Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la XI legislatura se celebraren el 27 de setembre de l'any 2015. S'anunciaren el 14 de gener de 2015, és a dir, poc temps després que les institucions espanyoles suspenguessin la consulta sobre la independència de Catalunya i intentessin evitar la celebració del procés participatiu que la substituí.
Aquests comicis donaren una majoria parlamentària a les forces polítiques partidàries de celebrar un referèndum sobre la independència de Catalunya (Junts pel Sí, Catalunya Sí que es Pot i Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent), que varen sumar un 56,74% dels vots. Carles Puigdemont i Casamajó, de Junts pel Sí, va ser investit president de la Generalitat de Catalunya després que el candidat principal (Artur Mas) renunciés el 9 de gener de 2016, dos dies abans que es convoquessin eleccions automàticament.
Entre els partits amb representació, Junts pel Sí i Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent eren partidaris de la independència (sumant un 47,80% dels vots, que els donà majoria absoluta al Parlament), i Ciutadans - Partit de la Ciutadania, Partit dels Socialistes de Catalunya i Partit Popular Català no n'eren (sumant un 39,11%). Cal destacar que en aquest aspecte Catalunya Sí que es Pot no es pronunciava.
Prèvia Anunci de les eleccions El 14 de gener de 2015, Artur Mas va anunciar la convocatòria de les eleccions plebiscitàries després d'haver assolit l'entesa de la seva coalició, CiU, amb ERC (liderat per Oriol Junqueras), l'Assemblea Nacional Catalana (liderada per Carme Forcadell), Òmnium Cultural (liderat per Muriel Casals) i l'Associació de Municipis per la Independència (presidida per Josep Maria Vila d'Abadal). Per aquest motiu, per l'independentisme, van esdevenir unes eleccions plebiscitàries sobre la independència de Catalunya.Catalonia will hold a plebiscite on independence on 27 September, Editorial del diari Ara. De fet, Artur Mas definí aquestes eleccions com la «consulta definitiva». A part de la convocatòria d'eleccions, l'acord també preveia acabar les estructures d'estat com a element bàsic per culminar el procés de transició nacional així com la negociació dels pressupostos. Mas i Junqueras demanaren disculpes pel clima polític enrarit en el si dels partits independentistes per les negociacions que es van produir durant les setmanes anteriors a l'anunci de les eleccions.
El govern espanyol respongué, davant l'anunci d'eleccions a vuit mesos vista, que «Mas no té gens d'interès a solucionar i atendre els problemes dels catalans, ni gens de capacitat per a resoldre'ls». PP, PSOE i UPyD també van criticar l'anunci de les eleccions.
Eleccions locals La primavera de 2015 van tenir lloc unes eleccions locals que van canviar el mapa municipal d'alcaldies catalanes. Entre els canvis més destacats s'hi troba l'accés a l'alcaldia de Barcelona d'Ada Colau, cap de llista de Barcelona en Comú, una coalició de partits i moviments de l'esquerra alternativa. Aquest canvi a l'Ajuntament de Barcelona i els bons resultats de diverses candidatures alternatives arreu del territori català, va provocar reaccions en diversos partits polítics.
Creació de coalicions La primera coalició que es donà a conèixer fou Catalunya Sí que es Pot, formada per Iniciativa, Esquerra Unida i Alternativa, Podem i Equo i amb la qual van intentar replicar el model Barcelona en Comú a escala catalana.
Per un altre costat, els partits independentistes van convocar diverses reunions per tal de plantejar la possibilitat d'una llista conjunta que donés un caràcter més plebiscitari a les eleccions, on excepcionalment es podrien incorporar diversos representants de la societat civil. Després de diverses converses i negociacions el dia 20 de juliol de 2015 es va presentar la coalició Junts pel Sí, formada per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Demòcrates de Catalunya (DC) i Moviment d'Esquerres (MES). La creació d'aquesta coalició va ser possible després que la federació de Convergència i Unió es va donar per finalitzada durant el mes de juny de 2015, davant de la negativa d'Unió Democràtica de Catalunya de donar suport al procés independentista català.
D'altra banda, la Candidatura d'Unitat Popular ja havia anunciat dies abans que presentaria una llista amb el suport d'altres organitzacions independentistes i d'esquerres, davant del desacord d'incorporar polítics a la llista unitària. De fet, feia temps que estava en negociacions per presentar-se a les eleccions amb Procés Constituent a Catalunya i diversos partits locals.
