La casa del General o de la Bolla és un edifici situat al carrer de Sant Antoni Abat, 54 del barri del Raval de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Història Va ser construït al (en una de les cantonades hi ha una pedra amb la data 1563) per la Diputació del General de Catalunya per al cobrament d'impostos de les mercaderies que entraven pel portal de Sant Antoni.

El 12 de setembre del 1714, Antoni de Villarroel hi va signar la capitulació de la ciutat davant les tropes borbòniques comandades pel duc de Berwick. El 1816, Ferran VII el va cedir als pares Escolapis per a ampliar les aules de la seva Escola Pia, funció que conserva actualment.

miniatura|esquerra|Maqueta de l'antiga casa de la Bolla, enderrocada per a la urbanització del Pla de la Palau

Intervencions arqueològiques Durant els treballs efectuats el 2010 s'hi va documentar un únic estrat de runa, sense cap mena de material arqueològic. Sota d'aquest es va trobat una pavimentació de rajoles hidràuliques, dividida en dues zones: al costat sud-est era formada per peces amb decoració policroma amb motius geomètrics, mentre que als costats nord i est les peces eren de color gris. En la divisòria d'aquests dos espais i al límit sud del rebaix se situaven les restes de sengles envans construïts amb maons massissos, algun d'ells presentant restes d'arrebossat de calç i decoració lineal amb pintura vermella i negra. A l'angle nord-est es va localitzar part d'una estructura de maons amb les superfícies horitzontals revestides de rajols hidràulics, que donada la seva disposició esglaonada es podria interpretar com l'arrencament d'una escala. Les restes aparegudes no es corresponen amb elements originals de l'edifici del , sinó amb un arranjament del vestíbul en època contemporània, entre l'últim terç del i mitjans del , potser arran de l'abandonament de l'edifici per part dels Escolapis.

Descripció És un edifici a tres vents de planta baixa i dos pisos. La façana principal és la que disposa de l'accés a través d'un portal amb arc de mig punt adovellat. La resta d'obertures són rectangulars amb llindes i emmarcaments de pedra. Totes les llindes presenten un senzill escut de la ciutat de pedra i en les dovelles apareix un escut més engalanat i complex. La façana més curta, la que correspon al curt passatge privat, repeteix el mateix esquema mantenint la composició d'obertures, però redueix el nombre d'eixos verticals a un de sol en una composició asimètrica. La teulada es disposa a tres vessants amb el carener paral·lel al carrer. Compta amb una coberta de teula àrab i els ràfecs corresponents queden amagats darrere els canalons a causa de la seva reduïda dimensió.

Artísticament cal destacar el delicat treball de la pedra que s'utilitzà per a crear les contades decoracions de les façanes: els escuts de la Generalitat a cada llinda, un escut de benvinguda al portal d'accés i l'escut de cantonada. D'entre elles sobresurt una escultura tallada en pedra que representa dos lleons guardant l'escut de la institució.

L'estil és de tradició gòtica (palesa en la sobrietat de la composició de façana amb el portal adovellat), però combina amb certes innovacions renaixentistes que s'intueixen en les pestanyes de les llindes de la planta primera i els seus escopidors.

Referències

Vegeu també

Porxo de Sant Antoni Abat

Categoria:Edificis gòtics de Barcelona Categoria:Patrimoni monumental del Raval Categoria:Edificis del Raval Categoria:Diputació del General del Principat de Catalunya Categoria:Carrer de Sant Antoni Abat