miniatura|Exemplar de la Barrera d'Esculls de Belize miniatura|Exemplar fotografiat a la costa egípcia del mar Roig. miniatura|Una rèmora de banda negra aferrada a un tauró zebra (Stegostoma fasciatum) a la Gran Barrera de Corall (Austràlia). miniatura|Exemplar adherit a la cama d'un submarinista. miniatura|Una rèmora banda negra adherida a la closca d'una tortuga. miniatura|Tauró nodrissa (Ginglymostoma cirratum) amb rèmores de banda negra fotografiats a les Bahames. La rèmora de banda negra o rèmora banda negra -a l'Alguer-Diccionari de alguerés (Echeneis naucrates) és una espècie de peix marí pertanyent a la família dels equenèids i a l'ordre dels perciformes.The Taxonomicon Encyclopedia of Life
Descripció Cos allargat, esvelt, amb escates cicloides molt petites i el peduncle caudal molt prim. El disc adhesiu és estret, moderadament llarg, porta de 21 a 28 parells de làmines i arriba, si fa no fa, a l'altura del centre de les aletes pectorals. La mandíbula és molt prominent i a l'extrem hi té un apèndix carnós punxegut i flexible. Les aletes dorsal i final (simètriques i oposades) comencen prop del centre de la longitud total. L'aleta dorsal té de 35 a 42 radis tous (32-42 segons FishBase) i l'anal de 34 a 39 (29-41 segons FishBase). El marge posterior de l'aleta caudal és convex en els individus joves i còncau en els adults. Cos de color gris, normalment amb una banda longitudinal fosca des de la boca fins al peduncle caudal. L'aleta caudal és negrosa amb les puntes blanques. Pot atènyer una llargada total de prop d'un metre Duran i Ordinyana, Miquel, 2010. Noms i descripcions dels peixos de la mar Catalana. Tom II. Osteïctis (2a part). Palma: Editorial Moll, 379 p. (Monografies científiques;9). Pàg. 327-328. (110 cm segons Lieske i Myers, Lieske, E. i R. Myers, 1994. Collins Pocket Guide. Coral reef fishes. Indo-Pacific & Caribbean including the Red Sea. Harper Collins Publishers, 400 p. encara que la seua mida normal és de 66)Collette, B. B., 1999. Echeneidae. Remoras, sharksuckers, discfishes. P. 2652-2654. A: K. E. Carpenter i V. H. Niem (eds.). FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the Western Central Pacific. Vol. 4. Bony fishes part 2 (Mugilidae to Carangidae). FAO, Roma. i 2,3 kg de pes. IGFA, 2001. Base de dades de registres de pesca IGFA fins al 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Florida, els Estats Units. Absència d'espines a les aletes dorsal i anal. Línia lateral contínua. 10-17 branquiespines. Absència d'aleta adiposa. Aletes pectorals amb 22-23 radis tous. Myers, R. F., 1991. Micronesian reef fishes. Segona edició. Coral Graphics, Barrigada, Guam. 298 p. Pàg. 127.Morphology Data of Echeneis naucrates - FishBase Cua punxeguda. El seu disc adhesiu (capaç de produir un fort buit i que utilitza per a adherir-se als seus amfitrions) va evolucionar a partir d'una aleta dorsal espinosa força modificadaBigelow, B. 1953. Fishes of the Gulf of Mexico. Washington DC: United States Government Printing Office. Field, R., 1998. Reef Fishes of the Red Sea. A guide to Identification. Nova York: Kegan Paul International.Marine Species Identification Portal i presenta entre 20 i 24 parells de crestes transversals.Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera
Reproducció Té lloc durant la primavera i principis de l'estiu a la major part de la seua àrea de distribució, i durant la tardor a la Mediterrània. Els ous són grossos, pelàgics i esfèrics.Delsman, H. C., 1926. The Eggs of the Suckerfish. Nature, Londres, 118 (2979): 805 pp. En el moment de la desclosa, les larves fan 4,7-7,5 mm de llarg, tenen un gran sac vitel·lí, ulls no pigmentats i un cos no desenvolupat del tot. Els exemplars immadurs viuen lliurement durant aproximadament un any fins que són al voltant de 3 cm de longitud i s'uneixen a un peix hoste. Assoleix la maduresa sexual entre els 3 i els 5 anys de vida.Lagler, K., J. Bardach, R. Miller, 1962. Ichthyology. Michigan: John Wiley & Sons, Inc.John, C. M., 1950. Early Stages in the Development of the Sucker fish Echeneis naucrates (Linn). Bull. Cent. Res. Inst. Univ. Travancore, (C) 1(1): 47-57, pl. 7.
Alimentació i depredadors La seua dieta habitual es compon de restes de menjar que es perden o són rebutjades per l'animal hoste al qual es troba adherida. També es nodreix dels petits crustacis paràsits que envaeixen la pell del seu hoste i d'altres organismes de natació lliure que estiguin al seu abast (petits crustacis, peixos, crancs, calamars, etc.). Exemplars juvenils han estat observats actuant com a netejadors de paràsits d'escàrids o peixos lloros als esculls de corall.Sazima, I., R. L. Moura i M. C. M. Rodrigues, 1999. Juvenile sharksucker, Echeneis naucrates (Echeneidae), acting as a station-based cleaner fish. Cybium 23(4):377-380. Pàg. 377. En captivitat, acostuma a romandre immòbil en el fons amb el cap lleugerament aixecat i puja a la superfície per a prendre bocins de cloïsses, peixos, etc.Tarleton, B., 1903. Catalogue of the Fishes of New York. Albany: New York State Museum. El seu nivell tròfic és de 3,13.Sea Around Us No té depredadors coneguts.
Hàbitat i distribució geogràfica