Hürrem Haseki Sultan (Rohatyn, c. 1502 - Istanbul, 15 d'abril de 1558) va ser la quarta i única esposa legítima de Sulimà el Magnífic, així com una de les dones que han tingut més influència al govern de l'Imperi otomà i, per tant, una de les dones més poderoses i importants de la història otomana. Va ser la primera sultana a portar el títol de Haseki i la més poderosa, va ser la primera dona a arribar com una esclava i convertir-se en sultana i també a governar l'harem com a cap del mateix durant gairebé 30 anys. El seu poder i influència va donar origen a l'època coneguda com el Sultanat de les dones. Va generar un precedent femení únic en la història otomana.
També se la coneix a Occident com Rojelana, Roxelana, Rosselana, Roxelane, Roxolana, Rossa i Fortunata, però va ser coneguda en l'imperi otomà amb el nom oficial de Hürrem Sultan, paraula que ve del persa "Khurram" i significa "la que porta alegria". A causa de la seva controvèrsia també se li va anomenar La bruixa russa a l'occident europeu .
La hipòtesi més citada sobre els seus orígens diu que Hürrem va néixer a Rohatyn, un poble rutè pertanyent al Regne de Polònia i que actualment se situa l'óblast d'Ivano-Frankivsk i que devia ser filla d'un rector de l'Església ortodoxa.
El 1510 va ser raptada pels tàrtars i venuda per aquests al palau de Crimea; posteriorment va ser regalada com a esclava a Istanbul en els últims anys del sultà Selim I, on va passar a ser odalisca de l'harem, fins a l'arribada del sultà Solimà el Magnífic (en turc: Süleyman). Esdevingué l'única esposa legítima del sultà, un esdeveniment inusual des de la fundació de l'Imperi dos segles enrere. Aquest matrimoni va fer que el sultà creés el títol honorífic de " Haseki Sultà ", un dels més importants en el moment de la seva creació i utilitzat des de llavors només per l'esposa legítima del sultà.
Hürrem Sultan va tenir sis fills: Mehmed (1521-1543), Mihrimah (1522-1578), Abdullah (1522-1526), Selim (1524-1574), Bayezid (1525 o 1526 -1561) i Cihangir (1531-1553). El seu quart fill va ascendir al tron com a Selim II després de la mort del seu pare Solimà i els seus germans grans.
Hürrem és una personalitat controvertida en la història otomana, per ocasionar indirectament les execucions de Pargalı İbrahim Paşa i Şehzade Mustafa.
El seu türb o mausoleu és a la Mesquita de Süleymaniye d'Istanbul juntament amb el del seu marit el sultà.
Primers anys Durant molt de temps es va pensar que Roxelana era una noble italiana anomenada Margherita Marsili (coneguda a la Toscana del seu temps com "La Bella Marsilia"), nascuda a Siena, Margherita Marsili quan tenia catorze anys va ser raptada el 22 d'abril de 1543 i portada al serrallo d'Istanbul,La leyenda de Margherita Marsili no obstant això, la cronologia, per una escassa diferència de temps (la joveneta Marsilia va morir abans de 1550), i altres indicis, indiquen que Roxelana va ser la Haseki otomana.
Hürrem probablement va entrar a l'harem al voltant dels quinze anys, en algun moment entre 1517 i 1519, però per descomptat abans que Solimà es convertís en sultà el 1520. Ràpidament, va cridar l'atenció del seu amo i va atreure la gelosia dels seus rivals. El seu esperit alegre i temperament lúdic li va valer un nou nom, Hürrem, del persa Khurram, “l'alegre”. A l'harem d'Istanbul, Hürrem es va convertir en una rival de Mahidevran i la seva increïble influència sobre el Sultà aviat es va convertir en llegenda.
