½½½½½–½½1½11141179½1617 Daniel Yanofsky00½½0010100½0½0½–½1½½0½39107½17–1818 Mario Bertok0½00½½0½00½0½½½½½–½0½1½11387½17–1819 Eugenio German0½0½0½0½01000½000½–½½113811719–2020 Samuel Schweber0½00½00000½0½½0½½1½–1½½21010719–2021 Rudolf Teschner½0000½½01000½000½½½0–1137126½2122 Miguel Cuéllar01½1000000000100100½0–½413155½2223 Manuel Aaron0000000011000000½½0½0½–2416423

+ Play-off Stockholm 1962 1 2 3 Total 1 Leonid Stein x x ½ ½ 1 1 3/4 2 Pal Benko ½ ½ x x 1 – 2/3 3 Svetozar Gligorić 0 0 0 – x x 0/3

Torneig de Candidats El torneig de candidats va ser jugat amb vuit jugadors, torneig quadruple per round-robin a Curaçao el 1962.Torneig de Candidats Curaçao 1962, Mark Weeks' Chess Pages Els contrincants varen ser molt semblant els que es varen donar cita el torneig de candidats del 1959 a Iugoslàvia, amb Mikhaïl Tal (Unió Soviètica), Paul Keres (Unió Soviètica), Tigran Petrossian (Unió Soviètica), Bobby Fischer (Estats Units) i Pal Benko (Estats Units) com a jugadors que repeteien. Els tres nous jugadors varen ser Iefim Hèl·ler (Unió Soviètica), Miroslav Filip (Txecoslovàquia) i Víktor Kortxnoi (USSR), una plaça per l'excampió Vassili Smislov (Unió Soviètica), Svetozar Gligorić (Iugoslàvia) i Friðrik Ólafsson (Islàndia). Només Kortxnoi era realment nou en aquest nivell de competició, ja que Hèl·ler ja va ser candidat a Zuric el 1953 i Filip a Amsterdam el 1956.

Prediccions abans del torneig Els favorits eren Tal (campió del món recentment destronat) i Fischer, basat en la demostració de poder vist a l'Interzonal.Yuri Averbakh, An Interview with History, Part 2, by Taylor Kingston, chesscafe.com, 2002 Petrossian havia estat aspirant al títol fins al 1953, però tenia reputació de fer taules en massa partides, i no estava clar si la seva tendència a mig puntuar podria impedir que obtingués la victòria. Amb 46 anys, Keres era el més gran de tots els jugadors del torneig. Tot i que el veterà del torneig jugava des del Torneig AVRO del 1938, va fer pensar a més d'un que aquesta podria ser la seva última oportunitat pel títol de campió del món. (Més endavant però Keres va tenir una altra oportunitat pel títol el 1965, però de nou no va tenir moltes possibilitats). Encara que Kortxnoi ja havia establert un rècord dominant sobre Tal (cinc victòries, cap derrota en el moment del torneig), tant ell com Hèl·ler tenien estils molt imaginatius i aventurers, que sovint els feien ficar en problemes i donaven resultats poc regulars. Filip havia estat malalt i no havia jugat molts esdeveniments importants entre 1958 i 1960, i tenia la reputació de ser un jugador sòlid que signava moltes taules. Benko no era un jugador d'escacs professional a temps complet (treballava com un corredor d'inversions a Nova York), que li limitava les seves oportunitats de jugar contra openents Grans Mestres forts. A més, la seva tendència a ficar-se en problemes de temps també pesava alhora de tenir alguna possibilitat.

Resultats