Aten

miniatura|Aton

Atèn o Aton és el déu del sol en mitologia egípcia antiga, i és representat pel disc del sol. La seva adoració va ser instituïda com la base per a la religió en base monoteista per Amenhotep IV (després anomenat Akhenaton, el que agrada a Aton). El fenomen s'anomenaria Atenisme o l'heretgia d'Amarna.

Veure a Aten com un déu d'Akhenaten és realment una simplificació. Aten és el nom donat al disc solar, mentre que el títol complet del déu d'Akhenaten era el Ra-Horus, qui sorgeix en l'horitzó de la llum que és el disc del sol. (Aquest és el nom del títol del déu, ja que apareix a les nombroses esteles que foren col·locades per marcar els límits de la nova capital d'Akhenaten a Tell al-Amarna.)

Aquest nom tan llarg va ser sovint escurçat al de Ra-Horus-Aten a Aten just en molts textos, però el déu que Akhenaten havia creat com a suprem estava fet d'una síntesi d'idees molt antigues vistes d'una altra manera. En detall, no fou representat en forma antropomorfa, sinó com els rajos de la llum que s'estenien del disc del sol. A més, el nom del déu va ser escrit dintre d'un cartutx, junt amb els títols donats normalment a un faraó, una altra ruptura amb la tradició antiga.

Aten primer apareix en els textos que daten de la dotzena dinastia, en la història de Sinuhe. Ra-Horus és una síntesi de dos altres déus, que es troben des molt antic. Durant el període d'Amarna, aquesta síntesi fou considerada com la font invisible de l'energia del déu del sol, de qui la manifestació visible era Aten, el disc solar.

Així Ra-Horus-Aten era un desenvolupament de les antigues idees que varen venir gradualment. El veritable canvi és l'abandó evident de la resta dels déus a l'adveniment d'Akhenaten. Això és realment evident en el gen himne a Aten.

Aquest nou déu es comunicava directament amb el faraó, per tant la classe sacerdotal no era ja necessària. I a poc a poc, el mateix faraó va acabar amb els altres deus, prohibint el seu culte i eliminant els temples, fins que Aten esdevingué l'únic déu. La classe dirigent va adoptar per convicció o per la força la nova religió però es creu que no es va estendre al poble.

La religió es va acabar a la mort del faraó vers el 1345/1335 aC, amb una ràpida reversió a la situació anterior amb predomini del déu Ammon, i amb molts déus, i una classe sacerdotal molt important i poderosa.

Etimologia La paraula Aton apareix a l'Imperi Antic com a substantiu que significa disc, que es referia a qualsevol cosa plana i circular; el sol s'anomenava el disc del dia on es creia que residia Ra. Per analogia, el terme aton de plata de vegades s'utilitzava per referir-se a la lluna. Les il·lustracions en alt i baix relleu d'Aton el mostren amb una superfície corba. Per tant, el difunt erudit Hugh Nibley va insistir que una traducció més correcta seria globus, orbe o esfera, en lloc de disc.

Orígens Aton era el disc solar i originalment un aspecte de Ra, el déu solar en la religió tradicional de l'antic Egipte. Aton no té un mite de la creació ni una família, però s'esmenta al Llibre dels Morts. La primera referència coneguda a Aton, el disc solar, com a deïtat és a la Història de Sinuhé de la XII dinastia, en què es descriu el rei difunt com un déu que puja als cels s'uneix amb el disc solar, el cos diví es fusiona amb el seu creador.

Mentre que Aten va ser venerat sota el regnat d'Amenofis III, va ser convertit en l'única deïtat que va rebre culte estatal i oficial sota el seu successor Akhenaton, tot i que les proves arqueològiques suggereixen que el tancament dels temples estatals d'altres déus egipcis probablement no va aturar el culte domèstic del panteó tradicional. Inscripcions, com ara el Gran Himne a Aton, trobades en temples i tombes durant el regnat d'Akenaton, mostren Aton com el creador, donant de vida i esperit nutritiu del món.

