Oliver Cromwell (Huntingdon, Regne d'Anglaterra, 25 d'abril de 1599 - Londres, 3 de setembre de 1658) va ser un polític i soldat anglès, àmpliament considerat com una de les figures més importants de la història de les illes Britàniques. Va arribar a la fama durant les Guerres de les Tres Nacions de 1639 a 1653, inicialment com a comandant superior de l'exèrcit parlamentari i després com a polític. Un destacat defensor de l'execució de Carles I el gener de 1649, que va portar a l'establiment del Commonwealth (Protectorat) a Anglaterra, convertint el país en una república i governant com a Lord Protector des de desembre de 1653 fins a la seva mort el setembre de 1658. Cromwell segueix sent una figura controvertida a causa del seu ús de l'exèrcit per adquirir poder polític, i la brutalitat de la seva campanya d'Irlanda de 1649.
Educat al Sidney Sussex College de Cambridge, Cromwell va ser elegit diputat al Parlament anglès per Huntingdon el 1628. Els primers 40 anys de la seva vida van ser indiferents i en un moment de la seva vida va contemplar emigrar a les colònies angleses de Nova Anglaterra. Es va convertir en un independent religiós en la dècada de 1630 i després va creure que els seus èxits eren el resultat de la divina providència. Tot i que generalment donava suport a la tolerància per a les diverses sectes protestants de l'època, més tard es va oposar a les que considerava herètiques, com els quàquers i els quintamonarquistes. El 1640, Cromwell va ser retornat com a diputat per Cambridge al Parlament, i es va unir a l'exèrcit parlamentari quan va començar la Primera guerra civil anglesa l'agost de 1642. Ràpidament va demostrar les seves habilitats militars i el 1645 va ser nomenat comandant de la cavalleria del Nou Exèrcit Model (New Model Army) sota el comandament de Sir Thomas Fairfax, jugant un paper clau en la derrota dels reialistes a la Primera i Segona Guerra Civil Anglesa.
Durant els quaranta primers anys de la seva vida no va ser més que un noble terratinent, però va pujar de forma meteòrica fins a comandar el Nou Exèrcit Model i a la llarga, imposar el seu lideratge sobre Anglaterra, Escòcia i Irlanda com a Lord Protector, des del 16 de desembre de 1653, fins al dia de la seva mort. Des de llavors s'ha convertit en una figura molt controvertida en la història anglesa: per a alguns historiadors com David Hume i Christopher Hill, no és més que un dictador regicida; per a altres, com Thomas Carlyle i Samuel Rawson Gardiner, és un heroi de la lluita per la llibertat.
La seva carrera és plena de contradiccions. Va ser un regicida que es va qüestionar si havia o no d'acceptar la corona per a si mateix, i finalment va decidir no fer-ho, però va acumular més poder que el mateix Carles I d'Anglaterra. Va ser un parlamentari que va ordenar als seus soldats dissoldre parlaments. Fanàtic religiós seguidor del cristianisme protestant, les seves campanyes de conquesta d'Irlanda i d'Escòcia van ser brutals fins i tot per als cànons de l'època, ja que considerava que combatia amb heretges. Sota el seu comandament, el Protectorat va defensar la llibertat de culte i de consciència, però va permetre que els blasfems fossin torturats, a més de perseguir cruelment els catòlics. Es va mostrar a favor del criteri d'equitat en la justícia, però va tancar aquells que van criticar la seva política d'incrementar els impostos sense el permís del Parlament d'Anglaterra.
Els seus admiradors el citen com un líder fort, estabilitzador i amb sentit d'Estat, que es va guanyar el respecte internacional, va enderrocar la tirania i va promoure la república i la llibertat. Els seus crítics el consideren un hipòcrita obertament ambiciós que va trair la causa de la llibertat, va imposar un sistema de valors purità i va mostrar un escàs respecte cap a les tradicions del país. Quan els monàrquics van tornar al poder, el seu cadàver va ser desenterrat, penjat de cadenes i decapitat, i el seu cap exposat durant anys per a escarni públic.
Biografia Primers anys Cromwell va néixer a Huntingdon el 25 d'abril de 1599 fill de Robert Cromwell i de la seva segona esposa Elizabeth, filla de William Steward. La propietat de la família deriva del rebesavi d'Oliver, Morgan ap William, un cerveser de Glamorgan que es va establir a Putney (Londres) i es va casar amb Katherine Cromwell (nascuda el 1482), la germana de Thomas Cromwell, que es convertiria en el famós ministre en cap d'Enric VIII. Els Cromwells van adquirir una gran riquesa com a beneficiaris ocasionals de l'administració de Thomas després de la dissolució dels monestirs.
L'avi patern de Cromwell, Sir Henry Williams, era un dels dos terratinents més rics de Huntingdonshire. El pare de Cromwell era de mitjans modestos, però encara era membre de la noblesa terratinent. Com que era el fill petit de molts germans, Robert va heretar només una casa a Huntingdon i una petita parcel·la de terra. Aquesta terra hauria generat uns ingressos de fins a 300 lliures a l'any, prop de la part inferior de la mitjana d'ingressos de la baixa noblesa.
Oliver Cromwell va ser batejat el 29 d'abril de 1599 a l'església de Sant Joan de HuntingdonBritish Civil Wars, Commonwealth and Proctectorate 1638–1660 i va assistir a la Huntingdon Grammar School. Va estudiar al Sidney Sussex College de Cambridge, llavors una universitat recentment fundada amb un forta inclinació puritana. Va marxar el juny de 1617 sense graduar-se, just després de la mort del seu pare. Cromwell probablement va tornar a casa a Huntingdon després de la mort del seu pare. Quan la seva mare era vídua, i les seves set germanes solteres, l'haurien necessitat a casa per ajudar i fer-se'n càrrec la seva família.
