LAjuntament i Museu Municipal de Xèrica, a la comarca de l'Alt Palància, és un edifici declarat bé d'interès cultural, amb anotació ministerial número: RI-51-0001345, i data d'anotació 1 de març de 1962, segons consta a la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana. http://www.cult.gva.es/dgpa/bics/Detalles_bics.asp?IdInmueble=1207 Està ubicat al carrer Historiador Vayo, 21, ocupant els baixos de l'edifici de l'actual Ajuntament.
Història Donat l'enorme patrimoni, tant moble com immoble, que posseeix la localitat de Xèrica, aviat va sorgir el desig i la necessitat de recopilar, unir, catalogar i exhibir, un conjunt d'objectes arqueològics i etnològics que s'anaven trobant en les intervencions que en el terme municipal s'anaven fent. Així, l'any 1946, el doctor en Ciències Històriques, Salvador Llopis va lliurar a l'Ajuntament de Jérica la col·lecció de tots els objectes que havia anat recollint des de després de la guerra del 36 fins aquest moment, perquè servissin de fons del Museu Municipal de Xèrica, que seria promptament inaugurat.
Es va decidir ubicar aquesta col·lecció, de gran valor històric i artístic, als baixos de l'edifici de l'Ajuntament de la localitat. Existeix documentació del lliurament del llegat arqueològic datada el 26 de setembre de 1946, amb les signatures dels llavors alcalde (Joan Mínguez), regidor (Jesús Cortés) i secretari (i apoderat del Servei de Defensa del Patrimoni Artístic Nacional, de l'Ajuntament de Jérica); que es conserven en els fons del museu.
El museu va ser augmentant els seus fons (comprant fins i tot peces a antiquaris de València) i reorganitzant els ja existents, de la mà dels continuadors de la iniciativa, Vicente Maiques Casañ, que realitza la labor exercida anteriorment per Llopis, i del següent alcalde de la població, Salvador Mínguez. Abans de realitzar el nou inventari del museu (que es porta a terme en 1966), es va aconseguir la declaració singular del Museu com a Monument Històric-Artístic Nacional, pel decret 474/1962 de l'1 de març, que va aparèixer publicat al BOE del 9 de març del mateix any.
Descripció El museu compta amb una gran varietat d'objectes, d'entre el que pot destacar: La Col·lecció Epigràfica, en l que predominen làpides funeràries, de gran similitud entre elles, la qual cosa fa pensar que pertanyen al mateix taller o oficina lapidària de caràcter local o rural situat als voltants de la població. La majoria estan datades entre els segles I i II.
Restes de ceràmica de Manises i Paterna dels segles XIV i XV, i de reflex daurat més típiques dels segles XV al XVII.
El Retaule de Sant Jordi, que pot considerar l'obra mestra del museu. És una obra d'estil gòtic internacional, atribuït al mestre Gonçal Peris.
També pot contemplar-se en ell: el Pendó de la Reconquista () i el Sepulcre Roque Ceverio i de la seva esposa Isabel de Valero (), realitzat en marbre d'alabastre.
Referències
Bibliografia
Gran Enciclopèdia Catalana. Tom 24. Enciclopèdia Catalana S.A. Barcelona. 1980. ISBN obra completa: 84-85194-81-0; ISBN volum: 84-7739-100-9. Pág.370-371. Gran Enciclopèdia de la Regió Valenciana. Tom 6. Gran Enciclopèdia de la Regió Valenciana. Valencia.1973. ISBN obra completa: 84-300-5539-8; ISBN tom: 84-85182-00-6. Pág.64-65.
Categoria:Edificis de Xèrica Categoria:Monuments d'interés cultural de l'Alt Palància Categoria:Patrimoni monumental de Xèrica Categoria:Cases consistorials del País Valencià