Es Fangar és una possessió històrica situada al sud-est de Son Macià, al terme municipal de Manacor, a Mallorca, fent partió amb Felanitx. És la possessió més extensa del terme de Manacor i ha estat descrita com una de les majors propietats privades de l'illa: els comptes més recents li atribueixen poc més de 1.000 hectàrees i la consideren la finca més gran de Mallorca, equivalent a prop del 0,27 % de tota l'illa.
Documentada per primera vegada el 1323, pertangué durant més de cinc segles a la família Truyols (Trullols), després marquesos de la Torre del Fangar, i posteriorment a la família Bonnín. El 2002 Peter Eisenmann i Sabine Eisenmann l'adquiriren i retornaren al conreu ecològic terres agrícoles abandonades. La finca produeix vi dins la denominació d'origen Pla i Llevant —amb certificació ecològica i comercialitzat com a vegetarià i vegà— i també oli d'oliva, i hi manté una eguasseria de cavalls hannoverians que acollí concursos internacionals de doma clàssica els anys 2015 i 2016, entre els quals el primer CDI5* de l'Estat espanyol.
Bona part del terreny es troba dins l'Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI) des Fangar. Les edificacions figuren al catàleg de patrimoni municipal de Manacor. La propietat es troba en venda des del 2020.
Geografia La possessió ocupa un sector de les Serres de Llevant, al sud-est de Mallorca, i travessa la partió entre Manacor i Felanitx. Sa Mola des Fangar (uns 317–318 m) forma part de la divisòria tradicional entre les comarques de Llevant i Migjorn. L'emplaçament, tancat dins una vall, ha estat descrit com a generador d'un microclima protegit.
Les informacions recents donen poc més de 1.000 hectàrees, o bé 1.064 hectàrees; una crònica del 2004 en donava 1.800. La propietat històrica era molt més extensa —de l'ordre de 3.000 hectàrees— abans que se'n venessin parcel·les.
L'ANEI des Fangar, de caràcter estatutari, abasta 1.148 hectàrees a la conca del torrent des Fangar. Inclou puigs calcaris, penya-segats, pinar i garriga, i és un dels espais protegits més grans de Manacor. Els relats contemporanis sobre la finca restaurada descriuen a banda unes 400 hectàrees deixades sense conrear, amb punts d'abeurada per a la fauna: cabres, tortugues, conills, llebres i rapinyaires. Dins la propietat s'hi documenten tres jaciments arqueològics, entre els quals la cova des Picot i les coves prehistòriques de n'Amarat.
Història La família Truyols La possessió apareix documentada per primera vegada el 1323, ja a nom de Nicolau Truiols (Trullols). Restà en mans de la família fins a la darreria del segle XIX. El 1406 Nicolau Trullols es queixà que gent de Manacor i de Felanitx havia tallat fusta dins les seves terres i havia pescat amb verí en un estany del litoral, a cala Murada.
Una valoració del 1578 la taxà en 10.000 lliures. Aleshores funcionava com una gran explotació mixta, amb terres de cereal i un ramat de més de 500 ovelles, i comptava amb les cases, una torre, una capella, un molí de sang i un celler. L'oratori fou bastit el 1843, dedicat inicialment al Sant Crist i més tard a la Mare de Déu del Carme.
El 1728 Felip V confirmà el títol de marquès de la Torre del Fangar, que prenia nom de la possessió que la família posseïa des del segle XIV. L'historiador Ramon Rosselló Vaquer publicà el 2007 un estudi sobre els senyors del Fangar i les seves relacions amb Felanitx.
La família Bonnín El 1896 la possessió fou comprada per Gaspar Bonnín Miró, un indià natural de Felanitx, i passà al seu fill Pere Joan Bonnín Armstrong. El 1991 fou aportada a la societat Bonarms SA, després reanomenada Finca Es Fangar S.A.
Restauració sota la família Eisenmann Peter Eisenmann, industrial alemany, i Sabine Eisenmann, residents a Gstaad, compraren la possessió a Pedro J. Bonnín el 2002 per 13,8 milions d'euros (alguns comptes posteriors donen el 2001 i una xifra arrodonida de poc més de 13 milions). Les cròniques del moment descrivien terres agrícoles que havien esdevingut garriga i bosc baix. Els nous propietaris hi replantaren vinya i olivera, restauraren les edificacions històriques i hi desenvoluparen l'agricultura ecològica, un celler i una eguasseria com a base productiva de la finca.
