Lunça és una unitat de mesura de masses en sistemes duodecimals de valor molt variable segons el territori, el moment històric i la natura de l'objecte pesat i que, actualment, només s'empra com a pes estàndard internacional de metalls preciosos (or, argent, platí...) i per a substàncies comunes als EUA.esquerra|miniatura|Barra d'una unça troy d'or. Malgrat que tenen el mateix nom, avui en dia se segueixen emprant dues unces amb valors diferents per raons històriques. L'unça emprada per a metalls preciosos s'anomena unça troy, simbolitzada «oz t», i equival a 31,103 476 8 g; mentre que l'unça comuna, o unça avoirdupois, emprada als EUA i simbolitzada «oz», equival a 28,349 523 1 g.
L'unça és una unitat fraccionària d'origen romà, inicialment designava la dotzena part d'algunes unitats, i era utilitzada per a pesar metalls i altres productes.
Etimologia miniatura|Unça vers 270 aC.|esquerra «Unça» deriva de l'antic romà ŭncia ‘una dotzena’, una de les unitats de mesura romanes que pesa aproximadament 27,35 grams o 0,967 d'unça d'avoirdupois, que era una dotzena part () de la lliura romana o as. Això al seu torn prové del llatí 'un' i, per tant, originalment significava simplement 'unitat'. La primera font on apareix el mot «unça» en català és al Llibre de les Costums de Tortosa del 1272.
Metrologia esquerra|miniatura|Ponderal bizantí de tres unces realitzat en fosa d'aliatge de coure massís, datat en època romana [tardana]. L'objecte presenta una morfologia esferoidal amb els pols —les cares superior i inferior— truncats o aplanats. El cos de l'esfera mostra senyals d'haver estat martellejat per conformar-ne el volum.
L'unça romana El sistema uncial fou adoptat pels grecs de Sicília, que van anomenar al seu òbol com a lliura que estava dividida en dotze parts.
El sistema duodecimal l'aplicaren els romans per establir el sistema de pesos. Aquest sistema és més pràctic que el decimal perquè admet més divisions (1, 2, 3, 4, 6) i, per tant, poden expressar més fraccions. Els romans el van aplicar a tota mena de magnituds o mesures: en longitud una unça era part d'un peu; en superfície part d'una juguera; en volum part d'un sextari; i en temps part d'un any (que encara es conserva i que hom anomena mes).
A l'antiga Roma fou una unitat de mesura del pes equivalent a 27,29 grams. Dotze unces eren un as o lliura romana, 10 unces eren un as greu, 4 unces un terç d'as o lliura, 3 unces un quart d'as o lliura i 2 unces un sisè d'as o lliura. L'unça és dividida en dos semunciae, tres duellae, quatre sicilici, sis sextulae, 24 escrúpols i 144 siliquae. S'aplicava també a la moneda, as romà. Marc Terenci Varró (116 aC - 27 aC) diu que derivava dunus. Durant el període republicà (509 aC-27 aC) pesava part d'una lliura romana.GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/ >miniatura|Ponderal comercial en fosa d'aliatge de coure, de planta circular i perfil bicònic del regne de Castella. Té una massa de 45,35 g. Els laterals han estat llimats per alleugerir-lo, operació que n'ha originat els cantells bisellats; per aquest motiu, és probable que originalment es tractés d'una peça de dues unces.
Connectant el sistema romà de pesos i diners amb els grecs, es van utilitzar altres subdivisions de l'unça; quan la dracma fou introduïda al sistema romà, l'unça contenia 8 dracmes, la dracma tres escrúpols, aquesta 2 òbols (6 òbols = 1 dracma) i un òbol 3 síliqües. Més tard l'unça fou dividida en 8 dracmes, 24 escrúpols, 48 òbols i 144 síliqües. En aquesta divisió cal buscar l'origen del sistema, ara ja fora d'ús, que s'emprava en farmàcia en què una lliura era dividida en dotze unces, una unça (28,756 g) en vuit dracmes, una dracma (3,594 g) en tres escrúpols, un escrúpol (1,198 g) en dos òbols, un òbol (0,599 g) en dotze grans.Gran Enciclopèdia Catalana
L'unça catalana En l'antic sistema de mesures català l'unça era una unitat de mesura de pes equivalent a 33,333 g a Barcelona, Girona i Tarragona, on la lliura pesava 400 g i 33,416 g a Lleida. A Mallorca la lliura pesava 407 g, per tant, l'unça pesava 407/12 = 33,917 g. Al País Valencià la lliura pesava 355 g, d'on l'unça era de 29,58 g. Quan s'introduí el sistema mètric decimal l'equivalència fou que tres unces fan 100 g als Països Catalans i a Aragó. I dotze unces eren uns 400 g (una lliura). L'unça es dividia en quatre quarts d'unça o en setze argenços.