Casament i familia Cromwell es va casar amb Elizabeth Bourchier (1598-1665) el 22 d'agost de 1620 a St Giles-without-Cripplegate, Fore Street, Londres. El pare d'Elizabeth, Sir James Bourchier, era un comerciant de cuir londinenc que posseïa grans extensions de terres a Essex i tenia fortes connexions amb les famílies de la noblesa puritana. El matrimoni va portar a Cromwell a contactar amb Oliver St John i els principals membres de la comunitat mercantil de Londres, i darrere d'ells la influència dels comtes de Warwick i Holanda. Una posició així en aquesta xarxa influent va resultar crucial per a la carrera política i militar de Cromwell. La parella va tenir nou fills:
Robert (1621–1639), va morir quan estava cursant els seus estudis Oliver (1622–1644), va morir de febre tifoide mentre servia com a oficial parlamentari Bridget (1624–1662), es va casar amb Henry Ireton i després amb Charles Fleetwood Richard (1626–1712), El successor del seu pare com a Lord Protector, es va casar amb Dorothy Maijor Henry (1628–1674), Més tard Lord Diputat d'Irlanda (en el càrrec: 1657-1659), es va casar amb Elizabeth Russell (filla de Sir Francis Russell) Elizabeth (1629–1658), es va casar amb John Claypole James (b. & d. 1632), mort durant la infància Mary (1637–1713), es va casar amb Thomas Belasyse, 1r Comte de Fauconberg Frances (1638–1720), es va casar amb Robert Rich (1634–1658) i més tard amb Sir John Russell, 3rd Baronet
Crisis i recuperació Hi ha pocs indicis de la religió de Cromwell en els seus primers anys. Una seva carta de 1626 a Henry Downhall, un ministre arminià, suggereix que devia haver esta influenciat pel puritanisme radical.Morrill, p. 34. Però hi ha proves de que Cromwell va patir una crisi personal a finals de la dècada de 1620 i principis de la de 1630. El 1628 va ser elegit al Parlament de la ciutat comtal de Huntingdonshire, Huntingdon. Més tard aquell any, va demanar tractament per a una varietat de malalties físiques i emocionals, incloent la valde melancholicus (depressió), diagnosticat pel metge suís nascut a Londres Théodore de Mayerne. El 1629, Cromwell va estar involucrat en una disputa entre la noblesa de Huntingdon que implicava una nova carta per a la ciutat. Com a resultat, va ser cridat davant del Consell Privat el 1630.Morrill, p. 24–33.
El 1631, probablement com a resultat d'aquesta disputa, Cromwell va vendre la majoria de les seves propietats a Huntingdon i es va traslladar a una granja a prop de la localitat de St Ives, Cambridgeshire. Aquesta acció, un pas important en la propera història dels Cromwell, també va tenir un impacte emocional i espiritual significatiu en Cromwell; una carta existent de 1638 d'ell al seu cosí, la dona d'Oliver St John, dona constància d'un despertar espiritual que va viure en aquell moment. A la carta, Cromwell, descrivint-se a si mateix com el "cap dels pecadors", descriu la seva crida com una "congregació dels nounats".
El llenguatge emprat a la carta, particularment la inclusió de nombroses referències de caràcter bíblic, mostra la creença de Cromwell que va ser salvat dels seus anteriors pecats per la misericòrdia de Déu, i indica les seves creences religiosament independents, entre elles, que la reforma protestant no havia anat prou lluny, que gran part d'Anglaterra encara vivia en pecat, i que les creences i pràctiques catòliques han de ser completament eliminades de l'església anglesa. Sembla que el 1634 Cromwell va intentar emigrar al que es va convertir en la Colònia de Connecticut a les amèriques britànqiues, però el govern el va impedir de marxar.
Juntament amb el seu germà Henry, Cromwell havia mantingut una petita granja de pollastres i ovelles, venent ous i llana per guanyar-se la vida, portava un estil de vida semblant al d'un granger de yeoman. El 1636 Cromwell va heretar el control de diverses propietats a Ely del seu oncle per part de la seva mare, i el treball del seu oncle com a col·lector de delmes per a la catedral d'Ely. Com a resultat, és probable que els seus ingressos haguessin augmentat al voltant de 300-400 lliures per any;Gaunt, p. 34. A finals de la dècada de 1630, després de la seva crisi, Cromwell va tornar a formar part de gentilesa reconeguda. S'havia convertit en un purità compromès i havia establert importants vincles familiars amb famílies importants de Londres i Essex.
Membre del Parlament: 1628-1629 i 1640-1642 Cromwell es va convertir en membre del Parlament per Huntingdon al Parlament de 1628-1629, com a recomanat de la família Montagu de Hinchingbrooke House. Va causar poca impressió: els registres parlamentaris només mostren un discurs (contra el bisbe arminià Richard Neile), que va ser mal rebut per la resta de parlamentaris.Morrill, p. 25–26. Després de dissoldre el Parlament, Carles I va governar sense un Parlament durant els propers 11 anys del seu regnat. Quan Carles va haver d'enfrontar a la rebel·lió escocesa a les guerres episcopals, la manca de diners el va obligar a tornar a convocar un parlament per demanar els parlamentaris la legitimació de nous impostos el 1640. Cromwell va ser retornat com a membre de Parlament per la localitat de Cambridge, però aquest Parlament va durar només tres setmanes abans de ser dissolt, raó per la qual se'l coneix com el Short Parliment (Parlament Curt). Cromwell va traslladar la seva família d'Ely a Londres el 1640.Cromwell: Our Chief of Men, d'Antonia Fraser, Weidenfeld and Nicolson, Londres 1973