miniatura|upright=1.3|La Basílica de Sant Andreu Apòstol a Màntua El bisbat de Màntua (italià: diocesi di Mantova; llatí: Dioecesis Mantuana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia. El 2004 tenia 345.280 batejats d'un total de 363.414 habitants. Actualment està regida pel bisbe Gianmarco Busca.
Territori La diòcesi comprèn la província de Màntua, a excepció d'una part a l'oest que pertany a la diòcesi de Cremona; comprèn a més els municipis a l'esquerra de l'Oglio cremonès d'Ostiano i Volongo, i la part de Cizzolo al municipi de Viadana, que pertany a la diòcesi de Reggio Emilia.
La seu episcopal es troba a la ciutat de Màntua, on es troba la catedral de San Pere Apòstol i la basílica cocatedral de Sant Andreu Apòstol.
El territori està dividit en 168 parròquies, agrupades en 1 arxiprestat urbà i 6 rurals: Santa Famiglia di Nazareth, San Carlo, San Luigi, San Pio X, Sant'Anselmo i Madonna della Comuna. Tots els arxiprestats estan organitzats en unitat pastoral, constituïts per un mínim de 2 i un màxim de 10 parròquies.
Sants patrons El sant patró de la diòcesi és Sant Anselm, mentre que Sant Pere i Sant Celestí I són els titulars de la catedral.
Sant Andreu, sant Lluís Gonzaga i sant Pius X són, a més, copatrons de la diòcesi.
Història La tradició estableix el naixement de la diòcesi de Màntua al 804, després d'una visita del papa Lleó III a la ciutat, erigint la diòcesi a partir del territori de la diòcesi de Verona. Tot i que la primera prova documental de la presència de la diòcesi és del , s'han presentat hipòtesis segons les quals la fundació podria haver tingut lloc vers el 760 o fins i tot el .Così Paolo Fridolino Kehr nella sua Italia Pontificia. Lanzoni non esclude una fondazione della diocesi di molto anteriore al primo vescovo noto di Mantova. Altres hipòtesis sostenen que la diòcesi hauria existit abans de l'arribada dels llombards, i la destrucció de la ciutat hauria comportat la supressió de la diòcesi, que hauria estat de nou erigida a inicis del . Una confirmació parcial d'aquesta hipòtesi és que al 827 va tenir lloc a Màntua un important concili amb la finalitat de posar fi al conflicte entre els patriarcats d'Aquileia i de Grado: aquest concili no s'hauria celebrat allà si Màntua no hagués gaudit d'un antic prestigi i tradició a l'Església.Così Lanzoni e Guerrini.
Un nomenament de l'emperador Conrad II del 1037 conté la llista més antiga de les esglésies que pertanyien al bisbe de Màntua, un total de 35.
Tot i que el bisbe de Màntua mai no va tenir un senyoriu real, exercí alguns drets temporals (poders purs i mixts), especialment sobre alguns castells de l'Oltrepò. A partir del segle XIV els bisbes van ser honorats amb el títol de Príncep del Sacre Imperi Romanogermànic; i tot i l'oposició dels emperadors, van mantenir aquest títol fins a finals del .
El 13 d'abril de 1452 Màntua, que fins llavors havia estat sufragània del Patriarcat d'Aquileia, esdevingué una diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu.
Entre 1466 i 1566, durant un segle, la seu episcopal va ser prerrogativa de la família Gonzaga, duc de Màntua. Durant aquest període, sis membres de la família ocuparien la seu.
A inicis del l'episcopat de Francesco Gonzaga va ser notable, fundant el seminari diocesà i consagrant la catedral. En diverses ocasions s'ha iniciat el seu procés de beatificació, donada la seva gran caritat.
El 1803 el concordat napoleònic preveia el pas de Màntua a la província eclesiàstica de l'arquebisbat de Ferrara, disposició que quedà sense efecte. En comptes d'això, el 9 de febrer de 1820 passà a formar part de la província eclesiàstica de l'arquebisbat de Milà.
El 12 de setembre de 1818 el papa Pius VII decretà la supressió de l'abadia nullius d'Asola; de les seves tretze parròquies, onze van ser incorporades a la diòcesi de Màntua i dues a la de Brèscia.I Vescovi di Brescia e la Diocesi di Asola, in Brixia Sacra, 1-2 (1914), p. 78-89.
Durant el difícil període del Risorgimento, el bisbe Pietro Rota no va obtenir lexequatur i no va poder prendre possessió de la diòcesi ni residir al palau episcopal. Durant un període també va ser empresonat i el seminari passà a l'autoritat civil. Va fundar el diari periodico "Il Vessillo Cattolico", publicat entre 1872 i 1876.