Religió miniatura|Relleu que representa Akhenaton i Nefertiti amb tres de les seves filles sota els raigs d'Aton. Aton va ser àmpliament venerat com a deïtat solar durant el regnat d'Amenhotep III, on es representava com un déu amb cap de falcó com Ra. Mentre que Aton era la deïtat creadora preeminent d'un panteó de déus de l'antic Egipte sota Amenhotep III, no va ser fins al seu successor que Aton va ser l'únic déu reconegut a través del culte estatal. Durant el regnat del successor d'Amenhotep III, Amenhotep IV, Aten es va convertir en l'únic déu de la religió estatal egípcia, i Amenhotep IV va canviar el seu nom a Akhenaton per reflectir el seu estret vincle amb la deïtat suprema. L'únic culte a Aten es pot anomenar atenisme. Molts dels principis bàsics de l'atenisme es van registrar a la capital que Akhenaton va fundar i va traslladar el seu govern dinàstic a Al-Amārna, anomenada Amarna, El-Amarna o Tell el-Amarna pels estudiosos moderns.

En l'atenisme, la nit és un moment per témer. La feina es fa millor quan el sol, i per tant Aten, és present. Aton va crear tots els països i les persones, i cuida de totes les criatures. Segons les inscripcions, Aton va crear un riu Nil al cel (pluja) per als sirians. Els raigs del disc solar només donen vida a la família reial, i per això els no reials reben vida d'Akhenaton i Nefertiti, més tard Neferneferuaton, a canvi de lleialtat a Aten. En inscripcions, com l'Himne a Aten i al Rei, Aten es representa cuidant del poble a través d'Akhenaton, situant la família reial com a intermediaris per al culte a Aten. Només hi ha un cas conegut d'Aten parlant.

A l'Himne a Aten, l'amor per la humanitat i la Terra es representa en els gestos d'Aton:

miniatura|El Gran Himne a Aton escrit des del punt de vista d'Akhenaton; l'autoria de l'himne és controvertida. Trobat a la tomba d'Ay que a Amarna. Nou Imperi d'Egipte, finals de la dinastia XVIII. Amarna, Egipte. Akhenaton es va representar a si mateix com el fill d'Aton, reflectint moltes de les afirmacions dels seus predecessors sobre el naixement diví i les seves posicions com a encarnació d'Horus. Akhenaton es va posicionar com l'únic intermediari que podia parlar amb Aten, emfatitzant el domini d'Aten com a deïtat preeminent. Això ha portat a la discussió sobre si l'atenisme s'hauria de considerar una religió monoteista, i així convertir-lo en un dels primers exemples de monoteisme.

Aten és alhora una deïtat única i una continuació de la idea tradicional d'un déu solar en l'antic Egipte, derivant molts dels conceptes de poder i representació de les deïtats solars anteriors com Ra, però construint sobre el poder que Ra i molts dels seus contemporanis representen. Aten portava el poder absolut a l'univers, representant la força vivificant de la llum al món, així com fusionant-se amb el concepte i la deessa Maat per desenvolupar més responsabilitats per a Aton més enllà del poder de la llum mateixa.

