miniatura|L'equip Macintosh 128K Macintosh (abreujat Mac) és la marca d'una família d'ordinadors personals de l'empresa Apple Inc amb seu a Cupertino, Califòrnia, EUA.
Eren anomenats així per les pomes McIntosh, la varietat de poma favorita de Jef Raskin. El primer Macintosh va ser introduït pel que era llavors el president de la companyia, Steve Jobs, el 24 de gener de l'any 1984, amb un famós anunci a la Super Bowl dirigit per Ridley Scott, que va costar uns 800.000 dòlars, i així va ser el primer ordinador personal que es va comercialitzar amb èxit. A més a més, va ser el primer ordinador a popularitzar la interfície gràfica d'usuari (GUI o IGU) i un ratolí en comptes de la línia d'ordres, cosa que en aquell temps va suposar un salt revolucionari en ordinadors domèstics.
La línia de producció de Macs en l'actualitat varia des del bàsic Mac mini d'escriptori fins als servidors de rang mitjà com Xserve. Els sistemes Mac tenen com a objectiu principal de mercat la llar, l'educació i la creativitat professional. La producció de Mac està basada en un model d'integració vertical en el qual Apple proporciona tots els aspectes del seu maquinari i crea el seu propi sistema operatiu que ve reinstal·lat en totes les Macs. Això contrasta amb les PC reinstal·lades amb Microsoft Windows, on un venedor proporciona el sistema operatiu i múltiples venedors creen el maquinari. En ambdós casos, el maquinari permet el funcionament d'altres sistemes operatius. En l'actualitat, els Mac moderns, així com els PC, són capaços de suportar sistemes operatius com Linux, FreeBSD i Windows, aquest últim gràcies al programari d'Apple Boot Camp o a altres programaris de virtualització com per exemple Parallels Desktop o VMWare Fusion; això és el moviment anomenat OSx86.
Els primers Macintosh estaven basats en els microprocessadors de la família Motorola MC68000, de tecnologia CISC. El març de 1994, Apple va introduir en la gamma Macintosh els xips PowerPC del Consorci Apple/IBM/Motorola, que suposaven el canvi a la tecnologia RISC. L'any 2006 Apple va iniciar la transició des de la línia de PowerPC line als processadors Intel amb arquitectura x86. Els Macs actuals usen la sèrie de microprocessadors Intel Core Duo, Intel Core 2 Duo i Intel Xeon 5100. Tots els models de Mac actuals venen reinstal·lats amb una versió nadiua de l'última versió de Mac OS X, que a partir del 28 d'agost de 2009 va ser la seva versió Mac OS X v10.6 Snow Leopard. Mac Macintosh. Sèrie de computadors personals d'Apple. El Mac original amb el seu gabinet vertical es va introduir el 1984.
Història del Macintosh 128K El Macintosh 128K va ser llançat el 24 de gener de 1984 per un preu de 2495 dòlars. Va ser el primer èxit comercial d'un ordinador amb una interfície gràfica d'usuari i un ratolí en comptes de l'estàndard d'aquesta època: la interfície per línia d'ordres.
1979 – 1984: El desenvolupament A l'inici de 1979, Mike Markulla, aleshores president d'Apple va encarregar Jeffrey Raskin, conservat a l'arxiu Jef Raskin Papers, Stanford University Library del projecte amb el nom de codi Annie un ordinador de cost baix i fàcil de fer servir pel mític «persona al carrer», l'anomenat PITS (person in the street, a l'argot intern de l'empresa). Raskin a la seva tesi doctoral del 1967 ja havia argumentat que els ordinadors haurien de tenir una interfície gràfica en lloc d'una interfície basada en text. Des de setembre del mateix any va rebre l'autorització de contractar un equip per desenvolupar el projecte. Raskin no estimava aquest nom, ni el malcostum de donar noms de dones a projectes, que trobava sexista, i va optar pel nom de codi Macintosh, variant ortogràfica de la poma McIntosh. Ell mateix havia proposat Apple V com nom oficial. Després d'uns anys, internament el nom va fer-se tant popular que el 1982 Apple va assajar –primer en va– enregistrar la marca comercial. El fabricant d'equip àudio McIntosh Laboratory va refusar. Finalment el 1983 Apple va adquirir el dret a utilitzar el nom i el 1986 marca registrada, mitjançant una indemnitació substancial a McIntosh, de la qual l'import queda secret, malgrat molts rumors. Per evitar aquest cost, Apple primer havia pensat al nom curt Mac, com acrònim de Mouse Activated Computer (ordenador activat per ratolí) el que la plantilla havia canviat en Meaningless Acronym Computer (ordenador amb acrònim sense sentit).