Patrimoni La possessió figura al Catàleg d'Elements i Espais Protegits de Manacor, aprovat pel ple de l'Ajuntament el 30 de novembre de 2021, amb el grau municipal més alt de protecció integral. S'ha assenyalat que els afegits posteriors han alterat la fesomia anterior del conjunt edificat.
Vi i activitat agrària La finca es conrea en règim ecològic i hi produeix vi, oli d'oliva, figues i ametlles. La premsa l'ha qualificada de finca ecològica més gran de les Illes Balears. S'hi ha documentat un abellar de més de vint ruscs, alguns d'ells situats vora la vinya.
Els topònims interiors de la propietat —entre els quals Son Cotinel·lo, sa Vinya Vella d'es Fangar i sa Vinya des Conill— i les restes d'un celler antic indiquen una viticultura anterior a la fil·loxera i posteriorment abandonada. La vinya fou replantada a partir de mitjan dècada del 2000.
Vi Es Fangar Vins és un celler inscrit a la denominació d'origen Pla i Llevant, amb unes 56 hectàrees de vinya que combinen varietats autòctones —callet, manto negro, giró ros i prensal blanc— amb d'altres d'internacionals com el chardonnay, el cabernet sauvignon, el merlot i el syrah. Els vins tenen certificació ecològica i es comercialitzen com a vegetarians i vegans. Daniel Morales n'ha estat l'enòleg durant anys; els perfils del sector apunten que es formà al Priorat i a Sud-àfrica.
Un celler al polígon de Son Colom, a Felanitx, es construí a partir del 2014 amb un cost estimat de vora 8 milions d'euros. El 2016 ja s'hi processava raïm; les instal·lacions obertes al públic se solen datar el 2019. L'edifici ocupa uns 7.500 metres quadrats i conté 48 dipòsits de 12.000 litres per a vi negre, un dipòsit de mescla de 20.000 litres i bótes de roure, majoritàriament francès. El celler també elabora vi per a marques privades, i les informacions del moment situen la capacitat anual entre 275.000 i 350.000 ampolles.
Entre els guardons independents hi ha una medalla d'or Bacchus per al N'Amarat 2012 el 2021; un or Bacchus per a Sa Fita i una plata per a Lo Cortinel·lo en el cicle següent; i puntuacions de 92 punts de Falstaff per al Fangar Elements 2013 i el Son P 2017.
Eguasseria El 2007 s'hi establí una eguasseria de cavalls hannoverians, adherida a l'associació de criadors. Les cròniques de mitjan dècada del 2010 situen la cabanya en uns 96–100 cavalls, la major part procedents del programa de cria propi, sota la direcció de Patrick Kofler. Les instal·lacions s'han descrit amb pistes cobertes i descobertes i una pista de galop de 800 metres. Es Fangar's Samba King, muntat per Matthias Rath, guanyà el Nürnberger Burgpokal.
La finca acollí el CDI4* Balearen Tour el juny de 2015 —el primer concurs internacional de quatre estrelles per invitació a les Illes Balears— i un CDI5* l'octubre de 2016, aleshores l'únic concurs de doma clàssica de cinc estrelles de l'Estat espanyol i un dels dotze del món. Hi participaren, entre d'altres, Isabell Werth, que guanyà la Kür del Gran Premi de 2016 amb El Santo i un 78,875 %, Helen Langehanenberg i Beatriz Ferrer-Salat. El concurs del 2015 aplegà uns 6.000 espectadors. Les edicions previstes per al 2017 i el 2018 foren anul·lades per coincidència amb altres dates de la FEI.
Venda El març de 2020 la possessió, celler inclòs, s'oferí per més de 100 milions d'euros. El desembre de 2025 tornà a sortir al mercat per 87 milions d'euros a través de John Taylor. La premsa especialitzada en propietats de luxe, citada pels diaris balears, en descrivia el preu de sortida com el més alt anunciat aleshores per a una propietat mallorquina.
Vegeu també Possessió Denominació d'Origen Pla i Llevant Manacor
Referències
Enllaços externs
Categoria:Geografia de Manacor Categoria:Possessions de Mallorca Categoria:Espais d'interès natural