Stefan Walter Hell (Arad, Romania, 23 de desembre del 1962) és un físic romanès-alemany i un dels directors de l'Institut Max Planck de Ciències Multidisciplinàries de Göttingen i de l'Institut Max Planck de Recerca Mèdica de Heidelberg, tots dos a Alemanya. Va rebre el Premi Nobel de Química el 2014.

Biografia Nascut el 1962 en el si d'una família catòlica de sueus del Banat a Arad (Romania), va créixer a la localitat veïna de Sântana. Hell hi va cursar l'educació primària entre el 1969 i el 1977. Posteriorment, va cursar un any d'educació secundària a l'institut Nikolaus Lenau de Timișoara abans de traslladar-se amb els seus pares a l'Alemanya Occidental el 1978. El seu pare era enginyer i la seva mare, mestra; després d'emigrar, la família es va establir a Ludwigshafen.

Hell va començar els estudis a la Universitat Ruprecht Karl de Heidelberg el 1981, on es va doctorar en física el 1990. El seu director de tesi va ser el físic de l'estat sòlid Siegfried Hunklinger. El títol de la tesi era «Imatges de microestructures transparents en un microscopi confocal». Durant un breu període posterior, va treballar com a inventor independent per millorar la resolució de profunditat (axial) en microscòpia confocal, un avenç que més tard es coneixeria com a microscopi 4Pi. La resolució és la capacitat de distingir dos objectes similars situats molt a prop l'un de l'altre i, per tant, és la propietat més important d'un microscopi.

Entre el 1991 i el 1993, Hell va treballar al Laboratori Europeu de Biologia Molecular de Heidelberg, on va aconseguir demostrar els principis de la microscòpia 4Pi. Del 1993 al 1996 va treballar com a cap de grup al Departament de Física Mèdica de la Universitat de Turku (Finlàndia), on va desenvolupar el principi de la microscòpia STED (Stimulated Emission Depletion o microscòpia d'esgotament per emissió estimulada). Entre el 1993 i el 1994, Hell també va ser científic visitant durant sis mesos a la Universitat d'Oxford (Anglaterra). Va obtenir l'habilitació en física per la Universitat de Heidelberg el 1996. El 15 d'octubre de 2002, Hell va esdevenir director de l'Institut Max Planck de Química Biofísica de Göttingen i hi va fundar el Departament de Nanobiofotònica. Des del 2003, Hell també dirigeix la divisió de Nanoscòpia Òptica al Centre Alemany d'Investigació del Càncer (DKFZ) de Heidelberg i és professor associat a la Facultat de Física i Astronomia de la Universitat de Heidelberg. Des del 2004, és professor honorari de física experimental a la Facultat de Física de la Universitat de Göttingen.

Amb la invenció i el desenvolupament posterior de la microscòpia STED i mètodes de microscòpia relacionats, va aconseguir demostrar que és possible millorar substancialment el poder de resolució del microscopi de fluorescència, limitat anteriorment a la meitat de la longitud d'ona de la llum utilitzada (més de 200 nanòmetres). La resolució és la propietat més important d'un microscopi. Hell va ser el primer a demostrar, tant teòricament com experimentalment, com es podia desvincular la resolució del microscopi de fluorescència de la difracció i augmentar-la fins a una fracció de la longitud d'ona de la llum (a l'escala nanomètrica). Des dels treballs d'Ernst Karl Abbe el 1873, es considerava que aquesta fita era impossible d'assolir. Per aquest èxit i la seva transcendència en altres camps científics, com ara les ciències de la vida i la investigació mèdica, va rebre el desè Premi Alemany d'Innovació (Deutscher Zukunftspreis) el 23 de novembre de 2006.

Va rebre el Premi Nobel de Química el 2014 «pel desenvolupament de la microscòpia de fluorescència súper resolta», convertint-se en el segon guardonat nascut a la comunitat dels sueus del Banat (després de Herta Müller, premiada amb el Nobel de Literatura el 2009).

El 2026, Hell té un índex h de 158 segons Google Acadèmic.

Referències

Enllaços externs

Lloc web oficial dels laboratoris Stefan Hell (en anglès)

Categoria:Químics alemanys Categoria:Premis Nobel de Química Categoria:Persones d'Arad (Romania) Categoria:Alumnes de la Universitat de Heidelberg Categoria:Gran Creu amb Estrella de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya Categoria:Científics romanesos Categoria:Distingits amb el Pour le Mérite (classe civil) Categoria:Doctors honoris causa per l'ETH Zürich Categoria:Nascuts el 1962