miniatura|Antígona i Èdip sortint de Tebes Antígona () va ser filla d'Èdip (rei de Tebes). Tenia tres germans, dos nois: Etèocles i Polinices, i una germana: Ismene.Pseudo-Apol·lodor. Biblioteca, III, 5, 8-9; III, 7, 1 Les tradicions més antigues la fan filla d'Eurigania, que era filla del rei dels flegieus, un poble de Beòcia.Pausànias. Descripció de Grècia, IX, 5, 11 Però, a partir dels autors tràgics, se la va considerar filla de Iocasta, i fruit de l'incest d'Èdip amb la seva mare.

Èdip es va assabentar dels crims que havia comès quan va consultar l'oracle de Tirèsias. Llavors, per castigar-se, es va treure els ulls. Va decidir d'exiliar-se a Tebes, on hi va arribar demanant almoina pels camins, i guiat per la seva filla Antígona. Rodant pel món va fer cap a Colonos, a l'Àtica, on Teseu el va acollir. Allà Èdip va morir.

Antígona va tornar a Tebes, a casa de la seva germana Ismene. Segons la tradició, els dos germans mascles d'Antígona estaven constantment lluitant pel tron de Tebes, a causa d'una maledicció que el seu pare havia llançat contra ells, perquè encara que van veure com l'expulsaven de la ciutat de Tebes, no van fer res per impedir-ho.

Se suposava que Etèocles i Polinices governarien el tron periòdicament, però, en algun moment, Etèocles va decidir quedar-se en el poder després de complir el temps del seu mandat, i això va desencadenar una guerra, ja que Polinices, ofès, va buscar ajuda a Argos, la ciutat veïna, va formar un exèrcit i va tornar a Tebes per reclamar el que era seu. A la guerra dels set Cabdills, (descrita per Èsquil a la tragèdia els Set contra Tebes), Etèocles, rei de Tebes defensava la ciutat. Polinices amb l'exèrcit argiu, l'atacava.Èsquil. Els set contra Tebes, 375 i seg.Gai Juli Higí. Faules, 68

Durant els combats que van tenir lloc davant de les portes de la ciutat, els dos germans es van matar l'un a l'altre, tal com s'havia predit. Llavors el rei Creont, que era oncle d'Etèocles i Polinices, va ser elegit rei de Tebes i va organitzar uns funerals solemnes per a Etèocles, però va dictaminar que, per haver traït la seva pàtria, Polinices no seria enterrat i se'l deixaria als afores de la ciutat, per ser devorat pels corbs.

Els honors fúnebres eren molt importants per als grecs perquè l'ànima d'un cos que no era enterrat estava condemnada a vagar per la terra eternament. Per això Antígona no va voler obeir l'ordre i, d'amagat, va decidir enterrar el seu germà Polinices i celebrar sobre el seu cos els corresponents rituals, rebel·lant-se així contra Creont, que a més era sogre seu, ja que estava promesa amb Hèmon, fill del rei.

La desobediència va significar per a Antígona la seva condemna a mort, i va ser tancada viva a la tomba dels Labdàcides, els descendents de Làbdac, de qui ella també descendia. Reclosa a la seva presó de pedra, Antígona es va penjar.

Per altra banda, Hèmon, en veure morta la seva promesa, va intentar matar el seu pare i es va suïcidar abraçat a Antígona, segons diu Sòfocles a Antígona. mentrestant, Eurídice, esposa de Creont i mare d'Hèmon, també es va suïcidar, en saber que el seu fill havia mort. Les morts d'Hèmon i Eurídice van remoure l'esperit de Creont, que finalment se'n va adonar del seu error.

Referències

Categoria:Personatges de la mitologia grega Categoria:Suïcidi en la mitologia grega