A Hürrem se li va permetre donar a llum més d'un fill, que era una gran violació del vell principi de l'harem imperial otomà, "una concubina - un fill", que va ser dissenyat per evitar tant la influència de la mare al sultà com les baralles de sang entre germans pel tron. Després de tenir 5 fills va destruir l'estatus de Mahidevran Gülbahar com la mare de l'únic fill del sultà mentre la mare de Solimà, Ayse Hafsa Sultana, aconseguia suprimir parcialment la rivalitat entre les dues dones. Al voltant del 1528, Solimà es va casar amb Hürrem en una magnífica cerimònia formal, convertint-se en el primer sultà otomà a casar-se a excepció d'Orhan I (1326-1362), i amb la violació d'una norma amb més de 200 anys d'antiguitat de la casa imperial otomana segons la qual els sultans no podien casar-se amb les concubines. Mai abans una esclava havia estat elevada a la condició de cònjuge legal del sultà, davant la sorpresa dels observadors al palau i a la ciutat; Hürrem també va rebre el títol Haseki Sultan i es va convertir en la primera consort a ostentar-ho. Aquest, que es va utilitzar durant més d'un segle, reflecteix el gran poder de les consorts imperials (la majoria antigues esclaves) a la cort otomana dels segles XVI i XVII, elevant el seu estat a un més alt que les princeses, i fent-les iguals a les emperadrius Consorts d'Europa. Hürrem Sultà no només va rebre un gran poder sinó que ningú no li podia treure, ofendre-la es considerava una ofensa cap al mateix Sultà, per la qual cosa ni tan sols la Sultana Mare Hafsa podia menysprear-la, de fet el poder d'Hürrem estava només sota el de la Valide Sultan, cap altra concubina se'l comparava. Solimà no només va trencar el vell costum, sinó que va crear una nova tradició per als futurs sultans otomans en casar-se en una cerimònia formal i que els seus consorts tinguessin una influència significativa en el govern, especialment en matèria de successió. L'assignació de Hürrem era de 2000 aspers al dia, fent-ne una de les Haseki més adinerades de tots els temps.
Més tard, Hürrem es va convertir també en la primera dona a romandre a la cort del sultà durant tota la seva vida. En la tradició de la família imperial otomana, la dona d'un sultà havia de romandre a l'harem només fins que el seu fill arribés a la majoria d'edat (al voltant dels 16 o 17 anys), després d'això seria enviat lluny de la capital per a governar una província llunyana, i la seva mare amb ell, aquesta tradició va ser anomenada Sanjak Beyliği. Les consorts no podrien tornar a Istanbul tret que el seu fill passés al tron. Fent cas omís d'aquest antic costum, Hürrem es va quedar a l'harem amb el seu fill amb discapacitat Cihangir, fins i tot després que els altres tres fills partissin a governar les províncies de l'imperi. D'altra banda, es va traslladar fora de l'harem situat a l'antic palau (Eski Saray) a les habitacions de Solimà ubicades al Palau Nou (Topkapi) després que un incendi destruís l'antic palau.
Sota el seu nom de ploma (a la poesia), Muhibbi, el Sultà va compondre aquest poema per a Hürrem Sultan:
"Tron del meu mihrab solitari, el meu bé, el meu amor, la meva lluna.
La meva amiga més sincera, el meu confident, la meva pròpia existència, la meva sultana, el meu únic amor.
La més bella de les belles. . .
La meva primavera, la meva estimada de rostre alegre, la meva llum del dia, el meu cor, la meva fulla riallera. . .
La meva flor, la meva dolça, la meva rosa, l'única que no em torba en aquest món. . .
El meu Istanbul, el meu Karaman, la terra de la meva Anatòlia,
El meu amor que val més que tot el contingut a Roma,
El meu Badakhshan, el meu Bagdad i el meu Jorasan miniatura|Retrat de Hürrem Sultan realitzat al , en què se la mostra amb la corona imperial de la Haseki. La meva dona de cabells bells, la meva estimada de cella corbada, la meva estimada d'ulls perillosos. . .
Cantaré les teves virtuts sempre
Jo, l'amant de cor turmentat, Muhibbi amb els ulls desbordats de llàgrimes, jo sóc feliç."
Govern Hürrem no només es va convertir en consellera de Solimà en temes referents a l'harem, sinó també en els assumptes de l'Estat. Gràcies a la seva intel·ligència, va actuar com a principal assessora de Solimà, i va tenir un gran influx sobre la política exterior i la política internacional. Per aquesta raó, es va convertir en una figura polèmica a la història otomana, que va ser objecte d'acusacions de conspirar i manipular contra els seus rivals polítics.
