La rabosa argentadaEnciclopèdia Catalana J. Ros, Ignasi Olivella i Prats, Josep M. Gili i Sardà, 1984. Els sistemes naturals de les illes Medes. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Institució Catalana d'Història Natural. 828 pàg. . (Clinitrachus argentatus) és una espècie de peix marí pertanyent a la família dels clínids i l'única del gènere Clinitrachus.The Taxonomicon Encyclopedia of Life
Descripció Té un cos ovalat molt allargat i molt comprimit lateralment, amb la pell aparentment nua perquè les escates són molt menudes i es troben incloses dins la pell. El cap és petit, amb el musell agut i els llavis carnosos, amb una cresta darrere l'ull que és de forma triangular i va unida a tentacles ramificats. Sobre la part inferior del cap molt sovint hi ha una estreta banda obliqua obscura que arriba al marge inferior de l'ull. Espai interorbitari menor que el diàmetre ocular. Al marge de la fossa nasal anterior en forma de tub hi ha un altre tentacle, i n'hi ha un de més petit a prop de la fossa nasal posterior.
L'aleta dorsal té una indentació en què les espines dures donen pas als radis més tous. Té en total de 28 a 31 radis espiniformes i 3 o 4 radis tous (els tres primers estan separats de la resta per una incisió profunda, i la llargada dels següents augmenta progressivament cap enrere). L'aleta anal té 2 radis espiniformes i de 18 a 20 radis tous. El darrer radi de la dorsal i de l'anal van units al peduncle caudal per una membrana. Les aletes són del mateix color que el cos.
Sobre les aletes dorsal i anal hi ha una sèrie de bandes fosques verticals. La color de fons és molt variable: d'un verd fosc a brunenc o groguenc, a un un gris clar o un marró fosc, ocasionalment pot ser porpra. Té línies de taques més o menys grans gris platejat o de color blanc argentat al llarg dels flancs sota la línia lateral amb més taques escampades per sobre. El cap és estampat amb gris platejat, la part superior del cap és més clara i hi ha un patró en forma d'estel al voltant de l'ull.
La longitud total habitual és de 6 o 7 cm, encara que, excepcionalment, ateny els 10 cm.TL.Duran i Ordinyana, Miquel, 2010. Noms i descripcions dels peixos de la mar Catalana. Tom II. Osteïctis (2a part). Palma: Editorial Moll, 379 p. (Monografies científiques;9). Pàg. 202-203.Wirtz, P. i C.D. Zander, 1986. Clinidae. P. 1117. A: P. J. P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (editors). Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. Vol. 3. UNESCO, París. Empra les aletes ventrals per caminar sobre el fons.
Reproducció Té lloc entre el maig i el juny. Els mascles protegeixen els ous dipositats per diverses femelles. Bertolini, F., U. D'Ancona, E. Padoa Montalenti, S. Ranzi, L. Sanzo, A. Sparta, E. Tortonese i M. Vialli, 1956. Uova, larve e stadi giovanili di Teleostei. Fauna Flora Golfo Napoli Monogr. 38:1-1064.
Alimentació Menja invertebrats bentònics Marine Species Identification Portal (els individus més petits es nodreixen principalment de copèpodes, mentre que els més grans s'alimenten d'amfípodes, isòpodes, braquiürs i poliquets).Ozen, O., Altin, A. i Ayyildiz, H., 2010. The diet of Clinitrachus argentatus (Blennioidei: Clinidae) in the northern Aegean and Marmara Seas. Journal of Fish Biology, 76: 1516–1519. El seu nivell tròfic és de 3,5.Sea Around Us Actualment, aquesta espècie és l'únic membre conegut del seu gènere.
