Allianz SE, és una empresa multinacional alemanya de serveis financers amb seu a Múnic, Alemanya. Els seus negocis principals són les assegurances i la gestió d'actius. Està constituïda com una Societas Europaea.
Allianz és la companyia d'assegurances més gran del món i la companyia de serveis financers més gran d'Europa. El 2023, l'empresa es va situar en la 37a posició de la llista Forbes Global 2000. També forma part de l'índex borsari Euro Stoxx 50.
La seva divisió de gestió d'actius, que està formada per PIMCO i Allianz Global Investors, compta amb 2.432.000 milions d'euros d'actius gestionats (AUM), dels quals 1.775.000 milions d'euros són actius de tercers (primer trimestre de 2021).
Allianz va ser un dels principals suports del moviment nazi i va ser l'asseguradora del Camp de concentració d'Auschwitz.
Història Fundació esquerra|miniatura|Acció de l'Allianz Versicherungs-AG, emesa el 5 de febrer de 1890 miniatura|Una de les primeres plaques d'agent d'Allianz Allianz AG es va fundar a Múnic el 1889, però va començar les seves activitats a Berlín el 5 de febrer de 1890, de la mà de qui era llavors director de la Munich Reinsurance Company Carl von Thieme (nascut a Erfurt, el pare del qual era director de la companyia d'assegurances Thuringia) i Wilhelm von Finck (copropietari del banc Merck Finck & Co.). La societat conjunta es va inscriure al registre mercantil de Berlín amb el nom d'Allianz Versicherungs-Aktiengesellschaft. L'empresa es va constituir amb un capital inicial de 4 milions de marcs. Els primers productes d'Allianz van ser pòlisses marítimes i d'accidents que inicialment només es venien a Alemanya. No obstant això, el 1893, Allianz va obrir la seva primera sucursal internacional a Londres per oferir cobertura d'assegurança marítima a la clientela alemanya que buscava protecció a l'estranger.
L'any 1900, la companyia es va convertir en la primera asseguradora a obtenir una llicència per comercialitzar pòlisses corporatives. El 1904, Paul von Naher va assumir la direcció en solitari de l'empresa, coincidint amb l'expansió cap als Estats Units i altres mercats. Cap al 1914, ja havia entrat als mercats dels Països Baixos, Itàlia, Bèlgica, França, els països escandinaus i els estats bàltics, i Allianz s'havia convertit en l'asseguradora marítima més gran d'Alemanya. L'empresa va patir una catàstrofe primerenca en la seva expansió quan el Terratrèmol de San Francisco de 1906 li va provocar unes pèrdues de 300.000 marcs. El 1905, la companyia va adquirir Fides Insurance Company, una firma que havia innovat amb la primera modalitat d'assegurança contra robatoris domiciliaris. Durant les dècades de 1910 i 1920, l'expansió va continuar cap a Palestina, Xipre, l'Iraq, la Xina, les Índies Orientals Neerlandeses (actual Indonèsia), Ceilan (actual Sri Lanka) i Siam (actual Tailàndia).Feldman, 46.
Segle XX El 1905, la companyia va començar a oferir assegurances contra incendis, i el 1911 va iniciar la venda de pòlisses per a avaries de maquinària. El 1918, també va començar a oferir assegurances d'automòbil a través d'una empresa conjunta anomenada Kraft Versicherungs-AG. El 1921, Von Naher va morir i va ser succeït per Kurt Schmitt. La companyia va començar a oferir assegurances de vida a partir de 1922, convertint-se en el proveïdor d'aquest tipus de pòlisses més gran d'Europa a finals de la dècada de 1920. esquerra|miniatura|El logotip original d'Allianz, dissenyat el 1923 per Karl Schulpig El 1927, Allianz es va fusionar amb Stuttgarter Verein Verein Versicherung AG, que en aquell moment era l'asseguradora líder en accidents i responsabilitat civil de tercers. Dos anys més tard, va adquirir el negoci d'assegurances de Favag, una gran asseguradora alemanya que es va declarar en fallida a causa de l'inici de la Gran Depressió.Feldman, 21–24. A partir d'aleshores, l'expansió de la companyia es va ralentir fins el 1938,Feldman, 28. moment en què donava feina a més de 24.000 persones.Feldman, 35.
