miniatura|Coronació de Ramsès III. Museu Egipci del Caire. També anomenada Complot de l'Harem o Conjura de l'Harem, la Conspiració de l'Harem és el nom amb què es coneix els fets i les conseqüències d'un intent de cop d'estat que va tenir lloc al final del regnat de Ramsès III, faraó de l'Imperi Nou, fa uns 3200 anys. Segons els documents existents, un grup de persones va assassinar el faraó i va intentar imposar un dels fills de Ramsès III, Pentauer, com a faraó enlloc del futur Ramsès IV, el fill escollit per Ramsès III com a successor.
Context històric Ramsès III és considerat per molts l'últim gran faraó de l'antic Egipte.Rameses III. Ramesses III. Facsimile of tomb painting of Ramesses III. MET. Va ser el segon faraó de la XXa dinastia i va governar a Egipte aproximadament entre el 1186 i el 1155 aC.Wente & Van Siclen, A Chronology of the New Kingdom, pàg. 235. El seu regnat està marcat per diversos factors tant interns com externs:New Kingdom (Imperi Nou 1570 aC al 1070 aC) . Theban Mapping Project. L'admiració de Ramsès III pel seu homònim i predecessor de la dinastia XIX, el famós Ramsès II (Ramsès el Gran) defineix tant la seva vida personal (per exemple, dona els noms dels principals fills de Ramsès II als seus fills i adopta títols semblants), com la seva política (interior i exterior) i molts altres aspectes del seu govern, com l'estil de les seves construccions, entre d'altres.Ramsès III . Theban Mapping Project. La situació interna del país és complicada degut a diversos factors clau: les crescudes del Nil són irregulars, l'economia és inestable, els sacerdots van guanyant poder (especialment els sacerdots d'Amon, la seu principal dels quals és el Temple de Karnak) i la corrupció entre els funcionaris és cada dia més important. Les relacions internacionals són sovint caòtiques i/o de caràcter bèl·lic: som a l'Edat fosca grega, després del col·lapse de Micenes. L'Imperi Hitita també està desapareixent i el mar es veu envaït per unes forces que ataquen els grans centres econòmics i culturals, són els anomenats Pobles de la Mar. Ramsès III participa com a mínim en tres guerres -dues contra els libis i una contra els Pobles de la Mar- per a evitar diversos intents d'invasió del territori egipci.
La situació econòmica i social empitjora a finals del regnat del faraó, hi ha constància de la primera vaga coneguda de la història, durant la qual els treballadors de Deir el-Medina es queixen de la corrupció, dels saquejos a les tombes de la Vall dels Reis i es manifesten per a reclamar uns sous impagats. Després de Ramsès III la situació encara empitjora més cap al final de la dinastia i final de l'Imperi Nou.
Al Papir HarrisJames H. Breasted, Ancient Records of Egypt, Part Four, §§361. també s'esmenta una revolta organitzada per un djati (visir) de la ciutat d'AthribisMysliwiec, The Twilight of Ancient Egypt, pàg. 17. i que va ser esclafada pel faraó.The assassination attempts against Ramses III.
Les guerres i la degradació de les relacions internacionals, potenciades per diversos factors externs duen a la pèrdua d'una part considerable dels territoris asiàtics (el Canaan) i dels africans (part del regne de Núbia).
L'harem a l'antic EgipteThe harem in ancient Egypt.
Sovint s'empren termes d'altres cultures, especialment la musulmana, per a definir aspectes de la vida i de la societat egípcies. Un cas és l'harem, també designat a vegades com a "harem reial", era una institució limitada al faraó, a diferència dels harems d'altres cultures. El terme es feia servir per a designar tant el grup de persones -especialment dones i nens- que pertanyien a la família reial, com les institucions, les organitzacions i els treballadors que hi estaven associats, i també els llocs que hi estaven associats: palaus, cases, terrenys agrícoles, graners, ramats de bestiar i tallers de manufactura, entre d'altres. En certes èpoques (esp. durant la dinastia XVIII) l'harem va arribar a ser econòmicament independent i a disposar de partides pressupostàries específiques del Tresor.
El concepte d'"harem" es troba documentat ja en les primeres dinasties (durant l'Imperi Antic), encara que possiblement tingués un origen anterior (durant l'Egipte Protodinàstic i/o el Període Arcaic), ja que s'han trobat restes de tombes de dones al voltant de la tomba d'algun faraó (Djer, per exemple). El nom aplicat a aquesta institució va anar variant amb els segles i les dinasties. Després de la dinastia XX se'n troben poques mencions.
Els papirs Els documents que ens han arribat i que relaten la conjura són breus i incomplets, i els noms de bona part dels participants es van canviar (com a càstig), per aquest motiu, es desconeix qui eren i què va passar exactament.J. H. Breasted, Ancient Records of Egypt, Part Four, §§416
El papir judicial de Torí i els papirs Rollin i Lee (aquests dos darrers són, en realitat, dues parts d'un únic papir) representen la principal font d'informació sobre la conjura i el judici posterior. Altres documents, com el Papir Harris aporten informació addicional, especialment sobre el fet que, finalment, el successor de Ramsès III fos Ramsès-Hekma-Meriamon, l'hereu designat per son pare i futur Ramsès IV i no Pentauer, un dels principals conspiradors i fill també de Ramsès III.
El complot Existeixen registres d'altres conspiracions similars, la més antiga coneguda data de l'Imperi Antic, segons la inscripció de la seva tomba a Abidos,The Archaeology of Individuals at Abydos, Egypt. Weni the Elder and His Mortuary Neighborhood at Abydos, Egypt. Weni el Vell (també anomenat Uni) va haver de jutjar una de les dones de Pepi I (dinastia VI).The Inscription of Weni. J. H. Breasted, Ancient Records of Egypt, Part One, §§306 Un altre cas és el d'Amenemhat I, fundador de la dinastia XII (Imperi Mitjà), qui podria haver mort assassinat víctima d'una conspiració de l'harem, si la Història de Sinuhé està basada en fets reals.
