Mónico Sánchez Moreno (Piedrabuena, Ciudad Real, 4 de maig de 1880 - 6 de novembre de 1961), fou un inventor i enginyer elèctric espanyol, pioner de la radiologia, telecomunicacions sense cables i electroteràpia, conegut per l'invent d'un aparell portàtil de rajos X i corrents d'alta freqüència en 1909.
També va ser president de la Cambra de comerç de Ciudad Real.
Història Infantesa Provincia de Ciudad Real|miniatura
La seva família tenia una petita teixonera (fabricava teules i maons) i la seva mare rentava roba aliena en el paratge del riu anomenat Tabla de la Yedra. Mónico era el menor de quatre germans, ajudava a la seva mare en carregar la roba.
A Piedrabuena, amb una economia rural empobrida, agrària de secà i ramadera, el 75% eren analfabets. En 1900, Piedrabuena tenia 3.810 habitants.
Madrid El professor de l'escola pública de Piedrabuena el va animar a que seguís estudiant. Sense tenir el batxiller elemental, Mónico es va comprar un vestit i va anar a Madrid per estudiar enginyeria elèctrica.
Va arribar a Madrid en 1901 en l'època en què s'estava implantant l'enllumenat públic i s'estava electrificant el tramvia per substituir els tramvies de tracció animal.
L'Escola d'Enginyers Industrials de Madrid estava tancada per les vagues estudiantils. Mónico va decidir apuntar-se a un curs d'electrotècnia a distància impartit des de Londres per l'enginyer Joseph Wetzle. El curs era en anglès i Mónico no en sabia ni una paraula. Durant 3 anys va seguir el curs per correu de forma rigorosa. En finalitzar-lo el mateix Joseph Wetzler es va posar en contacte amb ell i el va recomanar per a una plaça en una empresa de Nova York.
Estats Units El 12 d'octubre de 1904 Mónico tenia 23 anys i es va pujar a un vaixell a Cadis amb 60 dòlars en la butxaca i destinació a Nova York. Va començar a treballar d'ajudant de delineant, però aviat es va matricular en l'Institut d'Enginyers Electricistes, un centre de formació professional. Més endavant va ser a un curs d'electrotècnia d'uns mesos de durada de la Universitat de Colúmbia.
Mónico Sánchez fitxà com a enginyer de la Van Houten and Ten Broeck Company, dedicada a l'aplicació de l'electricitat als hospitals. Allí va inventar un aparell de raigs X portàtil. Amb prou feines pesava 10 quilograms, enfront dels 400 dels equips tradicionals. França va comprar 60 unitats per a les seves ambulàncies de campanya.
La Collins Wireless Telephone Company contractà a Mónico Sánchez com a enginyer en cap, amb la intenció de vendre el seu aparell portàtil de raigs X, que va passar a anomenar-se The Collins Sánchez Portable Apparatus. Collins oferí 500.000 dòlars a Mónico Sánchez pel seu invent.
Frederick Collins es va bolcar en la telefonia sense fils. Els seus aparells podien comunicar-se sense cables a més de 100 quilòmetres. El problema és que el seu telèfon, amb un micròfon de carbó, s'escalfava a poc a poc i acabava cremant als 15 minuts de parlar sense interrupció. L'empresa de Collins va començar una gran campanya de propaganda per vendre accions, suggerint que la telefonia mòbil en cotxes, trens i vaixells ja era una realitat.
D'aquelles campanyes queda una fotografia de 1909 en la qual apareix Mónico Sánchez mostrant el seu aparell de raigs X en un lloc de la III Fira de l'Electricitat, celebrada a Madison Square Garden, Nova York. Al seu costat apareixen els llocs de la General Electric de Thomas Edison i de la Westinghouse de Nikola Tesla. Als cartells hi deia:
Quatre executius de la Collins Wireless Telephone Company, inclòs Collins, acabaren a la presó. En la seva sentència s'al·ludia a un presumpte frau en les seves demostracions en llocs públics, limitades a converses breus perquè els telèfons no fessin espurnes. Quan va esclatar l'escàndol, Mónico ja havia abandonat l'empresa.
Piedrabuena En 1912, amb 32 anys va tornar a Espanya convertit en un emprenedor milionari. En 1913 construí a Piedrabuena el Laboratorio Eléctrico Sánchez que ocupava una superfície de 3.500 metres quadrats. Va contractar a un bufador de vidre alemany per a l'elaboració de tubs de buit.
Va instal·lar una central elèctrica al seu poble, proveïda pel carbó arribat en carros tirats per mules. Va fer arribar l'electricitat a les cases de Piedrabuena. Muntà un cinema a Piedrabuena. Cap al final de la seva vida va deixar de vendre els seus aparells i va tenir certes dificultats econòmiques.
Molts dels aparells que va fabricar al seu poble a partir de 1913 s'exposen avui en el Museo Nacional de Ciencia y Tecnología, amb seus a A Coruña i Madrid. Va morir a Piedrabuena el 6 de novembre de 1961. Després de la seva mort el Laboratorio Eléctrico Sánchez va tancar. En l'actualitat està ocupat per un col·legi, un centre de salut i un centre cultural.
Bibliografia Mónico Sánchez Moreno a Enciclopedia Universal Ilustrada Europea-Americana Tomo IX (Apéndice), Madrid: Espasa-Calpe, 1933. p.969-970. Homenaje del Ayuntamiento de Piedrabuena a D. Mónico Sánchez Moreno. Inventor (1880-1961), Ayuntamiento de Piedrabuena, Abril 1995, Alía Miranda, Francisco: Don Mónico Sánchez y los adelantados de La Mancha en el siglo XX, en Francisco Alía Miranda y Pilar Sánchez Fernández (coords.): Piedrabuena y su entorno. Arte, Antropología, Historia y Espacios Naturales. III, IV y V Jornadas de Estudio. Piedrabuena: Ayuntamiento, 2006, p. 459-492. . Rozas Quintanilla, Juan Pablo: Mónico Sánchez, Spanish inventor, in the Collins Wireless Telephone (1909), en Histelcom 2010. A Century of Broadcasting: Madrid, 2010. Asensio Merino, Santiago (coord.), Off-on, Ministerio de Ciencia e Innovación, Noviembre 2011.. (Descargar libro) Lozano Leyva, Manuel, El Gran Mónico, Debate, Mayo 2013. .
Referències
Enllaços externs
Exposició Off/On del Museo Nacional Ciencia y Tecnología a la Corunya. El ingeniero español que desarrolló un teléfono móvil hace un siglo, a ABC, 21 de maig de 2013
Categoria:Enginyers castellanomanxecs Categoria:Persones de la província de Ciudad Real Categoria:Morts a Castella - la Manxa Categoria:Enginyers elèctrics Categoria:Morts el 1961 Categoria:Nascuts el 1880