Allianz va ser un dels principals suports del moviment nazi, i el primer gabinet de Hitler va incloure el director d'Allianz com a membre del govern. Allianz va proporcionar un suport financer massiu en un moment crucial per a l'expansió del NSDAP. El 30 de juny de 1933, Kurt Schmitt, director general d'Allianz, va ser nomenat ministre d'Economia de l'Alemanya nazi sota el mandat d'Adolf Hitler i es va convertir en membre honorari de les SS. Schmitt va ser partidari de l'«arianització» i de l'expulsió dels jueus de la vida pública d'Alemanya. Més tard va rebre diverses distincions de les SS, com l'Anell de la calavera (Totenkopfring) i la Creu de Ferro. Entre 1933 i 1945, Allianz va assegurar suborganitzacions de l'NSDAP i va obrir noves àrees de negoci a mesura que el Reich alemany s'expandia. Entre altres coses, la cartera de clients es va ampliar mitjançant l'absorció de companyies d'assegurances jueves en el marc de la iniciativa d'arianització (confiscació d'empreses jueves per posar-les en mans de no jueus). Allianz es va beneficiar directament de les deportacions. A partir de 1940, Allianz va assegurar fàbriques d'armament de les SS, barracons de presoners, magatzems de materials i flotes de vehicles en camps de concentració, inclosos els d'Auschwitz, Buchenwald i Dachau. Els empleats d'Allianz inspeccionaven regularment els camps de concentració.
Durant la Segona Guerra Mundial, la seu d'Allianz a Berlín va quedar destruïda pels bombardejos aliats. Després del final de la guerra, el 1945, Hans Heß va assumir la direcció de la companyia, i Allianz va traslladar la seva seu a Múnic el 1949 a causa de la divisió entre l'Alemanya de l'Est i la de l'Oest. Heß només va ocupar el càrrec fins al 1948, quan va ser substituït per Hans Goudefroy. El 1956, Allianz es va convertir en la primera gran companyia d'assegurances europea a instal·lar un ordinador central, en rebre un IBM 650 que va generar estalvis de costos en un termini de tres anys des de la seva entrega. Després de la Segona Guerra Mundial, es van reprendre gradualment les activitats comercials mundials. Allianz va obrir una oficina a París el 1959 i va començar a recomprar participacions en antigues filials d'Itàlia i Àustria. El 1971, Wolfgang Schieren va esdevenir el cap de la companyia.
A aquestes expansions van seguir, en la dècada de 1970, l'establiment de negocis al Regne Unit, els Països Baixos, el Brasil, Espanya i els Estats Units. El 1986, Allianz va adquirir Cornhill Insurance a Londres, i la compra d'una participació a Riunione Adriatica di Sicurtà (RAS) a Milà va reforçar la seva presència a l'Europa occidental i meridional durant els anys vuitanta.
El 1990, Allianz va iniciar la seva expansió cap a vuit països de l'Europa de l'Est establint una presència a Hongria. En la mateixa dècada, Allianz també va adquirir Fireman's Fund, una asseguradora dels Estats Units, operació a la qual va seguir la compra d'Assurances Générales de France (AGF). Aquestes adquisicions van anar seguides de l'expansió cap a Àsia amb diverses empreses conjuntes i adquisicions a la Xina i Corea del Sud, així com l'adquisició de l'australiana Manufacturers Mutual Insurance. Al voltant d'aquesta època, Allianz també va ampliar el seu negoci de gestió d'actius mitjançant la compra de societats de gestió d'actius a Califòrnia.
El 1999, Allianz va comprar la firma de gestió d'inversions PIMCO per uns 3.300 milions de dòlars estatunidencs.