Cronologia episcopal Gregorio ? † (mencionat el 814) Laiulfo o Erdulfo † (mencionat el 827) Eginulfo † (inicis de 881 – finals de 896) Ambrogio † (mencionat el 918) Manasse d'Arles † () Pietro † (inicis de 945 - finals de 946) Guglielmo † (inicis de 962 - finals de 964) Gumbaldo † (inicis de 966 - finals de 981) Giovanni † (mencionat el 997) Itolfo † (inicis de 1007 - finals de 1037) Marciano † (inicis de 1045 - vers 1054) Eliseo † (1055 - finals de 1075) Ubaldo † (vers 1077 - finals de 1092) Ugo † (vers 1101 - 1109 mort) Manfredo † (1109 - 1147) Garsendonio † (1148 - 1168 deposat) Beat Giovanni, O.S.B. † (inicis de 1174 - 1177 nomenat bisbe de Vicenza) Garsendonio † (1177 - 1187 mort) (per segon cop) Sigifredo † (inicis de 1189 - 1191) Enrico Delle Carceri † (1192 - vers 1225 mort) Pellizzario † (1227 - 1230) Guidotto da Correggio † (4 de setembre de 1231 - 14 de maig de 1235 mort) Giacomo Dalla Porta, O.Cist. † (vers 1237 - desembre de 1251 nomenat bisbe de Porto e Santa Rufina) Martino da Puzolerio † (31 de maig de 1252 - 24 de juliol de 1268 mort) Anònim (Aleardino ?) † (1268 - 1270) Filippo da Casaloldo † (1270 - 21 de novembre de 1303 mort) (bisbe electe) Filippo Bonacolsi, O.F.M. † (8 de desembre de 1303 - 18 de desembre de 1303 mort) Beat Giacomo Benfatti, O.P. † (10 de gener de 1304 - 19 de novembre de 1332 mort) Sede vacante (1332-1338) Gottifredo Spinola † (4 de novembre de 1338 - 1346 o 1347 mort) Ruffino Landi † (16 d'abril de 1347 - 15 d'abril de 1367 mort) Guido de Beziis d'Arezzo † (26 d'agost de 1367 - 3 de març de 1386 mort) Sagramoso Gonzaga † (10 d'abril de 1386 - d'octubre de 1390 deposat) Antonio degli Uberti † (14 de novembre de 1390 - 24 d'abril de 1417 mort) Giovanni degli Uberti † (16 de febrer de 1418 - 19 de gener de 1428 mort) Matteo Boniperti, O.P. † (21 de maig de 1428 - 24 d'agost de 1444 mort) Galeazzo Cavriani † (11 de setembre de 1444 - 18 de juliol de 1466 mort) Francesco Gonzaga † (20 d'agost de 1466 - 21 d'octubre de 1483 mort) (bisbe electe) Ludovico Gonzaga † (27 d'octubre de 1483 - 9 de gener de 1511 mort) (bisbe electe) Sigismondo Gonzaga † (10 de febrer de 1511 - 1521 dimesso) (administrador apostòlic) Ercole Gonzaga † (10 de maig de 1521 - 3 de març de 1563 mort) Federico Gonzaga † (4 de juny de 1563 - 22 de febrer de 1565 mort)Inizialmente nominato amministratore della diocesi, divenne vescovo il 16 d'octubre de 1564. Francesco Gonzaga † (15 de maig de 1565 - 6 de gener de 1566 mort) Gregorio Boldrini, O.P. † (7 de febrer de 1567 - 2 de novembre de 1574 mort) Marco Fedeli Gonzaga † (28 de novembre de 1574 - 29 de setembre de 1583 mort) Alessandro Andreasi † (14 de novembre de 1583 - 23 de març de 1593 mort) Francesco Gonzaga, O.F.M.Obs. † (30 d'abril de 1593 - 2 de març de 1620 mort) Vincenzo Agnello Suardi † (2 de març de 1620 succeduto - 13 de setembre de 1644 mort) Masseo Vitali, O.F.M. † (5 de febrer de 1646 - 23 de juny de 1669 mort) Ferdinando Tiburzio Gonzaga † (23 de febrer de 1671 - 28 d'octubre de 1672 mort) Giovanni Lucido Cattaneo † (12 de març de 1674 - 2 de març de 1685 mort) Enrico Vialardi di Villanova, B. † (3 de març de 1687 - 6 de desembre de 1711 mort) Alessandro Arrigoni † (30 de gener de 1713 - 13 d'agost de 1718 mort) Antonio Guidi di Bagno Talenti † (26 d'abril de 1719 - 21 de desembre de 1761 mort) Juan Portugal de la Puebla † (29 de març de 1762 - 17 de gener de 1770 dimití) Giovanni Battista von Pergen † (29 de gener de 1770 - 12 de novembre de 1807 mort) Sede vacante (1807-1823) Giuseppe Maria Bozzi † (16 de maig de 1823 - 14 de desembre de 1833 mort) Giovanni Battista Bellé † (24 de juliol de 1835 - 30 de juny de 1844 mort) Sede vacante (1844-1847) Giovanni Corti † (12 d'abril