LAH-64 Apache és un helicòpter militar d'atac d'origen nord-americà. Compta amb rotors principal i de cua de quatre pales. Es tracta d'un aparell bimotor, biplaça en tàndem, i dissenyat per a missions d'atac contra carro, assalt, escorta i caça-helicòpter, amb capacitat operativa tot temps i dia-nit.
L'armament fix d'aquest helicòpter és un canó automàtic M230 de 30 mm. També està equipat amb una combinació de míssils antitancs AGM-114 Hellfire i llançacoets Hydra 70 en els quatre punts d'ancoratge de les seves dues estructures alares; i a més, pot portar míssils antiaeris FIM-92 Stinger o AIM-9 Sidewinder en els extrems de les ales.
L'Apache va ser dissenyat per Hughes Helicopters en resposta al programa "Helicòpter d'Atac Avançat" (en anglès: AAH o Advanced Attack Helicopter) de l'Exèrcit dels Estats Units. Posteriorment McDonnell Douglas va adquirir Hughes Helicopters i va continuar el desenvolupament de l'AH-64 obtenint com a resultat lAH-64D Apache Longbow, actualment produït per Boeing Integrated Defense Systems. L'AH-64 és el principal helicòpter d'atac de l'Exèrcit nord-americà i el successor de l'AH-1 Cobra. Amb els Estats Units ha entrat en acció en la Invasió nord-americana de Panamà de 1989, en la Guerra del Golf, en la Guerra de l'Afganistan de 2001 i en la Invasió de l'Iraq de 2003.
Desenvolupament Programa AAH miniatura|Prototip YAH-64A, Model 77 de Hughes, durant una demostració de vol.
A principis dels anys 1970, després de la cancel·lació de l'AH-56 Cheyenne en favor de projectes de la Força Aèria i del Cos de Marines dels Estats Units, com els avions Fairchild Republic A-10 Thunderbolt II i McDonnell Douglas AV-8B Harrier II, l'Exèrcit dels Estats Units va buscar una altra aeronau per complir el rol d'atac antiblindatge que quedés sota el comandament de l'Exèrcit (les normes de separació de les branques de les Forces Armades dels Estats Units d'Amèrica aprovades en 1948 prohibeixen a l'Exèrcit operar amb aeronaus d'ala fixa). L'Exèrcit va voler una aeronau amb major potència de foc, rendiment i abast que l'AH-1 Cobra, que tingués maniobrabilitat per realitzar missions de vol ran de terra. A aquest efecte, l'Exèrcit nord-americà va emetre una petició de propostes per un helicòpter d'atac avançat sota el programa AAH (en anglès sigles de: Advanced Attack Helicopter) en l'any 1972.Bishop 2005.
miniatura|El Bell Model 409 / YAH-63A, presentat per Bell al programa AAH, rebutjat en favor del YAH-64A.
Les propostes van ser presentades per cinc fabricants: Bell Helicopter Textron, Boeing-Vertol (associat amb Grumman), Hughes Aircraft, Lockheed Corporation, i Sikorsky Aircraft. L'any 1973 el Departament de Defensa dels Estats Units va seleccionar com a finalistes a Bell i a la Divisió d'Aeronaus Toolco d'Hughes Aircraft (posteriorment Hughes Helicopters). Així va començar la fase 1 del programa AAH.
Cada companyia va construir els seus helicòpters de prototip i van passar a un programa de prova de vol. El prototip Model 77/YAH-64A d'Hughes va fer el seu primer vol el 30 de setembre de 1975, mentre que el prototip Model 409/YAH-63A de Bell va fer el seu primer vol l'endemà. L'any 1976, després d'avaluar els resultats de les proves, l'Exèrcit va seleccionar al YAH-64A de Hughes en detriment del YAH-63A de Bell. Les raons per a l'elecció del YAH-64A incloïen el seu rotor principal de quatre pales amb major tolerància als danys i la inestabilitat en el tren d'aterratge tricicle del YAH-63.Donald 2004.
L'AH-64A va entrar llavors en la fase 2 del programa AAH. Aquesta fase demanava la fabricació de tres AH-64 de preproducció, l'actualització dels dos prototips de vol YAH-64A i la unitat de prova terrestre al mateix estàndard. Els sistemes d'armes i sensors van ser integrats i provats durant aquesta etapa, i s'hi van incloure el nou míssil antitancs AGM-114 Hellfire.
