Paul Anton de Lagarde (Berlín, 2 de novembre de 1827- Göttingen, 22 de desembre de 1891), nascut Paul Anton Bötticher (Lagarde era el cognom de la mare), va ser un acadèmic i professor alemany, estudiós de la Bíblia i orientalista, estava especialitzat en l'estudi de les llengües d'Orient Pròxim, per exemple de l'arameu o del persa. També va estar implicat en política, destaca pel seu antisemitisme, va ser membre del partit conservador prussià.
Va estudiar teologia, filosofia i llengües orientals a les universitats de Berlín i de Halle, on va ser instructor adjunt i després començà la seva carrera acadèmica. Entre 1852-1853 realitza un viatge d'estudis a Londres i París. En tornar a Halle, del material recollit i estudiat, textos siris, va desembocar en la publicació de la Didascalia apostolorum syriace el 1854. El mateix, dedicat als seus estudis sobre la Bíblia, i sense deixar-los, va esdevenir mestre al gymnasium de Berlín, si bé va ensenyar a nombroses escoles científiques, tant a Berlín com Schleusingen. El 1866 demanà una excedència de tres anys per dedicar-se a recopilar més material.
El 1869 va succeir a Heinrich Ewald com a professor de llengües orientals a la Universitat de Göttingen. Igual que Ewald, Lagarde va ser un treballador molt actiu, estava ficat en l'estudi tota mena de qüestions i llengües; el seu major objectiu era l'elucidació de la Bíblia.
La seva erudició contrastava amb el seu dogmatisme, algunes de les seves obres van xocar amb la posició de l'estat alemany respecte a la religió, la teologia i l'església. Participant en la política alemanya, va pertànyer al partit conservador prussià. Va ser un violent antisemita, demostrant-ho en els seus escrits.
Obres Les seves obres són bàsicament dedicades a l'estudi de la Bíblia i en el camp de les llengües orientals. També va escriure nombrosos poemes que van ser publicats pòstumament per Anna de Lagarde el 1897. A la seva mort, la seva biblioteca va passar a pertànyer a la Universitat de Nova York.
Obres amb relació a edició i traduccions de la Bíblia
Didascalia apostolorum syriace (1854) Libre V.T. apocryphi syriace (1861). Traducció siríaca de l'Antic Testament, versió apòcrifa. Die vier Evangelien, arabisch aus der Wiener Handschrift herausgegeben (1864). Traducció àrab dels evangelis. Der Pentateuch koptisch (1867). Traducció copta del Pentateuc. Onomastica sacra (1870; 2a ed., 1887) Prophetae chaldaice (1872) i Hagiographa chaldaice (1874). Traducció aramea dels Profetes d'acord amb el Codex Reuchlianianus conservat a Karlsruhe.
També va reconstruir una part del text luciànic de la Septuaginta, a partir de manuscrits de gairebé la meitat de l'Antic Testament.
Orientalisme
Zur Urgeschichte der Armenier (1854) Gesammelte Abhandlungen (1866) Armenische Studien (1877) Symmicta (2 volums, 1877-1880) Semitica (2 volums, 1878-1887) Orientalia (1879-1880) Aegyptiaca (1883). Amb la que continua els seus estudis còptics. Petri Hispani de lingua Arabica libri (1883) Isaias persice (1883) Persische Studien (1884) Mittheilungen (1884)
Referències
Bibliografia
Categoria:Orientalistes Categoria:Professors de la Universitat de Halle Categoria:Polítics berlinesos Categoria:Alumnes de la Universitat Humboldt de Berlín Categoria:Alumnes de la Universitat de Halle Categoria:Morts a Göttingen Categoria:Professors de llengües Categoria:Nascuts el 1827 Categoria:Polítics nascuts al segle XIX Categoria:Polítics morts al segle XIX