Hàbitat i distribució geogràfica És un peix marí, demersal i de clima subtropical (46°N-20°N, 18°W-36°E),FishBase el qual viu a les àrees de poca fondària i sobre fons de roca entre densos creixements d'algues com els herbers de posidònies de l'Atlàntic nord-orientalWheeler, A., 1979. Clinidae. P. 530. A: J. C. Hureau i Th. Monod (editors). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM). UNESCO, París. Vol. 1. (Portugal,Oliveira, R. F., V. C. Almada, A. J. Almeida, R. S. Santos i E. J. Gonçalves, 1992. A checklist of the blennioid fishes (Teleostei, Blennioidei) occurring in Portuguese waters. Arquipélago. Ciencias da Natureza 10:23-37. Pàg. 28 i 29.Almeida, A. J., 1986. Présence des poissons Syngnathus rostellatus (Syngnathidae), Clinitrachus argentatus (Clinidae) et Sphoeroides spengleri (Tetraodontidae) sur la côte du Portugal. Ciência Biológica - Ecology and Systematics (Portugal), 6:1-7. Pàg. 2.List of Marine Fishes reported from Portugal - FishBase l'Estat espanyolList of Marine Fishes reported from Spain - FishBase i el Marroc)List of Marine Fishes reported from Morocco - FishBase i de la mar Mediterrània Hureau, J.-C. i T. Monod (editors), 1979. Supplement. Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean. Pàg. 339-394. A: J.-C. Hureau i Th. Monod (editors). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean.United Nations Educational Scientific and Cultural Organization (UNESCO), París, França. Vols 1-2. 683 p. Pàg. 370. Louisy, P., 2001. Guide d'identification des poissons marins. Europe et Méditerranée. París: Eds. Eugène Ulmer. Pàg. 305.Luther, W. i K. Fiedler, 2002. Guida della fauna marina costiera del Mediterraneo. Atlante illustrato a colori. Franco Muzzio & C. (editor), Roma, Itàlia. 244p.Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66. Pàg. 40. (les illes Balears, Lloris, D., J. Rucabado, Ll. del Cerro, F. Portas, M. Demestre i A. Roig, 1984. Tots els peixos del Mar Català. I: Llistat de cites I referències. Treballs Soc. Cat. Ict. Herp. 1:1-208.Mercader L., D. Lloris i J. Rucabado, 2003. Tots els peixos del Mar Català. Diagnosi i claus d'identificació. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 350 p.Species in Balearic Islands - FishBase França -incloent-hi CòrsegaR. Miniconi, R., 1980. Parc naturel régional de la Corse: poissons de Corse et de Méditerranée. Volum 21 de Découverte de la nature: A.R.P.E.G.E. Ajaccio i Clermont-Ferrand. 116 p. Pàg. 48.Miniconi, R., 2011. Complément à l'inventaire des poissons des eaux de Corse, 1994-2001: Biologie, pêche, localisation. Éd. A Barcella, Ajaccio. 50 p.Species in Corsica Island - FishBase -, ItàliaCosta, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p. Pàg. 44. -incloent-hi SardenyaSpecies in Sardinia Island - FishBase Amori, G., F. M. Angelici, S. Frugis, G. Gandolfi, R. Groppali, B. Lanza, G. Relini i G. Vicini, 1993. Vertebrata. A: A. Minelli, S. Ruffo i S. La Posta (editors). Checklist delle specie della fauna Italiana, 110. Calderini, Bolonya, 83 p. i SicíliaSpecies in Sicily Island - FishBase -, Malta,Lanfranco, G. G., 1993. The fish around Malta. Progress Press Co., Ltd., Malta.Lanfranco, G. G., 1996. The fish around Malta (Central Mediterranean). Progress Press Co. Ltd. (Malta). 