Carme Fiol i Costa (Barcelona, 17 d'octubre de 1956) és una arquitecta, urbanista, paisatgista i dissenyadora catalana.
Graduada en Arquitectura per l'ETSAB l'any 1981 i màster d'Arquitectura i Disseny d'Edificis a la Universitat de Colúmbia de Nova York l'any 1986. El 2007 va obtenir el títol de Doctora Europea per la Universitat Politècnica de Catalunya.
De 1993 a 2002 va ser professora de Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori de l'ETSAB. El 1997 va ser nomenada membre del jurat del Concurs Impératrice de la Fondation Roi Baudouin de Brussel·les. També ha estat professora a la Facoltà di Architettura de la Universitat de Càller, a Sardenya, Itàlia.
Des de 1982 treballa conjuntament amb el seu marit, Andreu Arriola. Sota la firma Arriola-Fiol, entre 1981 i 1988 van treballar al Departament de Projectes Urbans de l'Ajuntament de Barcelona, on van realitzar diferents parcs públics, com el de l'Estació del Nord —en col·laboració amb l'escultora Beverly Pepper— i el Central de Nou Barris. El 1990 van rebre el Premi Prince of Wales de la Universitat Harvard (The Harvard University Prince of Wales Prize in Urban Design 1990), per ‘l’exemplar demostració de lideratge en la conformació i renovació de la ciutat’. El 2007, el seu estudi, Arriola & Fiol, arquitectes, va rebre el premi IULA (International Urban Landscape Award) de Frankfurt.
Referències
Categoria:Arquitectes barcelonins contemporanis Categoria:Dissenyadors barcelonins Categoria:Alumnes barcelonins de la Universitat Politècnica de Catalunya Categoria:Alumnes de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona Categoria:Professors de la Universitat de Càller Categoria:Dissenyadors catalans del sud contemporanis Categoria:Arquitectes del segle XXI Categoria:Docents barcelonins contemporanis Categoria:Arquitectes nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1956