Jacques André Simonet, més conegut com a fou un actor i productor de cinema francès.
Biografia Fill del director de teatre de la Comédie-Française Maxence Perrin i de l'actriu Mathieu Simonet, des de la seva infantesa cresqué en un ambient teatral. Jacques Perrin estudià al Conservatori d'Art Dramàtic, on rebé classes de Jean Yonnel, i intervingué molt aviat en muntatges teatrals. Al cinema rebé el seu primer paper important a la pel·lícula La ragazza con la valigia (1960) de Valerio Zurlini. Amb aquell mateix director filmà el 1962 Cronaca familiare, pel·lícula basada en una novel·la de Vasco Pratolini i en què Perrin compartí cartellera amb Marcello Mastroianni.
Aquestes interpretacions li permeteren iniciar una important carrera internacional: el 1965 filmà amb Costa-Gavras la pel·lícula Compartiment tueurs i el 1966 l'adaptació de la novel·la de Pío Baroja La busca, dirigida per Angelino Fons.
El 1968 fundà la seva pròpia productora cinematogràfica, Reggane Films, que finançà pel·lícules com Z, de Costa-Gavras (1968), o Le Crabe-tambour de Pierre Schoendoerffer (1977). A Z Perrin no només fou coproductor, sinó que també hi intervingué com a actor, juntament amb Jean-Louis Trintignant, Yves Montand i Irene Papas. La pel·lícula guanyà l'Òscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa el 1969.
Tot i que continuà actuant en pel·lícules com Cinema Paradiso (de Giuseppe Tornatore, 1989) o Les Choristes (2004), la seva tasca professional es va centrar en la producció cinematogràfica: va finançar pel·lícules de gran èxit com el documental sobre la vida dels insectes Microcosmos: le peuple de l'herbe, de Claude Nuridsany i Marie Pérennou, 1995, amb el qual Perrin guanyà el premi Cèsar al millor productor; Himalaya, l'enfance d'un chef, d'Éric Valli (1999), o el documental sobre la migració de les aus Le Peuple migrateur (2001), que Perrin codirigí juntament amb Jacques Cluzaud i Michael Debats.
Teatre 1957: César et Cléopâtre de George Bernard Shaw, posada en escena de Jean Le Poulain, Théâtre de la Ville: Ptolemeu 1957: La Ville dont le prince est un enfant de Henry de Montherlant: Souplier (amb el nom de Jacques Simonet) 1958: L'Année du bac de José-André Lacour, posada en escena d'Yves Robert, Théâtre Édouard VII 1960: Les Ambassades de Roger Peyrefitte, mise en scène André Barsacq, Théâtre des Bouffes-Parisiens 1962: Ève et Line de Luigi Pirandello, posada en escena de Pierre Franck, Théâtre des Bouffes-Parisiens
Filmografia miniatura|Jacques Perrin i Marcello Mastroianni en un fotograma de la pel·lícula de 1962 Cronaca familiare, de Valerio Zurlini. 1946: Les Portes de la nuit de Marcel Carné 1957: La Peau de l'ours de Claude Boissol 1958: Les Tricheurs de Marcel Carné 1959: La Verte Moisson de François Villiers 1960: La ragazza con la valigia de Valerio Zurlini 1960: Les Nymphettes de Maurice Delbez i Henry Zaphiratos 1960: La Vérité d'Henri-Georges Clouzot 1962: Cronaca familiare de Valerio Zurlini 1963: La corruzione de Mauro Bolognini 1964: La chance et l'amour de Claude Berri, Charles Bitsch i Bertrand Tavernier 1965: La 317e Section de Pierre Schoendoerffer 1965: Compartiment tueurs de Costa-Gavras 1966: La ligne de démarcation de Claude Chabrol 1966: La grimace de Bertrand Blier (curtmetratge) 1966: L'Horizon de Jacques Rouffio 1967: L'Écume des jours de Charles Belmont 1967: Les Demoiselles de Rochefort de Jacques Demy 1968: Rose rosse per Angelica de Stefano Vanzina 1969: Z de Costa-Gavras (Perrin hi participà com a productor i actor) 1969: La invitada 1970: L'Étrangleur de Paul Vecchiali 1970: Peau d'Âne de Jacques Demy 1971: Blanche de Walerian Borowczyk 1973: État de siège de Costa-Gavras (productor) 1973: Home Sweet Home de Benoît Lamy 1974: Section spéciale de Costa-Gavras (productor) 1976: El desert dels tàrtars (Il deserto dei tartari) de Valerio Zurlini (productor i actor) 1976: La Victoire en chantant de Jean-Jacques Annaud (productor) 1977: Le Crabe-tambour de Pierre Schoendoerffer 1978: L'Adoption de Marc Grunebaum 1978: La Légion saute sur Kolwezi de Raoul Coutard 1980: Une robe noire pour un tueur de José Giovanni 1982: L'Honneur d'un capitaine de Pierre Schoendoerffer 1982: 40 graus latitud sud (Les Quarantièmes rugissants) de Christian de Chalonge 1984: Le Juge de Philippe Lefebvre 1984: L'Année des méduses de Christopher Frank 1984: Paroles et musique d'Elie Chouraqui 1985: Parole de flic de José Pinheiro 1989: Cinema Paradiso de Giuseppe Tornatore 1989: Vanille fraise de Gérard Oury 1989: Le peuple singe de Gérard Vienne (documental; productor) 1990: Stanno tutti bene de Giuseppe Tornatore 1991: La Contre-allée d'Isabel Sebastian 1993: Les Demoiselles ont eu 25 ans d'Agnès Varda (documental) 1994: Montparnasse-Pondichéry d'Yves Robert 1995: Les Enfants de Lumière (documental; Perrin fou director -amb Yves Deschamps- i productor) 1996: Microcosmos: le peuple de l'herbe de Claude Nuridsany i Marie Pérennou (documental; productor) 1998: D'abord la musique/Prima la musica, poi le parole de Fulvio Wetzl 1999: Himalaya: L'Enfance d'un chef d'Eric Vali (productor) 1999: C'est pas ma faute! de Jacques Monnet 2001: Le Peuple migrateur de Jacques Perrin, Jacques Cluzaud i Michel Debats (documental; productor, director i narrador) 2001: El pacte dels llops (Le Pacte des loups) de Christophe Gans 2003: Deep Blue, d'Alastair Fothergill i Andy Byatt (documental, narrador) 2004: Les Choristes de Christophe Barratier 2004: Voyageurs du Ciel et de la Mer de Jacques Perrin i Jacques Cluzaud (documental IMAX per a Futuroscope; productor, director i narrador) 2004: Là-haut, un roi au-dessus des nuages de Pierre Schoendoerffer 2005: Le Petit Lieutenant de Xavier Beauvois 2005: L'infern (L'enfer) de Danis Tanovic 2006: El perfum: història d'un assassí de Tom Tykwer. Perrin hi participa com a narrador. 2008: Tabarly de Pierre Marcel (documental) 2008: Faubourg 36 de Christophe Barratier 2009: Océans. Codirector, amb Jacques Cluzaud.
Premis i nominacions Premis 1966: Copa Volpi per la millor interpretació masculina per La busca i Un uomo a metà 1997: César al millor productor per Microcosmos : Le Peuple de l'herbe 2011: César al millor documental per Océans Nominacions 1970: Oscar a la millor pel·lícula per Z 2003: Oscar al millor documental per Le peuple migrateur 2003: Goya al millor documental per Le peuple migrateur 2005: BAFTA a la millor pel·lícula de parla no anglesa per Les choristes
Referències
Categoria:Actors de cinema francesos Categoria:Actors de teatre francesos Categoria:Productors de cinema parisencs Categoria:Directors de cinema parisencs Categoria:Oficials de la Legió d'Honor Categoria:Actors parisencs Categoria:Alumnes del Conservatoire national supérieur d'art dramatique Categoria:Comanadors de les Arts i les Lletres Categoria:Comandants de la Legió d'Honor Categoria:Cavallers de les Arts i les Lletres Categoria:Morts a París Categoria:Morts el 2022 Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat de Lieja Categoria:Actors francesos nascuts al segle XX Categoria:Actors francesos morts al segle XXI Categoria:Nascuts el 1941