Segle XXI miniatura|La seu central actual d'Allianz està situada a Múnic. L'abril de 2001, Allianz va acordar l'adquisició de del 80 per cent que encara no posseïa de Dresdner Bank per 20.000 milions de dòlars. Com a part de la transacció, Allianz va acordar vendre la seva participació del 13,5 per cent a HypoVereinsbank a Munich Re i adquirir la participació del 40 per cent de Munich Re a Allianz Leben. Un cop completada l'adquisició, Allianz i Dresdner Bank gu combinar les seves activitats de gestió d'actius creant Allianz Global Investors. El 2002, Michael Diekmann va succeir Henning Schulte-Noelle com a conseller delegat. El juny de 2006, Allianz va anunciar l'acomiadament de 7.280 empleats, aproximadament el 4 per cent de la seva plantilla mundial d'aquell moment, com a part d'un programa de reestructuració destinat a augmentar la rendibilitat. Les reduccions incloïen 5.000 llocs de treball a les operacions d'assegurances d'Allianz i 2.480 a Dresdner Bank. En el mateix mes, Allianz va anunciar que la seva operació de banca d'inversió Dresdner Kleinwort Wasserstein passaria a anomenar-se simplement Dresdner Kleinwort.
El setembre de 2005, Allianz va anunciar que transformaria la seva societat de cartera en una societat europea (SE). La conversió es va realitzar conjuntament amb l'adquisició per part d'Allianz del control del 100 per cent de la seva principal filial italiana, Riunione Adriatica di Sicurtà, per uns 7.000 milions de dòlars. La conversió a SE es va completar el 13 d'octubre de 2006. El Grup Allianz també va simplificar la seva estratègia de marca a partir del 2006, i el seu antic emblema va ser substituït pel logotip combinat actual. L'any 2008, la companyia ja era l'asseguradora més gran d'Europa.
El 2007, va ser membre fundador del Hedge Fund Standards Board, que estableix un codi voluntari de normes de bones pràctiques subscrit pels seus membres.
El 31 d'agost de 2008, es va anunciar que Allianz havia acordat vendre el 60,2 per cent de Dresdner Bank a Commerzbank per 9.800 milions d'euros, amb el compromís que Commerzbank adquiriria la resta de Dresdner Bank a finals de 2009. Després d'unes renegociacions, es va anunciar el novembre de 2008 que Commerzbank adquiriria el 100% de la propietat de Dresdner Bank de manera anticipada (el 12 de gener de 2009). El preu de venda es va rebaixar a 5.500 milions d'euros. Poc després de completar-se la transacció, Commerzbank va ser parcialment nacionalitzat pel govern alemany per salvar-lo de la fallida. Actualment, Allianz conserva una participació d'entorn del 14% a Commerzbank.
Allianz X, fundada el 2013 i dirigida per Nazim Cetin, és el fons d'inversió tecnològica d'Allianz.
L'agost de 2015, un consorci liderat per Allianz va adquirir el grup alemany d'estacions de servei d'autopistes Tank & Rast per una suma no revelada que es creu que rondava els 3.500 milions d'euros.
L'abril de 2018, TH Real Estate i Allianz es van associar per proporcionar 100 milions de lliures en finançament de deute als promotors YardNine, per al desenvolupament del número 80 de Fenchurch Street, un complex d'oficines de 22.300 metres quadrats a Londres.
L'octubre de 2020, Allianz va ser nomenada la marca d'assegurances més important del món segons el rànquing Best Global Brands d'Interbrand.
L'1 d'agost de 2021, Allianz va revelar que el Departament de Justícia dels Estats Units havia iniciat una investigació sobre la companyia per determinar el paper que havien tingut els executius en la pèrdua de milers de milions d'euros dels fons Structured Alpha d'Allianz Global. El setembre de 2021, l'Autoritat Federal de Supervisió Financera d'Alemanya va iniciar la seva pròpia investigació. El 30 de setembre de 2021 es va informar que la cap de gestió d'actius Jacqueline Hunt deixaria el càrrec com a part d'una reestructuració derivada de les investigacions sobre les pèrdues, mantenint-se com a consultora de Bäte.Steinberg, Julie "Exclusive: Allianz Asset Management Chief Jacqueline Hunt to Step Down" , Wall Street Journal, September 30, 2021. Retrieved 2021-09-30. El 17 de maig de 2022, Allianz SE va acceptar pagar 6.000 milions de dòlars en el cas de frau als Estats Units pel col·lapse dels seus fons Structured Alpha durant la Pandèmia de COVID-19.
L'abril de 2023, Allianz va posar a la venda la seva participació del 5% a l'empresa de tecnologia financera N26, amb una valoració d'N26 de 2.700 milions d'euros, tot i que N26 havia estat valorada en 9.000 milions de dòlars en la seva última ronda de finançament l'octubre de 2021.