miniatura|Apple Lisa amb una unitat de disc dur a la part superior. El primer que va fer va ser buscar un enginyer que pogués construir un prototip. Bill Atkinson, membre de l'equip Apple Lisa (una màquina similar, però de gamma més alta), li va presentar a Burrell Smith, un tècnic del servei que havia estat contractat a principi d'aquell any. En vuit anys, Raskin va anar reunint un gran equip de desenvolupament que va dissenyar i construir el maquinari i programari original del Macintosh. A més de Raskin, Aktinson i Smith, l'equip també estava format per George Crow, Chris Espinosa, Joanna Hoffman, Bruce Horn, Susan Kare, Andy Hertzfeld, Guy Kawasaki, Daniel Kottke i Jerry Manock.
La primera placa de Smith pel Macintosh va ser construïda amb les indicacions del disseny de Raskin. Tenia 64 kilobytes (KB) de memòria RAM, utilitzava el microprocessador Motorola 6809E, i era capaç de suportar un mapa de bits de 256 x 256 píxels en negre-blanc. Budd Tribble, un programador de Macintosh, es va interessar perquè els programes gràfics del Lisa funcionessin en el Macintosh, i va demanar a Smith si podia incorporar el microprocessador Motorola 68000 que feia servir el Lisa en el Mac, tot això si es mantenia els costos de producció baixos.
Al desembre del 1980, Smith va tenir èxit amb el seu disseny d'una placa que no només utilitzava el microprocessador Motorola 68000, sinó que va augmentar la velocitat de 5 MHz a 8 MHz. A més a més, aquesta placa també tenia la capacitat d'admetre una pantalla de 184 x 256 píxels. A diferència del Lisa, el disseny de Smith utilitzava menys xips RAM i això va fer que la producció de la placa fos molt més rendible. El disseny final de Mac va ser un «tot-en-ú»” i tenia el llenguatge complet d'imatge QuickDraw i el seu intèrpret en 64 KB de memòria ROM – molt més que la majoria dels altres equips; a més a més, tenia 128 KB de RAM en forma de setze xips de 64 kilobits (KB) de RAM soldat a la placa lògica. Tot i que no tenia ranures de memòria, la seva capacitat era ampliable a 512 KB soldant setze sòcols IC de 256 KB xips de RAM en comptes dels xips que venien instal·lats de fàbrica. La pantalla del producte final va ser una de nou polzades, monocromàtica de 512 x 342 píxels, superior als prototips.
El disseny va cridar l'atenció de Steve Jobs, cofundador d'Apple. En adonar-se que el Macintosh era molt més comercial que el Lisa, va començar a centrar-se en el projecte. Finalment, Raskin va abandonar el projecte el 1981 durant un conflicte de personalitat amb Jobs. Un membre de l'equip, Andy Hertzfeld, va dir que el disseny final de Macintosh estava més a prop de les idees de Jobs que no pas de les de Raskin.
Després de sentir parlar de la tecnologia pionera de la interfície gràfica d'usuari que s'estava desenvolupant en Xerox PARC, Jobs havia negociat una visita per veure l'equip Xerox Alto i les eines de desenvolupament Smalltalk a canvi d'opcions sobre les accions d'Apple. Les interfícies d'usuari del Lisa i del Macintosh es van veure influenciades en part per la tecnologia que l'equip va veure en el Xerox PARC i aquestes es van combinar amb les idees pròpies del grup Macintosh. Jobs també va contractar al dissenyador industrial Hartmut Esslinger per treballar en la línia Macintosh, donant com a resultat la línia anomenada en disseny “Snow White” (Blancaneus). Tot i que Hartmut va arribar tard pels primers Mac, aquests conceptes de disseny es van aplicar a la majoria d'ordinadors d'Apple de mitjans dels 80. No obstant això, el lideratge de Jobs en el projecte Macintosh no va durar massa. El 1985, després d'una lluita interna de poder amb el nou CEO John Sculley, Jobs va ser acomiadat d'Apple, va fundar NeXT i no va tornar fins a 1997 quan Apple, dotze anys més tard, va comprar NeXT i tots els seus actius.
