Papua () és una província d'Indonèsia. Consta de la meitat oest de l'illa de Nova Guinea i de les illes properes. La seva capital és Jayapura. És la més gran i la més oriental de les províncies d'indonèsia.
Aquesta província originàriament cobria tota la meitat occidental de Nova Guinea, El 2003,el govern d'Indonèsia va formar una província separada amb la part més occidental de Nova Guinea, al voltant de la península Bird Head i la península Bomberai, junt amb les illes del voltant de Raja Ampat, al seu nom al principi va ser "Irian Jaya" (Irian Gloriós) Occidental i actualment "Papua Occidental".
"Papua" és el nom oficial indonesi i el nom reconegut internacionalment per a aquesta província.
Govern esquerra|upright|miniatura|Edifici a Timika del governador de la província Papua Central
La província de Papua és governada per un governador directament elegit (actualment Lukas Enembe) i una legislatura regional, DPRP (Dewan Perwakilan Rakyat Papua). L'organització governamental que només existeix a Papua és el MRP (Majelis Rakyat Papua / Consell del poble de Papua), format amb una coalició de caps tribals.
La sobirania d'Indonèsia sobre Papua data de l'any 1969, a través d'un referèndum, això va donar lloc al Conflicte de Papua.
Divisions administratives Des de 2010, (després de la separació de la província de Papua Occidental el 2003), la província de Papua residual consta de regències (kabupaten) i una ciutat autònoma (kotamadya); aquestes regències i la ciutat autònoma estan subdividides en districtes (kecamatan), i després en poblacions (kelurahan i desa).
Nom Superfície (km²) PoblaciónEstimat de 2005 PoblacióCens de 2010 PoblacióEstimat de 2014 Capital Nombre deDistrictes Jayapura (city)935,92197.396256.705315.872 Jayapura Ciutat 5 Keerom Regency 8.390,0037.04848.53659.723 Waris 7 Jayapura Regency 11.157,1590.972111.943137.744 Sentani 19 Sarmi Regency 17.742,0031.50032.97140.570 Sarmi 10 Mamberamo Raya Regency(Great Mamberamo)23.813,91#18.36522.598 Burmeso 8 Waropen Regency 10.977,0921.18124.63930.318 Botawa 10 Yapen Islands Regency(Kepulauan Yapen)2.050,0070.20182.951102.070 Serui 12 Biak Numfor Regency 2.602,0099.204126.798156.023 Biak 19 Supiori Regency 678,3212.15215.87419.533 Sorendiweri 5 Pegunungan Bintang Regency(Bintang Mountains Regency)15.682,0086.97965.43480.516 Oksibil 34 Yahukimo Regency 17.152,00134.702164.512202.430 Sumohai 51 Yalimo Regency 1.253,00#50.76362.463 Elelim 5 Mamberamo Tengah Regency(Central Mamberamo)1.275,00#39.53748.650 Kobakma 5 Jayawijaya Regency 7.030,66207.480196.085241.280 Wamena 11 Nduga Regency 2.168,00#79.05397.274 Kenyam 8 Lanny Jaya Regency 2.248,00#148.522182.754 Tiom 10 Tolikara Regency 5.588,1344.100114.427140.801 Karubaga 35 Puncak Jaya Regency 4.989,51111.488101.148124.461 Mulia 8 Puncak Regency 8.055,00#93.218114.702 Ilaga 8 Intan Jaya Regency 3.922,02#40.49049.822 Sugapa 6 Paniai Regency 6.525,25111.412153.432188.796 Enarotali 10 Nabire Regency 11.112,61159.548129.893159.831 Nabire 14 Dogiyai Regency 4.237,40#84.230103.643 Kigamani 10 Deiyai Regency 537,39#62.11976.436 Tigi 5 Mimika Regency 21.633,00126.344182.001223.949 Timika 12 Asmat Regency 31.983,6961.64276.57794.227 Agats 8 Mappi Regency 24.118,0065.21981.658100.479 Kepi 10 Boven Digoel Regency 27.108,00*55.78468.641 Tanah Merah 20 Merauke Regency 44.071,00154.310195.716240.826 Merauke 20
Geografia Una serralada central est-oest domina la geografia de l'illa de Nova Guinea amb uns 1.600 km de llargada total. Aquesta província conté una muntanya de 4.884 m d'alt. El límit arboriés a 4.000 metres d'alt. El clima és tropical llevat de a les grans alçades.
El riu més llarg de la província és el riu Mamberamo
Ecologia miniatura|upright| Paradisaea apoda S'estima que a l'illa hi ha unes 16.000 espècies de plantes, 124 gèneres de les quals són endemismes. La fauna inclou marsupials (incloent possums, wallabies, cangurs arboris, etc.
Hi ha cocodrils d'aigua dolça i d'aigua salada.
Té el Parc nacional Lorentz, i el Parc Nacional Wasur, un aiguamoll del RAMSAR
El febrer de 2006, es descobriren a les Muntanyes Foja, Sarmi, noves espècies d'ocells, papallones, amfibis i plantes, incloent potser el rhododendron de flors més grosses del món.
Referències King, Peter, West Papua Since Suharto: Independence, Autonomy, or Chaos?. University of New South Wales Press, 2004, .
Enllaços externs
Categoria:Províncies d'Indonèsia Categoria:Nova Guinea Occidental