El complot contra Ramsès III consistia en un cop d'estat coordinat i liderat per una de les esposes del faraó, la reina Tiy, amb dos focus ben definits: un cop intern, directament des de l'harem i contra la persona del faraó, i una revolta externa militar i possiblement civil contra el poder exercit pel faraó sobre el país.
El dia 15 del mes 2 de la collita (Shemu) 1155 aC, Ramsès III probablement es trobava a l'harem reial a la Torre Occidental de Medinet Habu quan es va cometre l'atemptat contra la seva vida. Aquesta data va ser escollida perquè coincidia amb la Bella Festa de la Vall; l'enrenou que va envoltar l'esdeveniment va ser utilitzat en benefici dels conspiradors.
Una esposa menor del rei, Tiy, desitjava que el seu fill Pentauer prengués el tron en lloc del futur Ramsès IV, el successor escollit. Per aconseguir-ho, Tiy va reclutar un grup de funcionaris de tota l'administració, així com servidors per ajudar a enviar missatges més enllà de l'harem. Tiy també va poder convèncer molts d'aquests funcionaris perquè ajudessin a representar la doble conspiració. Un dels "caps de la cambra", Pebekkamen,Es desconeix el nom real de Pebekkamen, ja que va ser esborrat de la història com a part de la condemna. era el responsable de distribuir la informació:
Els acusats, tots qualificats de «gran enemic», es passen a l'«oficina d'investigació»; interrogats, confessen ràpidament.
Els jutges fan unes quantes llistes d'acusats amb diferents penes assignades. Els de la primera llista pateixen que els seus noms es destrueixin perquè estiguin destinats a la condemnació eterna, seran executats (sense que se sàpiga exactament com, el text només utilitza la fórmula «els ha arribat la pena»). Els de la segona, degut a llur proximitat amb la funció reial, començant per Pentaur, són condemnats a suïcidi per enverinament. Els jutges corruptes pateixen mutilacions, orelles i nas. Un d'ells, Paybaset, se suïcida després d'aquesta pena d'intenció infamadora. Pebekkamen, un dels principals instigadors i possiblement el cervell de la conspiració, és condemnat a morir a la foguera, una condemna especialment dura a l'antic Egipte junt amb la destrucció del nom, ja que sense el cos, una vida a l'altre món era considerada inviable.Vegeu: Ritus funeraris de l'antic Egipte.
Pel que fa a la reina Tiy i els propers de la família reial, les dames còmplices de l'harem, les fonts disponibles no donen cap pista del seu destí. És força possible que la seva posició en la jerarquia i les seves funcions sacerdotals els hagin estalviat la pena capital.
Assassinat i altres conseqüències miniatura|Ramsès IV, fill i hereu de Ramsès III.
Segons el papir de Torí no hi ha constància que el complot de magnicidi tingués èxit. Ramsès IV, el successor designat pel rei, efectivament va pujar al tron en comptes de Pentauer, el principal beneficiari de la conjura de palau. Ramsès III va morir al 32è any del seu regnat, abans que es redactés el sumari de les sentències,J. H. Breasted, Ancient Records of Egypt, pàg.418 i el mateix any en què es van escriure els documents del procésJ. H. Breasted, Ancient Records of Egypt, Vol. 4, §§423-456 que descriuen el judici i l'execució dels conspiradors. Per la descripció que se'n fa al papir, que comença amb l'ordre de Ramsès III d'investigar els fets, fins al 2011 es creia que el faraó havia sobreviscut a l'atac i que havia mort un temps després per causes indeterminades.
Durant molt de temps, i segons les investigacions de la mòmia del faraó, es creia que el cos de Ramsès III no mostrava signes evidents de ferides, fet que confirmava el redactat del papir de Torí.Cambridge Ancient History, Cambridge University Press 2000, pàg. 247" Però un examen recent de la mòmia dut a terme per un equip de forenses alemanys,Examen de la mòmia filmat per al documental Ramsès: El misteri de la mòmia reial i emès pel canal Science el 2011. va detectar que al voltant del coll hi havia un excés de benes. Posteriorment se'n va fer un escàner (TC) a Egipte, els responsables van ser Ashraf Selim i Sahar Saleem, professors de radiologia a la Universitat del Caire; l'escàner va revelar que sota les benes hi havia una ferida d'arma blanca fonda que anava d'una banda a l'altra de la gola, la ferida era tant profunda que arribava a les vèrtebres. Segons el narrador del documental de la investigació, "Era una ferida a la qual no hauria pogut sobreviure ningú." La publicació de desembre del 2012 del British Medical Journal detalla les conclusions de l'estudi de l'equip d'investigadors, dirigits per Zahi Hawass, l'ex-cap del Consell Suprem d'Antiguitats, i el seu equip egipci, a més del doctor Albert Zink de l'Istituto per le Mummie e l'Iceman de l'Acadèmia Europea de Bozen (Bolzano) (EURAC) d'Itàlia, l'informe declarava que els conspiradors van assassinar el faraó degollant-lo.King Ramesses III's throat was slit, analysis reveals. Consultat el 18-12-2012.British Medical Journal, Study reveals that Pharaoh’s throat was cut during royal coup, dilluns, 17 de desembre del 2012
Més tard es va especular que més d'una persona podria haver atacat al faraó ja que el van degollar des del darrere, amb un ganivet o una daga, però també li faltava un dit del peu, resultat d'un atac frontal fet amb una destral o una espasa.