La xicota del pirata (títol original en francès: La Fiancée du pirate) és una pel·lícula francesa de Nelly Kaplan estrenada el 1969. Ha estat doblada al català.
Argument La història és la de la venjança de Marie, una òrfena pobra, contra la hipocresia i la mediocritat del poble de Tellier, una localitat lúgubre, submergida en les calitges i el fang de l'hivern. La pel·lícula denuncia en una línia més surrealista que social, tenyida d'humor negre, la bestiesa, la maldat i la hipocresia dels ben pensants. Segons els propis termes de Nelly Kaplan és «la història d'una bruixa dels temps moderns que no és cremada pels inquisidors, ja que és ella que els crema».
Segons les mediocritats notables del poble, quan Marie i la seva mare arribaren a Tellier, nòmades i sense papers, van ser generosament acollides i adoptades. De fet, les exploten per als treballs més penosos, anant fins a exercir una mena de dret de cuixa, incloent-hi el de la rica grangera lesbiana Irène.
Un dia, la mare de Marie es «atropellada» per un mal conductor. Després d'haver portat la morta a la cabana miserable on vivia amb la seva filla, M. El Duc, el farmacèutic Sr. Paul, el guarda forestal Duvalier, discuteixen sobre el seu cadàver encara calent, per a concloure que declararan la defunció com «mort natural». Cap d'ells no vol d'una investigació de la gendarmeria, que arriscaria revelar les condicions inhumanes en les quals tot Tellier mantenia les dues dones. Això és massa per a Marie, que per primera vegada es rebel·la.
De cara a l'hostilització dels mascles del poble, decideix venjar-se. Des d'aleshores, es prostitueix per 30 francs cada servei. Incapaços de resistir als seus encants, víctimes del xantatge de Marie, que amenaça de revelar-ho tot a les seves esposes si no afluixen la mosca, els vilatana són obligats a pagar... I els humilia atorgant gratuïtament els seus favors a l'operador ambulant André, o al treballador agrícola espanyol Jesus, mentre refusa a Gaston Duvalier que li proposa el matrimoni. Marie, així, acumula una petita fortuna.
Última venjança, acaba difonent en plena missa les confidències i maledicències que ha recollit entre llençols gràcies a un magnetòfon: la hipocresia i la mesquineria dels respectables parroquians, i fins i tot les del rector, apareixen finalment. Bojos furiosos, llancen cap a la cabana de Marie, però arriben massa tard: l'ha incendiat abans de fugir. Només poden saquejar cegament el seu munt de trastos, pagats amb els seus diners. Sense equipatge i els peus nus, Marie agafa el camí de la llibertat sobre fons de camp primaverenc.
Repartiment Bernadette Lafont: Marie Georges Géret: Gaston Duvalier Michel Constantin: André Julien Guiomar: el duc Jean Parédès: monsieur Paul Francis Lax: Émile Claire Maurier: Irène Pascal Mazzotti: l'abat Dard Jacques Masson: Hippolyte Henry Czarniak: Julien Jacques Marin: Félix Lechat Micha Bayard: Mélanie Lechat Fernand Berset: Jeanjean Renée Duncan: Delphine Gilberte Géniat: Rose Claire Olivier: la mare de Marie Louis Malle: Jésus Claude Makovski: Victor
Crítiques
Referències
Enllaços externs Nelly Kaplan, La Fiancée du pirate i la censura , entrevista a Arte Radio desembre 2002 Michel Magne, musiques de films i el castell d'Hérouville fotos del film
Categoria:Pel·lícules dramàtiques de França Categoria:Pel·lícules de França del 1969 Categoria:Pel·lícules del 1969 doblades al català Categoria:Pel·lícules de temàtica LGBT de França Categoria:Pel·lícules de temàtica LGBT de la dècada del 1960