Figura controvertida La influència de Hürrem en els assumptes de l'Estat no només la va convertir en una de les dones més influents, sinó també una figura controvertida en la història otomana, especialment la seva rivalitat amb Mahidevran i el seu fill Mustafa, Pargalı İbrahim Paşa i Kara Ahmed Pasha.
Hürrem i Mahidevran havien donat a Solimà sis şehzades (prínceps otomans), quatre dels quals van sobreviure més enllà dels anys 1550: Mustafa, Selim, Bayaceto, i Cihangir. D'aquests, Mustafa era el més gran i precedia els prínceps de la Sultana Hürrem en l'ordre de successió. Era evident que Hürrem desitjava que un dels seus fills fos el proper sultà i no el primogènit de Suleyman, Mustafà. Mustafà va ser sostingut per Ibrahim, que es va convertir a Gran Visir el 1523. Hürrem és en general considerada part responsable de les intrigues en el nomenament d'un successor. Tot i que ella era l'esposa de Solimà, com tota cònjuge d'un sobirà musulmà, no va exercir cap funció pública oficial. Això no obstant, no va impedir que Hürrem tingués una “poderosa influència política„. La seva posició a l'Haren del Palau de Topkapi era tan alta que el seu poder era comparable al d'una Valide Sultan, dirigint l'Haren del palau fins a la seva mort.
miniatura|La imatge de la sultana en un joc de cartes de 1644. A sota es llegeixen set línies descriptives en francès, "Femme de Soliman Empereur des Turcs" (Esposa de Solimà el Magnífic, emperador dels turcs) i "cruelle" (cruel) escrit a dalt a la dreta de l'esbós. Com un hàbil comandant de l'exèrcit de Solimà, Ibrahim finalment va caure en desgràcia després d'una imprudència comesa durant una campanya contra l'imperi persa safaví durant la Guerra otomano-safàvida (1532-1555), quan es va concedir a si mateix un títol que incloïa la paraula "sultà", aquest títol es basava en un nomenament que se'ls atorgava als comandants d'exèrcit com ho era Ibrahim.
Un altre conflicte es va produir quan Ibrahim i el seu antic mentor, Iskender Çelebi, es van enfrontar diverses vegades sobre el lideratge militar i les posicions durant la guerra safaví. Aquests incidents van posar en marxa una sèrie d'esdeveniments que van culminar en la seva execució el 1536 per ordre de Solimà. Després d'altres tres grans visirs en vuit anys, a través d'Hürrem, Damat Rüstem Paixà, espòs de Mihrimah Sultan, va ser seleccionat per Solimà per convertir-se en el gran visir.
Molts anys més tard, cap al final del llarg regnat de Solimà, la rivalitat entre els seus fills es va fer evident.
Durant la campanya contra Pèrsia safaví el 1553, Hurrem Sultan va posar en marxa amb ajuda de Rustem Pasha, un pla per desfer-se de Şehzade Mustafa, fill de Mahidevran Sultan i hereu potencial al tron, això va consistir a crear una carta falsa com que Mustafa conspirava amb el Sah Tahmasp I per enderrocar el seu pare i accedir al tron, a més per fer-lo més creïble van robar el seu segell per estampar la seva signatura al final de la carta i tot això es va veure molt real davant els ulls de Solimà qui va ordenar la seva execució.
Després de la mort de Mustafà, Mahidevran va perdre el seu estatus a palau. El Sultà li va treure el sou i va confiscar les seves propietats. L'ara oblidada i desterrada Mahidevran es va traslladar a Bursa juntament amb la seva altra filla Raziye Sultan, germana de Mustafa.
Solimà va desestimar Rüstem i va nomenar Kara Ahmed com el seu gran visir l'octubre de 1553. No obstant això, després de la seva mort, que va ser escanyat per ordre del Sultà, Rüstem Pasha es va convertir novament en el gran visir (1555-1561).
A causa dels esdeveniments, la figura de Hurrem es va veure polèmica a tot Europa, perquè era molt influent en les decisions de Solimà; en aquestes èpoques s'hi referien com «la bruixa russa».
La política exterior miniatura|Carta d'Hürrem Sultan a Segismund II August, felicitant-lo pel seu ascens al tron.