fou un historiador, catedràtic d'universitat, crític cinematogràfic i divulgador del cinema català de qualitat. Al llarg de la seva també va fer moltes altres activitats, des d'actor de teatre amateur, cantant, col·leccionista, guionista, cineclubista, fins a sindicalista i diputat al Parlament de Catalunya. És considerat el principal estudiós de la història del cinema català i un dels fundadors de la Nova Cançó.

Biografia El seu pare era el llibreter antiquari Josep Porter i Rovira; la seva infantesa transcorre entre milers de llibres que li donen una cultura poc habitual. Després d'estudiar als Germans Maristes, el 1949 va ingressar a la Universitat de Barcelona (UB) per estudiar Filosofia i Lletres, i es va llicenciar el 1955. El 1975 Va aconseguir el primer doctorat en cinematografia de l'estat. Fou professor de la Univbersitat de Barcelona des del 1969 i catedràtic des del 1992; així mateix, des del 1996 va ser rector de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada i des del 2001, també en va ser president del patronat. Entre els anys 1990 i 2004 va ocupar diversos càrrecs dins de la Intersindical-CSC.

Ja en l'època universitària mantenia activitats de tota mena, sobretot al voltant de la revista clandestina Curial, juntament amb Antoni Comas, Joaquim Molas i Joan Ferran Cabestany. També freqüentava el Club 49 i els Estudis Universitaris Catalans, on conegué Ferran Soldevila, amb la voluntat de fer una tesi de cinema.

El 1961, junt amb Remei Margarit i Josep Maria Espinàs fundà el grup de cantants catalans Els Setze Jutges amb la intenció d'impulsar el moviment de la Nova Cançó i reivindicar la normalització del català en el món de la música moderna. El seu mirall era la cançó francesa de Georges Brassens o Léo Ferré i el folk autòcton.

Va fundar el Cercle Lumière de l'Institut Francès, i el primer cineclub infantil de Catalunya (1957). També va crear una Col·lecció Cinematogràfica Catalana (COCICA) en uns salons de la llibreria familiar. Ambdós fets van impulsar la naturalesa artística del cinema a Catalunya. Porter contribuïa a la recuperació de pel·lícules i a la difusió de la cultura cinematogràfica. La seva tasca va permetre crear una base per a la formació de les següents generacions.

Va ser membre destacat dels Setze Jutges i impulsor del cineclubisme, tot duent a terme una àmplia tasca d'investigació en el terreny del cinema català, difosa en les seves crítiques aparegudes en les revistes Serra d'Or i Destino i al diari Avui. El 1969 aconseguí portar el cinema a la Universitat, en una parcel·la pròpia al Departament d'Història de l'Art. Porter es va dedicar, sobretot, a recuperar material fílmic de començaments del , i gràcies a la seva tasca es van poder salvar moltes pel·lícules d'aquella època, la majoria inèdites en el seu moment. Algunes eren de pares del cinema com Segundo de Chomón o Fructuós Gelabert, a partir dels quals va fer curtmetratges antològics.

A les primeres eleccions al Parlament de Catalunya va tenir una activa participació política, encara que no va poder estar finalment entre els llocs electes. Tanmateix, amb la renúncia de Francesc Vicens va ser diputat del 1982 al 1984 per Esquerra Republicana. Va exercir el càrrec de cap del Servei de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya entre 1977 i 1986, des d'on va impulsar la Filmoteca de Catalunya. Fou distingit amb la Creu de Sant Jordi.

Obra Especialista reconegut en cinema soviètic, va ser autor de la Història del cinema rus i soviètic (1968), així com de nombrosos estudis, com Adrià Gual i el cinema primitiu de Catalunya: 1897-1916 (1985), i la Història del cinema a Catalunya: 1895-1990 (1992). Altres títols seus són: Cinema per a infants (1963), Las claves del cine (1989), La filmoteca ideal (1995) i Cinema i televisió (1996). També és autor del llibre Renoi, quina portera!, publicat el 1986.

Premis i homenatges El 1992 va ser guardonat amb el Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya. Des del 2014 el premi Gaudí d'Honor porta el seu nom. El 16 d'octubre del 2014 es va celebrar un homenatge amb motiu del desè aniversari de la seva mort a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.

Fons El fons Miquel Porter i Moix, conservat a la Universitat de Barcelona, agrupa la documentació generada per Miquel Porter i Moix durant la seva extensa carrera professional i també en la seva vida familiar. Cronològicament, comprèn el període entre 1930 i 2004, any de la seva mort.; algunes peces es poden visualitzar en línia a través de la Memòria Digital de Catalunya. La seva col·lecció de discos es conserva a la Biblioteca de Catalunya.

Referències

Vegeu també Banda Sonora d'Un Temps, d'Un País Miquel Porter i Moix: La república de la llibertat i el bon humor

Enllaços externs

Fons Miquel Porter Moix . Centre de Recursos per l'Aprenentatge i la Investigació (CRAI), Universitat de Barcelona.

Categoria:Cantants barcelonins contemporanis Categoria:Historiadors barcelonins contemporanis Categoria:Creus de Sant Jordi 1992 Categoria:Cantants de la Nova Cançó Categoria:Cantants barcelonins en català Categoria:Professors de la Universitat de Barcelona Categoria:Crítics de cinema barcelonins Categoria:Sindicalistes barcelonins Categoria:Diputats al Parlament de Catalunya per ERC Categoria:Guardonats amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya Categoria:Morts al Tarragonès Categoria:Assagistes catalans del sud del segle XX Categoria:Polítics barcelonins contemporanis Categoria:Assagistes barcelonins contemporanis en castellà Categoria:Alumnes barcelonins de la Universitat de Barcelona Categoria:Divulgadors culturals catalans del sud Categoria:Assagistes barcelonins contemporanis en català Categoria:Assagistes catalans del sud del segle XXI Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Docents barcelonins contemporanis Categoria:Activistes barcelonins contemporanis Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XXI Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XXI Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XX