miniatura|La científica i enginyera Hildegarda de Bingen Dones en la ciència es refereix als estudis resultats d'intersecar els estudis de la història de la ciència i la història de les dones, i pretenen mostrar-los per ser inserits en una història de la ciència que així podrà resultar menys esbiaixada. Es consideren part dels estudis de gènere o feministes. Dones en la ciència és una part dels estudis de ciència, tecnologia i gènere, que pertanyen als estudis socials sobre ciència i tecnologia que es fan en sociologia.
Altrament, sovint revisa des d'un punt de vista de perspectiva de gènere l'antiga història de la ciència (masculina, tradicional i patriarcal), que tenia únicament una visió androcèntrica, per poder-hi afegir les contribucions fetes per dones, abans menyspreades i invisibilitzades.
Antiguitat
miniatura|Maria la Jueva fou la creadora del conegut bany Maria, enginyera i considerada la creadora de la prequímica o alquímia La participació de les dones en el camp de la medicina ha estat documentada per diverses civilitzacions primerenques. Una egípcia, Merit Ptah (2700 aC), descrita en una inscripció com "metgessa principal", és la primera dona mencionada en la història de la ciència. Agamede fou citada per Homer com a curandera en l'antiga Grècia abans de la Guerra de Troia. Agnòdice fou la primera metgessa a treballar com a tal al , a Atenes.
L'estudi de la filosofia natural en l'antiga Grècia es va obrir a les dones. Alguns exemples documentats hi inclouen Aglaonike, que va predir eclipsis; i Téano, una metgessa i matemàtica que fou pupil·la (i possiblement també esposa) de Pitàgores, i membre de l'escola fundada per Pitàgores a Crotone, on estudiaven moltes altres dones.4000 Years of Women in Science (accés 1 de novembre de 2014)
Ha estat documentada la contribució de diverses dones a la protociència de l'alquímia a Alexandria als voltants dels segles I i II dC, on la tradició gnòstica liderada per dones ha estat valorada. A la més coneguda Maria la Jueva, se li atribueix la invenció de diversos instruments químics, inclosa la tècnica del bany maria i un tipus d'alambí.Feminist approaches to technology: Reframing the question
Hipàcia d'Alexandria (370-415 aC), filla de Teó d'Alexandria, que treballava i donava classes a la Biblioteca d'Alexandria, va escriure texts de geometria, àlgebra i astronomia, i se li atribueixen diversos invents com l'hidròmetre, un astrolabi i un instrument per a la destil·lació de l'aigua.
Europa medieval miniatura|Trotula de Salern L'educació universitària a Europa fou accessible per a algunes dones durant el període medieval. Es creu que, al , la metgessa italiana Trotula de Salern ocupà una càtedra a l'Escola Mèdica Salernitana, en què ensenyà a moltes dones nobles italianes, un grup referit a vegades com "les senyoretes de Salern". Diversos texts importants en medicina, sobretot en obstetrícia i ginecologia entre altres matèries, també han estat atribuïts a Trotula. La Universitat de Bolonya permetia a les dones assistir a classe des dels seus inicis, al 1088, i Dorotea Bucca hi va ocupar una càtedra durant el .
Els convents medievals eren un altre lloc per a l'educació de les dones, i alguns van donar oportunitats a les dones per contribuir en investigació acadèmica. Malgrat tot, la gran majoria de les dones eren excloses de les universitats. N'és un exemple l'abadessa alemanya Hildegard de Bingen, que va escriure sobre diverses matèries científiques, inclosa medicina, botànica i història natural (c. 1151-58).
Revolució científica (segles i ) miniatura|Margaret Cavendish Malgrat l'èxit d'algunes dones, els biaixos culturals durant l'edat mitjana eren notables. Aquests van afectar l'educació i la participació de les dones en la ciència. Molts creien en la submissió de la dona com un valor positiu i natural, i molts d'aquests biaixos provenen de la filosofia cristiana. Sant Tomàs d'Aquino, referint-se a les dones, va escriure en la seva obra més important, Suma teològica, "aquesta és la submissió amb què la dona, per naturalesa, va ser posada sota el marit; perquè la mateixa naturalesa va donar a l'home més discerniment".
La Revolució científica dels segles i va veure una gran afluència de dones al camp de la ciència; amb tot, les dones foren excloses de les universitats. Així, per continuar amb els seus interessos científics, les dones es van veure obligades a obtenir els seus coneixements de manera informal. Els homes de la noblesa europea eren lliures de desenvolupar els seus interessos en la ciència com a afició, i les portes estaven obertes a les dones que podien prendre part en els treballs científics informals juntament amb els seus pares i germans. S'encoratjaven les habilitats en pintura de les dones nobles, i sovint els servien per a detallar i precisar les il·lustracions científiques.
Margaret Cavendish, una dona aristòcrata del , duquessa de Newcastle, prengué part en alguns dels debats científics més importants del moment. Escrigué nombrosos treballs científics, incloent Observations upon Experimental Philosophy i Grounds of Natural Philosophy. Fou especialment crítica amb la creença que els humans, mitjançant la ciència, eren els amos de la natura.
Algunes dones que volien treballar en la ciència i vivien a Alemanya van arribar-hi amb diferents bagatges. Allà, la tradició de la participació femenina en la producció permetia a algunes dones endinsar-se en la ciència observacional, especialment en astronomia. Entre 1650 i 1710, les dones representaven, a Alemanya, el 14% del total de persones científiques en astronomia. Per exemple Maria Winkelmann, que era autodidacta i es va fer ensenyar amb professors particulars, treballà en un observatori i va descobrir un cometa, entre altres aportacions originals, però quan sol·licità un càrrec d'astrònoma assistent a l'Acadèmia de Berlín, per ser dona - i, per tant, sense titulació universitària - se li denegà el càrrec: membres de l'Acadèmia de Berlín van témer el "mal exemple" de contractar una dona.