de 1847 - 12 de desembre de 1868 mort) Sede vacante (1868-1871) Pietro Rota † (27 d'octubre de 1871 - 3 de maig de 1879 retirat) Giovanni Maria Berengo † (12 de maig de 1879 - 10 de novembre de 1884 nomenat arquebisbe d'Udine) San Giuseppe Melchiorre Sarto † (10 de novembre de 1884 - 15 de juny de 1893 nomenat patriarca de Venèzia) Paolo Carlo Francesco Origo, O.SS.C.A. † (18 de març de 1895 - 13 de novembre de 1928 mort) Domenico Menna † (16 de novembre de 1928 - 8 de setembre de 1954 retirat) Antonio Poma † (8 de setembre de 1954 - 16 de juliol de 1967 nomenat arquebisbe titular de Gerpiniana) Carlo Ferrari † (19 d'octubre de 1967 - 28 de juny de 1986 retirat) Egidio Caporello (28 de juny de 1986 - 13 de juliol de 2007 retirat) Roberto Busti, dal 13 de juliol de 2007
Calendari litúrgic propi de la diòcesi DataCelebració Grau29 de gener Beata Arcangela Girlani, verge Memòria facultativa13 de febrer Dedicació de la catedral i de la concatedral FestaSolemnitat a la catedral i a la concatedral19 de febrer Beata Elisabetta Picenardi, verge Memòria facultativa24 de febrer Beat Marco Marconi, prevere Memòria facultativa18 de març Sant Anselmo di Lucca, bisbe Solemnitat11 d'abril Beat Battista Spagnoli, prevere Memòria18 de juny Beata Osanna Andreasi, verge Memòria21 de juny San Lluís Gonzaga, religiosFesta9 de juliol Beat Joan de Vicenza, bisbe Memòria facultativa27 de juliol San Simeó, diaca Memòria facultativa18 d'agost Beata Paola Montaldi, verge Memòria21 d'agost San Pius X, papa Festa26 de setembre Dedicació de la pròpia esglésiaPer le chiese di cui si ignora il giorno della dedicazione. Solemnitat5 d'octubre Beat Matteo Carreri, prevere Memòria facultativa16 d'octubre Beat Joan Bono de Màntua, religiosMemòria5 de novembre Sants i beats de l'Església de Màntua Memòria facultativa19 de novembre Beat Giacomo Benfatti, bisbe Memòria facultativa5 de desembre Beat Bartolomeo Fanti, prevere Memòria facultativa7 de desembre Sant Ambròs de Milà, bisbe Festa
Estadístiques A finals del 2004, l'arxidiòcesi tenia 345.280 batejats sobre una població de 363.414 persones, equivalent al 95,0% del total.
anypoblaciósacerdotsdiaques religiososparroquies 1950 374.586 375.000 99,9 328 312 16 1.142 23 690 153 1969 339.288 340.434 99,7 336 305 31 1.009 42 723 168 1980 345.000 346.988 99,4 342 314 28 1.008 31 428 170 1990 336.000 338.403 99,3 309 284 25 1.087 31 415 169 1999 334.234 340.519 98,2 277 243 34 1.206 40 438 168 2000 332.106 344.888 96,3 266 234 32 1.248 36 411 168 2001 336.828 349.676 96,3 256 229 27 1.315 31 375 168 2002 333.216 347.014 96,0 253 227 26 1.317 30 368 168 2003 328.016 341.944 95,9 250 222 28 1.312 31 379 168 2004 345.280 363.414 95,0 246 212 34 1.403 36 349 168
Notes
Fonts Anuari pontifici del 2005 i anteriors, publicat a www.catholic-hierarchy.org a la pàgina Bisbat de Màntua Pàgina oficial de la diòcesi
Pàgina de la diòcesi a Giga Catholic Francesco Lanzoni, Le diocesi d'Italia dalle origini al principio del secolo VII (an. 604), vol. II, Faenza 1927, p. 943 Giuseppe Cappelletti, Le Chiese d'Italia della loro origine sino ai nostri giorni, vol. XII, Venècia 1857, pp. 7–123 Pius Bonifacius Gams, Series episcoporum Ecclesiae Catholicae, Leipzig 1931, pp. 794–795 Konrad Eubel, Hierarchia Catholica Medii Aevi, vol. 1 , pp. 324–325; vol. 2 , p. 185; vol. 3 , p. 234; vol. 4 , p. 230; vol. 5, p. 254; vol. 6, pp. 274–275 Història de la província eclesiàstica de Milà Història de la diòcesi Missal propi de l'Església de Màntua amb el calendari litúrgic diocesà propi
Vegeu també Catedral de Màntua Basílica de Sant Andreu (Màntua) Concili de Màntua (827)
Categoria:Bisbats d'Itàlia Categoria:Bisbats erigits al segle IX Bisbat de Màntua Categoria:Màntua