132 p.List of Marine Fishes reported from Malta - FishBase la mar Adriàtica,Plejic, T., 2007. Fische der Adria. Das romanische Element in der kroatischen Ichthyofauna. Mit Glossar der Adriafische Kroatisch-Englisch-Deutsch-Italienisch. Diploma Thesis. University of Leipzig Institute of Applied Linguistics and Translational Studies. Albània,Poljakov, G. D.; Filipi, N. D.; Basho, K., 1958. Peshgit e Shgiperise. (Peixos d'Albània). Tirana, 286 pp. Eslovènia,List of Marine Fishes reported from Slovenia - FishBase la mar Egea, Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194. Pàg. 120.Species in Aegean Sea - FishBase GrèciaKoutrakis, E. T., A. K. Kokkinakis, E. A. Eleftheriadis i M. D. Argyropoulou, 2000. Seasonal changes in distribution and abundance of the fish fauna in the two estuarine systems of Strymonikos Gulf (Macedonia, Greece). Belgian J. Zool. 130:41-48. Pàg. 43. -com ara, CretaPapasissi, C., 1989. A contribution to the study of the biology of the ichthyoplankton in the Gulf of Kissamos (N. W. Crete, Greece). Thesis. 300 p.Papaconstantinou, C., 1988. Check-list of marine fishes of Greece. Fauna Graeciae, IV, 257 p.Species in Crete Island - FishBase -, la mar de Màrmara,Species in Sea of Marmara - FishBase Turquia, Fricke, R., M. Bilecenoglu i H.M. Sari, 2007. Annotated checklist of fish and lamprey species (Gnathostoma and Petromyzontomorphi) of Turkey, including a Red List of threatened and declining species. Stuttgarter Beitr. Naturk. Sea A (706):1-172. Pàg. 124. SíriaSaad, A., 2005. Check-list of bony fish collected from the coast of Syria. Turkish Journal of Fisheries and Aquatic Sciences 5: 99-106. Pàg. 102.List of Marine Fishes reported from Syrian Arab Republic - FishBase i Algèria).Dieuzeide, R., M. Novella i J. Roland, 1955. Catalogue des poissons des côtes algériennes. Bull Sta d'Aqua et de Pêche de Castiglione, III (n,s) 6, 384 p. 202 fig. Pàg. 202-203.List of Marine Fishes reported from Algeria - FishBase GBIF
És doncs gairebé endèmic de la Mediterrània, essent present en tota aquesta mar fins al Bòsfor i la mar de Màrmara, amb una àrea de distribució que s'estén a través de l'estret de Gibraltar fins a l'oceà Atlàntic oriental, al llarg de les costes del sud d'Espanya, el sud de Portugal i el nord del Marroc.
Pot estar entre roques, a la vegetació de les parets dels ports i als dics. L'època de cria és al maig i al juny i els mascles guarden les masses d'ous, postes per diverses femelles. S'alimenta principalment de petits invertebrats, els juvenils principalment de copèpodes, mentre que els adults cacen una gamma més àmplia de preses, com ara amfípodes, isòpodes, braquiürs i poliquets.
Observacions És inofensiu per als humans i el seu índex de vulnerabilitat és baix (10 de 100).Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.
Referències
Bibliografia
Anònim, 1999. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu d'Història Natural de Londres. Londres, la Gran Bretanya. Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. Anònim, 2000. Col·lecció ictiològica del Museu Zoològic d'Hamburg (Zoologisches Museum Hamburg). Divisió d'Ictiologia i Herpetologia. Museu Zoològic d'Hamburg (ZMH).
Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu de Zoologia de la Universitat de Copenhaguen. Museu Zoològic de la Universitat de Copenhaguen. Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, els Estats Units. Anònim, 2003. Col·lecció de peixos del Museu Reial d'Ontario. Museu Reial d'Ontario. Bauchot, M.-L., 1967. Catalogue critique des types de poissons du Muséum National d'Histoire Naturelle (suite). Sous-ordre des Blennioidei. Publications diverses du Muséum National d'Histoire Naturelle, núm. 21: 1-70. Chaine, J., 1956. Recherches sur les otolithes des Poissons... Bull Cent. Étud. Rech. scient. Biarritz, 1: p. 159-275, 6 pl. Museu Suec d'Història Natural, 1999. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia. Sanches, J. G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p. Pàg. 90. Stepien, C. A., 1992. Evolution and biogeography of the Clinidae (Teleostei: Blennioidei). Copeia 1992(2):375-392.
Enllaços externs
YouTube Imatge a Flickr
Categoria:Blennioidis