L'unça castellana miniatura|Cilindres d'osmi Os i de ruteni Ru d'una unça troy. Les diferents mides es deuen a les diferents densitats (22,59 g/cm3 per l'Os i 12,45 g/cm3 pel Ru).L'unça castellana era del pes d'una lliura castellana que estava establerta en 460 g, per la qual cosa l'unça castellana tenia un pes de 28,75 g.
L'unça francesa A França, durant l'Antic Règim, l'unça era la part de la lliura de París i tenia una massa de 30,594 g.
L'unça britànica L'unça és una unitat de pes en el sistema avoirdupois, igual a de lliura (437 grans) i la lliura s'establí el 1959 que equivalia exactament a 0,453 592 37 kg, i en el sistema troy i en el dels apotecaris, igual a 480 grans o de lliura. L'unça avoirdupois és igual a 28,349 523 125 grams i l'unça troy i d'apotecaris a 31,103 476 8 grams.
La lliura avoirdupois de 16 unces fou introduïda pels romans a les illes Britàniques, però no fou fins al 1303 que apareix mencionada en les lleis angleses sota el regnat d'Eduard I. miniatura|Evolució del preu de l'argent en dolars/unça troy del 1960 al 2025.|esquerra miniatura|Dues botelles de 26 fl. oz. (768,8 ml als EUA) a darrere i una de 16 fl. oz.(473,1 ml als EUA) a davant. L'unça troy és la unitat de mesura utilitzada per pesar metalls preciosos, diferent de l'unça estàndard, que s'usa per a productes comuns. Des del , és l'estàndard oficial per a or, argent i altres metalls, abreujada com a «t oz», «oz t», «ozt» o «oz.tr.», i en el sistema d'apotecaris, abreujada «℥». El seu pes difereix del de l'unça avoirdupois (abreujada «oz» o «oz avdp») en aproximadament un 10 % més, i sempre que les pedres i els metalls preciosos es venen per unça, es refereixen a l'unça troy.
L'origen de l'unça troy hom el troba a les grans fires del i del que tenien lloc a diverses ciutats franceses, com Troyes, capital de la regió de Xampanya, on es reunien mercaders de tots els països. Sovint, les monedes estaven tan mutilades que es venien pel pes, i el pes patró de Troyes per vendre monedes fou adoptat per als metalls preciosos i les medicines a tot Europa.
Originalment, s'intentà que l'unça troy i l'unça avoirdupois tinguessin el mateix pes, però després de la revisió es comprovà que l'unça avoirdupois era 42 gr (grans) més lleugera que l'unça troy. La ulterior adopció del pes troy pel Col·legi de Metges de Londres el 1618, per recomanació de Sir Theodore Turquet de La Mayerne, autor de la primera farmacopea, obligà fins avui tots els farmacèutics regits pels costums britànics per la gran incomoditat de comprar i vendre medicines amb el sistema avoirdupois i a preparar-les segons el sistema d'apotecari o troy. El 1828, el seu ús s'estengué als Estats Units d'Amèrica, i actualment encara és d'ús general.
Com a unitat de volum, l'unça fluida (en anglès fluid ounce, abreujada fl. oz.) és igual a de pinta, o 29,5735 mil·lilitres, en el sistema consuetudinari dels Estats Units i a de pinta, o 28,4131 mil·lilitres, en el sistema imperial britànic. Encara s'utilitza avui dia per a perfums als Estats Units i a la Commonwealth.
Numismàtica miniatura|Dobló d'or de 8 escuts o unça, encunyat a Mèxic l'any 1798. A l'edat mitjana, l'unça era una moneda d'or musulmana de València, que valia dos morabatins.
A l'edat moderna, l'unça era el nom popular donat al dobló de vuit escuts hispanoamericà, amb un valor equivalent al de 16 duros o rals de vuit. Era una peça que pesava aproximadament una unça (27 grams), d'on prové el seu nom popular, emesa a la península i als territoris americans.SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025. <https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC >
Durant el , l'unça era una moneda espanyola amb el valor de 320 rals de billó, encunyada a Madrid entre 1810 i 1823.
Refranys que empren l'unça A la bona mà, tant li basta una unça com un quintar: Vol dir que la persona generosa sap acontentar tothom encara que tingui pocs mitjans. Cent lliures de carabassa no fan una unça de greix: La carabassa té poca substància. En sentit figurat, i per analogia, s'aplica a les coses insubstancials. Una unça fa caure un quintar: Una cosa molt important es pot perdre per un fet que a primera vista pot parèixer insignificant (una unça). Val més una unça de favor que una lliura de justícia. Val més una unça de pràctica que una lliura de gramàtica. Val més una unça de sang que una lliura d'amistat: Són més forts els lligams de parentiu que els d'amistat, sobretot en la malaltia i la senectut.
Referències
Bibliografia
Claudi ALSINA i CATALÀ; Gaspar FELIU i MONTFORT; Lluís MARQUET i FERIGLEː Pesos, mides i mesures dels Països Catalans. Barcelona, Curial, 1990
Categoria:Unitats de mesura romanes Categoria:Unitats de massa Categoria:Monedes romanes Categoria:Unitats numismàtiques