1984: La presentació El primer Macintosh, el Macintosh 128K, va ser anunciat a la premsa l'octubre del 1983, seguit d'un dossier de 18 pàgines incloses en diverses revistes al desembre del mateix any. El 22 de gener del 1984 es va presentar amb el famós anunci televisiu dirigit per Ridley Scott “1984”. Aquest anunci es va emetre en el tercer quart de la XVIII Super Bowl i la seva producció va tenir un cost d'1,5 milions de dòlars nord-americans. Avui en dia és considerat un èxit i una obra mestra. El comercial “1984” utilitza una heroïna sense nom per representar l'arribada dels Macintosh (indicat per un quadre a l'estil Picasso de l'ordinador Macintosh d'Apple en la seva camiseta blanca) com un mitjà a salvar la humanitat de la conformitat dels intents d'IBM per dominar la indústria informàtica. L'anunci al·ludeix a la novel·la de George Orwell, “Mil nou-cents vuitanta-quatre”, que descriu un futur distòpic governat per un televisat “Gran Germà”.
Dos dies després que s'emetés l'anunci, el Macintosh va sortir al mercat. Se subministrava amb dues aplicacions dissenyades per mostrar la seva interfície gràfica: MacPaint i MacWrite. La primera demostració pública va ser realitzada per Steve Jobs en el primer dels seus famosos discursos de les Keynote, i tot i que Mac va obtenir el seguiment immediat i entusiasta, alguns el van classificar com una joguina. Com que el sistema operatiu va ser dissenyat en gran manera al voltant de la interfície gràfica d'usuari, les aplicacions existents per les interfícies textuals basades en línies d'ordres van haver de ser redissenyades i el codi de programació reescrit. Aquell treball consumia molt de temps i molts desenvolupadors de programari van decidir no portar-ho a terme. Possiblement aquesta és la raó per la qual va haver-hi una absència inicial del programari pel flamant Macintosh. A més a més, hem de tenir en compte que per crear el programari original per Macintosh, feia falta tenir un Apple Lisa, crear el codi i després compilar-lo pel Macintosh, i això no estava a l'abast de qualsevol persona.
A l'abril del 1984, Microsoft va migrar des de MS-DOS el full de càlcul MultiPlan, i al gener del 1985, Microsoft Word. El 1985, Lotus va presentar Jazz per la plataforma Macintosh després de l'èxit de Lotus 1-2-3 per l'IBM PC, tot i que va ser en gran manera un fracàs. Apple va introduir el Macintosh Office el mateix any que l'anunci dels lemmings. Aquest comercial és tristament famós pels seus insults als potencials clients. L'anunci no va tenir èxit.
Per una edició especial de la revista Newsweek, després de les eleccions de novembre de 1984, Apple va gastar més de 2’5 milions de dòlars per comprar totes les seccions de publicitat de les 39 pàgines d'aquesta edició. Apple també va publicar la promoció “Test Drive a Macintosh” (prova un Macintosh). Els potencials compradors, amb una targeta de crèdit, podien emportar-se a casa un Macintosh durant 24 hores i després retornar-lo als distribuïdors. Mentre que 200.000 persones participaven, als distribuïdors no els agradava aquesta promoció. El subministrament d'ordinadors era insuficient per la demanda, i molts van ser retornats en condicions tan dolentes que ja no podien ser venuts. Aquesta campanya de màrqueting va provocar que el CEO John Sculley hagués d'elevar el preu des dels $1995 fins als $2495.
1985 a 1989: L'era de l'autoedició L'any 1985, la combinació de Mac, una impressora Apple LaserWriter i el programari MacPublisher o Aldus PageMaker, junt amb la tecnologia Postscript d'Adobe, va permetre als usuaris dissenyar, previsualitzar i imprimir disseny de pàgines completes amb text i gràfics – una activitat que es coneix com a autoedició.