El segon cognom amb la grafia correcta seria amb <i> llatina accentuada com a lletra final; així consta documentalment al Llibre d'Esposalles de la Catedral de Barcelona on s'esmenta el casament de la mare de Balbina Pi, Teresa Sanllehí Farré, amb Ferran Pi Petit, a la parròquia de Sant boi de Llobregat, el 30 d'agost de 1876. També consta el cognom de la família Pi-Sanllehí en diversos padrons conservats a l'Arxiu Històric de Sabadell (anys 1900-1936), escrit amb aquesta grafia. fou una dirigent anarcosindicalista catalana. Fou la mare de la cantant Teresa Rebull (Teresa Soler Pi) i companya de Gonçal Soler Bernabeu.
Biografia Va néixer a Sant Boi de Llobregat el 20 de setembre de 1896, filla de Ferran Pi i Palet i de Balbina Sanllehy, que van tenir altres dues filles. Després de la mort prematura del seu pare, mare i les tres filles van anar a viure a Sabadell, una ciutat industrial on la mare veia més possibilitats de trobar feina.
El 1917, treballant de filadora a Sabadell, va ser nomenada delegada de la Federació Local del Sindicat Fabril i Tèxtil (CNT). Va començar a fer mítings a les seves companyes de fàbrica de Sabadell, al costat d'Angel Pestaña —director del diari Solidaridad Obrera—, i després feu mítings i conferències per localitats tèxtils de tot Catalunya. Va col·laborar amb regularitat a Solidaridad Obrera i a Nuestra Voz, sovint amb els pseudònims Margot i Libertad Caída. També va destacar fent teatre en grups teatrals en ateneus. Va fer moltes accions en solidaritat amb els sindicalistes deportats a la Mola (1920-1923). Va participar en el Ple Regional dels sindicats anarquistes de Lleida el 1923. L'any 1931 milità en la fracció més radical de l'anarquisme organitzat. Segons Joan Garcia Oliver va brodar les primeres banderes roig-i-negres de les quals es té constància a la CNT-FAI. Per discrepàncies amb alguns sectors anarquistes, el 1936 va formar un grup femení propi i anticlerical, amb el qual va organitzar actes de propaganda. El 1939, en perdre la guerra, va passar a la clandestinitat i s'exilià a Tolosa de Llenguadoc i París. Va tornar a fer teatre en els grups de la Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA).
L'any 1970, deteriorada de salut, va deixar l'activisme i va anar a viure a Banyuls de la Marenda, on va passar els últims temps de la seva vida prop de la seva filla, la cantant Teresa Rebull. Està enterrada juntament amb el seu company Gonçal Soler al cementiri de Banyuls de la Marenda (cementiri 2), amb el nom i les dates de naixement i defunció inscrites en una estela de llicorella. miniatura|Sepultura de Balbina Pi Sanllehy i Gonçal Soler Bernabeu. Cementiri de Banyuls de la Marenda (cementiri 2).
Referències
Bibliografia
Categoria:Exiliats del franquisme sabadellencs Categoria:Naturistes Categoria:Morts a Perpinyà Categoria:Exiliats del franquisme del Baix Llobregat Categoria:Polítics santboians Categoria:Polítics sabadellencs Categoria:Exiliats del franquisme a França Categoria:Nascuts el 1896 Categoria:Militants catalans de la CNT Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XX