El castell de Puyguilhem és als voltants de Vilars (Dordonya). Construït entre 1514 i 1535, el castell d'estil renaixentista, com els castells del Loira, va ser classificat com a monument històric el 20 de març de 1912 i els terrenys, boscos i afores van ser registrats el 19 de maig de 1945. És propietat de l'estat francès. Està obert al públic.

El castell és modest en les seves dimensions. Mondot de Lamarthonie el destinava a servir de residència secundària per la caça. La seva disposició implica les habitacions estrictament necessàries per la vida d'un noble de l'època. El parc conté també un colomar. El 1938, l'Estat expropia amb raó d'utilitat pública el seu propietari i el castell va caure en ruïnes. Uns anys més tard, comença una restauració que durarà 20 anys. El monument pertany avui a una societat privada que posseeix diversos altres indrets culturals de la regió.

miniatura|El colomar

La construcció comença el 1514, comanditada per Mondot de Lamarthonie, primer president del Parlament de París i parent de Francesc I i de la seva mare Lluïsa de Savoia, i que administra el regne mentre el rei marxa a la guerra.

L'edificació es va desenvolupar en dues etapes : la primera s'acaba el 1524 i comprenia els fonaments, una part de la torre d'angle i la garita hexagonal, el segona s'acaba el 1535. La seva concepció oscil·la entre dues èpoques, medieval i renaixement. Diversos elements recorden l'estil gòtic de l'edat mitjana, sobretot l'absència de simetria de l'edifici i les parts interiors mentre que la façana exterior evoca les dels castells del Loira que el seu propietari coneix bé, ja que freqüentava la cort del Rei. El parc conté un colomar.

Antigament protegida per obres defensives, ara consta d'una casa principal flanquejada per dues torres i una torreta d'escales.

El castell va caure en ruïnes i el 1939 l'estat francès en va assumir la propietat i va restaurar l'edifici. Ha estat gestionat pel Centre des monuments nationaux (Centre de Monuments Nacionals).

Referències

Puyguilhem Categoria:Edificis renaixentistes