Els problemes de Winkelmann amb l'acadèmia de Berlín reflecteixen els obstacles que les dones afrontaven per a ser acceptades en la pràctica científica, que era considerada com pertanyent principalment als homes. Cap dona fou convidada ni a la Royal Society d'Anglaterra ni a l'Acadèmia de les Ciències francesa fins al . Durant el una vida dedicada a la producció de coneixement es considerava incompatible amb les feines domèstiques a les quals s'esperava que es dediquessin les dones.
En general, la Revolució científica va fer poc per canviar les idees existents sobre la naturalesa de la dona. Alguns científics van usar la nova ciència per a estendre la idea que la dona era per naturalesa inferior a l'home, i que estava subordinada a ell i a desenvolupar un rol domèstic com a mares cuidadores. La gran distribució de la producció escrita va assegurar la continuació d'aquestes idees.
Segle XVIII miniatura|La física i matemàtica Émilie du Châtelet deduí la conservació de l'energia, un dels principis de física clàssica, i proposà la relació entre massa i energia que un segle i mig més tard donaria lloc a la física moderna miniatura|Marie-Anne Pierrette Paulze és considerada la mare de la química moderna
La Il·lustració va veure l'expansió del rol de les dones en la ciència. El sorgiment de la cultura de saló literari a França durant aquest temps portà els filòsofs i les seves converses sobre temes de política, societat i ciència contemporània, a les cases dels rics i poderosos. Aquests salons eren majoritàriament orquestrats per dones, ja que la casa era tradicionalment espai de la dona, i moltes dones reconegudes van emergir com a figures destacades pels seus dots d'amfitriones, que unien als il·lustrats intel·lectuals del moment, i per les seves pròpies contribucions intel·lectuals a la conversa.
Émilie du Châtelet, per exemple, deduí la conservació de l'energia i va predir el que avui en dia es coneix com a radiació infraroja i la naturalesa de la llum. També demostrà que l'energia cinètica d'un objecte en moviment és proporcional a la seva massa i el quadrat de la seva velocitat (E = mv²), i no directament proporcional com pensaven Isaac Newton, Voltaire i d'altres (relació que Einstein faria cèlebre 150 anys després).
Les dones van poder també dur a terme alguns estudis científics, que eren considerats pels homes com a aficions. Per exemple, la botànica era popular entre l'interès de les dones durant el . Malgrat que les dones no eren considerades com prou intel·ligents per a contribuir en els discursos formals sobre classificació, van poder, donat el sistema taxonòmic, identificar i dibuixar plantes i flors per al seu esbarjo a la llar. El dibuix fou també una important habilitat que les dones van cultivar sobre manera a les seves cases i que sovint va ser posat al servei de la ciència, especialment per al dibuix de les noves espècies de plantes al retorn de viatges d'exploració a l'exterior. Maria Sibylla Merian fins i tot va ser botànica en un vaixell que realitzà un munt d'excursions al Nou món, dibuixant i catalogant noves espècies de flors. Tanmateix, un sistema de classificació de plantes basat en les seues característiques sexuals derivà l'atenció cap al llibertinatge botànic, i cap a finals del les dones van deixar de ser motivades per a l'estudi de la botànica per por que poguessin emportar-se una educació moral equivocada de la natura com a exemple.
En el camp de les matemàtiques hi havia, per exemple, Maria Gaetana Agnesi, que va escriure un llibre sobre càlcul diferencial entusiasmada amb la idea que aquest treball podria ser utilitzat com a llibre de text pels seus germans petits. Instituzioni analitiche ad uso della gioventù italiana es publicà a Milà el 1748 i l'edità i sufragà la mateixa autora. L'estudi resultant se'n va convertir en molt més.
L'autora lady Mary Wortley Montagu, en retornar a Anglaterra de l'Imperi Otomà el 1717, va portar amb ella la pràctica de la inoculació com a profilaxi contra la malaltia de la verola.
A causa que molts dels experiments i converses sobre ciència tenien lloc en cases, les dones van poder gaudir d'un espai on dedicar-se a la ciència si aconseguien involucrar també algun membre masculí de la familia. Sovint, i en el pitjor cas, podien organitzar salons de converses i trobades, de les quals eren sempre elles les anfitriones, coordinadores i promotores. Un cas n'és el de Marie-Anne Pierrette Paulze, casada amb un químic, que esdevingué la mare de la química. A més de les seves aportacions científiques originals, va tenir un important rol en la ciència de l'època: feu traduccions de textos científics per als que no parlaven llengües, mantenia un actiu saló per intercanviar punts de vista i aprendre uns dels altres presencialment i també ho feia per correspondència amb científics i naturalistes francesos de l'època.
L'astrònoma Caroline Herschel va rebre un petit sou de la corona pel seu treball, un exemple primerenc d'una dona reconeguda i pagada com a científica. Va descobrir vuit cometes entre 1786 i 1797, i presentà el treball Index to Flamsteed's Observations of the Fixed Stars (que incloïa més de cinc-centes estrelles desconegudes fins llavors) en la Royal Society el 1798. El 1835, ella i Mary Fairfax Somerville van ser les dues primeres dones elegides per la Royal Astronomical Society.