Lagró roig,Comissió dels Noms dels Ocells en Català. Diccionari dels ocells del món: Ocells no passeriformes. Fundació Barcelona Zoo; Institut Català d'Ornitologia; TERMCAT, Centre de Terminologia agró ros, agrós d'estiu o adragóDCVB (Ardea purpurea) és una espècie d'ocell de la família dels ardèids.

Descripció L'agró roig és un ocell gros, de 70-90 cm d'alt (amb el coll estirat) i 110-145 d'envergadura amb les ales esteses. És lleugerament més petit que el bernat pescaire, de qui es pot distingir per la coloració més fosca, de tonalitats vermellenques o brunes del seu plomatge.

Distribució L'agró roig es troba amb freqüència al centre i sud d'Europa i a l'Àsia meridional i oriental. És un migrador que hiverna a l'Àfrica tropical.

Taxonomia N'hi ha tres o quatre subespècies: Ardea purpurea purpurea Linnaeus, 1766. Africa, nord d'Europa fins als Països Baixos, i de l'Àsia de l'est fins al Kazakhstan. Ardea purpurea bournei (de Naurois, 1966), Bourne's Heron. Cap Verd (inclòs en purpurea per alguns autors, però tractat com una espècie diferent, Ardea bournei, per d'altres). Ardea purpurea madagascariensis Oort, 1910. Madagascar. Ardea purpurea manilensis Meyen, 1834. Àsia des del Pakistan fins a les Filipines i pel nord fins a krai de Primórie, Rússia.

Hàbitat i comportament L'agró roig cria en colònies en canyissars o en arbres propers a grans llacs, o bé en altres aiguamolls extensos.

S'alimenta de peixos, granotes, insectes i petits mamífers que pugui trobar en aigües poc profundes. Sovint, s'espera quiet fins que arriba la presa. Tendeix a estar-se entre els canyissars més que el bernat pescaire, sovint de manera discreta, tot i la seva mida. miniatura|Volant a Kolkata, West Bengal, Índia Té un vol lent, amb el seu coll encongit. Això és una característica dels ardèids i dels bitons, i els distingeix dels cicònids, de les grues i dels becplaners, els quals tenen el coll estirat.

Referències

Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 86-87. Desembre del 1988, Barcelona. . Handbook of the Birds of the World 1: 407. Lynx Edicions. Ornitaxa: Ardea bournei divisió com una espècie separada .

Enllaços externs miniatura|esquerra|55px|Cant

Categoria:Ardea