Producció El 1981 l'Exèrcit dels Estats Units va rebre tres AH-64 de preproducció pel 2n test operacional. Les proves de l'Exèrcit van ser reeixides, però després es va decidir actualitzar el motor a la versió T700-GE-701 que desenvolupava 1.690 CV (1,259 kW). A la fi de 1981 l'AH-64 va ser nomenat "Apache", en honor del poble Apatxe, seguint amb la tradició de l'Exèrcit d'usar noms de tribus dels amerindis dels Estats Units per als seus helicòpters.
En 1982, Hughes va ser autoritzada per a la producció a gran escala de l'Apache, i va anar en l'any 1983 quan va sortir el primer helicòpter de producció de les fàbriques Hughes Helicopters de Mesa, Arizona. El gener de 1984 Hughes Helicopters va ser adquirida per McDonnell Douglas per 500 milions de dòlars nord-americans. Posteriorment Hughes va passar a formar part de la companyia Boeing amb la fusió de Boeing i McDonnell Douglas a l'agost de 1997. L'any 1984 el cost de l'AH-64A va incrementar-se en 7,8 milions de dòlars i el cost mitjà per unitat era aproximadament de 14 milions de dòlars amb costos de desenvolupament inclosos.
L'any 2004 General Electric va començar a produir motors T700-GE-701D més potents, que desenvolupaven 2.000 CV (1.500 kW) pels AH-64D. El cost total del programa AH-64D era de 10.500 milions de dòlars a l'abril de 2007.
L'Apache va entrar en servei el 2 de gener de 1984, amb una primera producció d'11 unitats.
Disseny miniatura|Vista frontal d'un Apache en l'aire.
L'helicòpter AH-64 Apache està dissenyat per mantenir-se en vol després de rebre trets amb munició de fins a calibre 23 mm.Donald 2004, p 110. Està designat per resistir dures condicions climàtiques i per operar tant de dia com de nit usant una aviònica i electròniques modernes, com el sistema d'adquisició i designació de l'objectiu, el sensor de visió nocturna del pilot (TADS/PNVS), les contramesures infraroges passives, sistema de posicionament global (GPS) i el sistema de visualització de pantalla integrat en casc (IHADSS).
Estructura El fuselatge, les ales, la cua, els compartiments dels motors, la cabina de la tripulació i els contenidors d'aviònica de l'AH-64 Apache són produïts per Northrop Grumman.
Compartiment de la tripulació
Els dos tripulants s'asseuen en tàndem: el copilot/artiller davant, i darrere el pilot en una posició 48 cm més alta. Els seients són fabricats de kevlar lleuger. Les dues cabines compten amb vidres blindats de material acrílic, dissenyats també per proporcionar un camp de visió òptim. Els compartiments de la tripulació, el sòl, els laterals i entre els dos compartiments estan protegits amb plaques de blindatge de bor de baix pes de Ceradyne Inc., oferint protecció contra projectils penetrants d'armadura de fins a calibre 12,7 mm. Els seients i l'estructura estan dissenyats per proporcionar a la tripulació un 95 per cent de possibilitats de sobreviure a impactes contra el sòl des d'una altura de 12,8 metres a 46 km/h (42 peus/s).
Tren d'aterratge
El tren d'aterratge de l'helicòpter Apache està format per dues rodes principals simples a la part inferior de la cabina més una roda de cua giratòria amb autocentrat i bloquejable. Les rodes principals disposen de frens hidràulics i no són retràctils, però es poden plegar cap enrere i reduir a l'altura de l'aeronau per a emmagatzematge i transport. Els amortidors de les rodes principals i els mecanismes de cua estan dissenyats per a ràtios de descens normals de 3,05 m/s i bruscs aterratges de fins a 12,8 m/s. A més, permeten que l'Apache pugui desenganxar i aterrar amb desnivells en el terreny de fins a 12° en sentit longitudinal i 10° en sentit lateral.
Grup motopropulsor Motors VersióApache Model dels motors (2) Potència decada motor AH-64A/A+/D General Electric T700-GE-701 1.696 CV (1.265 kW) General Electric T700-GE-701C 1.900 CV (1.417 kW) General Electric T700-GE-701D 2.000 CV (1.500 kW) WAH-64D Rolls-Royce Turbomeca RTM322 2.100 CV (1.566 kW) miniatura|Compartiment obert d'un dels motors i els tres supressors d'infrarojos en la sortida de gasos.