Culte esquerra|miniatura|Inscripció de la Tomba Reial d'Amarna que representa Akhenaton, Nefertiti i dues de les seves filles (oculta) adorant Aton. Regne Nou, finals de la Dinastia XVIII. Amarna, Egipte. Museu Egipci, El Caire. El centre de culte d'Aton es trobava a la capital, fundada per Akhenaton, Akhetaten, tot i que s'han trobat altres llocs de culte a Tebes i Heliòpolis. L'ús d'Amarna com a capital i centre religiós va ser relativament curt en comparació amb la Dinastia XVIII o el Nou Regne en conjunt, ja que va ser abandonat poc després de la mort d'Akenaton. Les inscripcions trobades en esteles frontereres acreditades a Akhenaton parlen del seu desig de convertir la ciutat en un lloc de culte a Aton, dedicant la ciutat al déu i emfatitzant els esforços de les residències reials en el culte. Els principis principals del culte d'Aton es van registrar mitjançant inscripcions en temples i tombes de l'època. Allunyant-se significativament de la tradició dels temples de l'antic Egipte que estaven amagats i més tancats com més s'endinsava en el lloc, els temples d'Aton eren oberts i no tenien sostre per permetre l'entrada dels raigs del sol. No es permetien estàtues d'Aton, ja que es consideraven idolatria. Tanmateix, aquestes eren normalment substituïdes per representacions funcionalment equivalents d'Akhenaton i la seva família venerant Aton i rebent d'ell l'ankh, l'alè de la vida. En comparació amb els períodes anteriors i posteriors al període d'Amarna, els sacerdots tenien menys a fer, ja que les ofrenes, com ara fruites, flors i pastissos, eren limitades i no calien oracles. miniatura|Akhenaton sacrificant un ànec. Regne Nou, finals de la Dinastia XVIII. Museu Metropolità d'Art, Nova York. En el culte d'Aton, no es realitzava el servei diari de purificació, unció i vestimenta de la imatge divina que tradicionalment es troba en el culte de l'antic Egipte. En canvi, es col·locaven encens i ofrenes d'aliments com carns, vins i fruites en altars a l'aire lliure. Una escena comuna en les representacions tallades d'Akhenaton fent ofrenes a Aton el mostra consagrant els béns sacrificats amb un ceptre reial. En lloc de processons en barca, la família reial anava en carro els dies festius. Se sabia que les dones d'elit adoraven Aton en temples protegits pel sol a Akhetaton.

Iconografia Es considerava que Aton era a tot arreu i intangible, ja que Aton era la llum del sol i l'energia del món. Per tant, no tenia representacions físiques que altres déus tradicionals de l'antic Egipte tenien, sinó que es representava a través del disc solar i raigs de llum que s'estenen amb mans semblants a les humanes. L'explicació de per què Aton no es podia representar completament era que Aton estava més enllà de la creació. Així, les inscripcions d'escenes de déus gravades en pedra anteriorment representaven animals i formes humanes, en canvi, mostraven Aton com un orbe a sobre amb raigs vivificants que s'estenien cap a la figura reial. Aquest poder transcendia la forma humana o animal.

Més tard, es va imposar la iconoclàstia, i fins i tot les representacions d'Aton en discs solars van ser prohibides en un edicte emès per Akhenaton. En l'edicte, va estipular que el nom d'Aton s'havia d'escriure fonèticament.

Arquitectura

miniatura|Ruïnes del Petit Temple d'Aton a Akhetaten, l'actual Amarna. Poc del temple original queda i diverses de les columnes papiriformes són recreacions modernes. Nou Regne, finals de la Dinastia XVIII. Amarna, Egipte. Dos temples eren centrals a la ciutat d'Akhetaten. El més gran dels dos tenia una "estructura oberta i sense sostre que cobria una àrea d'uns 800 per 300 metres a l'extrem nord de la ciutat. Les portes tenien llindes trencades i llindars elevats. Els temples d'Aton eren estructures a l'aire lliure amb poca o cap sostre per maximitzar la quantitat de llum solar a l'interior, cosa que els feia únics en comparació amb altres temples egipcis de l'època. Les balustrades representen Akhenaton i la família reial abraçant els raigs de les escales, rampes i altars flanquejats per Aton. Aquests fragments es van identificar inicialment com a esteles, però més tard es van reclassificar com a balustrades en funció de la presència d'escenes a banda i banda.

Titular reial Les inscripcions en tombes i temples durant el període d'Amarna sovint donaven a Aton un títol reial tancat en un doble cartutx. Alguns han interpretat això com que Akhenaton era l'encarnació d'Aton, i el culte a Aton és directament el culte a Akhenaton; però altres han pres això com un indicador d'Aton com el governant suprem fins i tot sobre la reialesa regnant actual.

Hi havia dues formes del títol; la primera tenia els noms d'altres déus, i la segona, més recent, era més singular i es referia només al mateix Aton. La forma primitiva era Ra que s'alegra de l'Horitzó, en el seu nom Shu, que és l'Aton. La forma posterior era Re, governant dels dos horitzons, que s'alegra de l'Horitzó, en el seu nom de llum, que és l'Aton.