L'AH-64 és propulsat per dos motors turboeix General Electric T700-GE-701, fabricats per la subsidiària GE Aviation.Donald 2004, p 110. Cadascun dels motors està allotjat en un compartiment independent a cada costat del fuselatge, damunt de les ales, a l'altura de l'eix del rotor. Els components importants estan protegits amb blindatge i les sortides de gasos de les turbines disposen de supressors d'infrarojos que redueixen l'emissió i calor. Cada compartiment disposa d'una coberta superior que permet obrir-la cap avall per accedir al motor i que a més serveix com a plataforma de manteniment. Els motors estan separats per evitar danys en els dos alhora durant el combat.
El model de motor T700-GE-701C és capaç de desenvolupar una potència d'1.409 kW (1.890 CV) durant 10 minuts, 1.342 kW (1.800 CV) durant 30 minuts i 1.238 kW (1.660 CV) de manera contínua.
Dipòsit de combustible
Dins el fuselatge hi ha dos dipòsits blindats i a prova de caigudes. Són capaços de resistir impactes directes de bales de calibre 23 mm i estan fabricats amb capes de poliestirè i kevlar. Els dipòsits tenen una capacitat total de 1.421 litres.
Rotors
L'Apache té un rotor principal de quatre pales i un rotor de cua també de quatre pales, però aquestes últimes alineades de manera no ortogonal. Les pales del rotor principal, de 6 m de longitud, són fabricades per Tool Research and Engineering Corporation, i estan fetes de material compost que resisteix projectils de calibre 23 mm.
Sistemes L'AH-64 Apache està dotat d'aviònica redundant i sistemes per complir les missions assignades. El cablejat de cada helicòpter mesura un total de 13 km.
Sensors miniatura|Vista de prop dels sistemes de sensors en el morro d'un AH-64D de la Real Força Aèria dels Països Baixos en el Farnborough Airshow de 2006.
L'AH-64 està equipat en el morro amb el conjunt de sensors TADS/PNVS, ambdós desenvolupats per Lockheed Martin: El sistema d'adquisició i designació de l'objectiu TADS (sigles de Target Acquisition Designation Sight) o AN/ASQ-170, se situa a la seva torreta frontal, compta amb òptiques de vista directa, càmera de vídeo, sensors d'observació per infrarojos FLIR (sigles de Forward-Looking InfraRed) i telèmetre/designador làser Litton. El sensor de visió nocturna del pilot PNVS (sigles de Pilot Night Vision Sensor), o AN/AAQ-11, consisteix en un dispositiu FLIR muntat en una torreta rotativa en el morro, sobre el TADS. La imatge del PNVS és mostrada en la mira monocular del casc amb el sistema de visualització de pantalla integrat IHADSS (sigles de Integrated Helmet And Display Sighting System) Honeywell, és utilitzat tant pel pilot com pel copilot/artiller.
Posteriorment, Lockheed Martin ha desenvolupat un nou sistema de visió nocturna i designació d'objectius per a l'Apache, emprant sensors infrarojos amb ona llarga de segona generació, que milloren l'abast i la resolució. El nou sistema es denomina Arrowhead i té un FLIR de designació amb tres camps de visió, un FLIR de pilotatge amb dos camps de visió, càmera de televisió CCD, zoom electrònic, rastrejador d'objectius i ajust automàtic de la mira i canó. L'Arrowhead va entrar en producció el desembre de 2003 i la primera unitat va ser lliurada a l'Exèrcit estatunidenc el maig de 2005. Va ser previst que per l'any 2011 704 helicòpters Apache nord-americans estarien equipats amb aquest nou sistema. El maig de 2005 es va contractar la millora a nivell l'Arrowhead pels Apache AH Mk1 britànics, amb els lliuraments previstos entre 2009 i 2010.
Contramesures miniatura|Un AH-64D nord-americana disparant bengales.
L'Apache disposa dels següents sistemes de contramesures i de guerra electrònica: Receptor d'avís de radar AN/APR-39A(V) subministrat per Northrop Grumman i Lockheed Martin. Sistema d'adquisició d'objectius amb suport electrònic a les interferències de freqüència de radar Lockheed Martin AN/APR-48A Radar Frequency Interferometer Electronic Support. Equip de contramesures per infrarojos BAE Systems IEWS AN/ALQ-144. Receptor d'avís làser Goodrich AN/AVR-2.