Decret de convocatòria i reaccions El 3 d'agost de 2015 el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, va signar el decret de convocatòria a les 9 del vespre al Palau de la Generalitat de Catalunya i posteriorment va fer una compareixença davant les càmeres de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals confirmant la regularitat del sistema de convocatòria d'eleccions parlamentàries i l'extraordinarietat en el fons de la proposta, on no va constar la paraula plebiscit. El President va argumentar la convocatòria extraordinària després d'haver intentat negociar sense èxit la convocatòria d'un referèndum pactat amb el Govern d'Espanya. En les declaracions a premsa dels partits, només els independentistes van reconèixer el caràcter plebiscitari de les eleccions i la resta de partits van argumentar que -tot i ser unes eleccions importants- no deixaven de ser unes eleccions al Parlament de Catalunya. Tot i això, van deixar entreveure la possibilitat d'un pacte postelectoral per frenar el procés independentista. El Govern espanyol va dir que vigilaria amb lupa la legalitat de tot el procés de convocatòria i va demanar a Mas neutralitat en el procés. Mariano Rajoy va dir: «No hi haurà eleccions plebiscitàries, així com tampoc va haver-hi referèndum», en relació amb el 9 de novembre de 2014. Diversos partits i mitjans van qüestionar la legalitat de celebrar la manifestació Via Lliure a l'Avinguda Meridiana el dia 11 de setembre, ja que va coincidir amb la data d'inici de la campanya electoral.
A principis de setembre de 2015 es va presentar la plataforma Catalans pel Seny, en suport a Unió Democràtica de Catalunya. Diversos partits sense representació parlamentària —com Plataforma per Catalunya i Unió, Progrés i Democràcia— van anunciar que no es presentarien a aquestes eleccions.
Xifres Xifra ReferènciesNombre de candidatures40Les eleccions del 27-S, en xifres VilawebCens5.510.853Residents a l'estranger (inclosos en el cens)196.065Cens circumscripció de Barcelona 4.124.349Cens circumscripció de Tarragona 561.935Cens circumscripció de Girona 510.826Cens circumscripció de Lleida 313.743Nous electors164.247Titulars de les meses24.543Suplents de les meses 40.086Personal de processament de dades4.500Dispositiu Mossos d'Esquadra 8.181Dispositiu Policia local 1.703Dispositiu Vigilants de seguretat 143Periodistes acreditats (total)550Periodistes acreditats (estrangers)180Diputats a escollir (total)135Diputats a escollir (circumscripció de Barcelona)85Diputats a escollir (circumscripció de Tarragona)18Diputats a escollir (circumscripció de Girona)17Diputats a escollir (circumscripció de Lleida)15Junta electoral central 1Juntes electorals provincials4Juntes electorals de zona31Membres de les juntes electorals224
Candidatures i programes
Segons la reforma de 2011 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General, els partits extraparlamentaris hauran d'aconseguir prèviament l'aval del 0,1% dels votants de cada circumscripció per poder presentar candidatures. El període de campanya va tenir lloc de l'11 de setembre al 25 de setembre de 2015. Es proclamaren un total de quaranta candidatures.
Candidatures al Parlament durant la X legislatura Candidatura Caps de llista Programa Lema Barcelona Tarragona Girona Lleida JxSí Raül Romeva Germà Bel Lluís Llach Josep Maria Forné «Compromís per la llibertat»Compromís per la llibertat, Junts pel Sí. «El vot de la teva vida»Junts pel Sí presenta el lema de la Campanyaː el vot de la teva vida, Vilaweb PSC-PSOE Miquel Iceta Carles Castillo Rafel Bruguera Òscar Ordeig «Solucions justes i acordades» «Per una Catalunya millor en una Espanya diferent» PP Xavier García Albiol Alejandro Fernández Álvarez Josep Enric Millo Marisa Xandri «100 propostes de govern 2015» «Units guanyem, plantem cara!» CatSíqueesPot Lluís Rabell Gerard Bargalló Marc Vidal Sara Vilà «El programa de la gent» «La Catalunya de la gent» UNIÓ.CAT Ramon Espadaler Anna Maria Solé Xavier Dilmé Josep Maria Pelegrí «Catalunya 2015»Programa electoral d'Unió, Unió Democràtica de Catalunya. «La força del seny» C's Inés Arrimadas Matías Alonso Jean Castel Jorge Soler «Un projecte per la convivència» «Una nova Catalunya per a tothom» CUP Antonio Baños Sergi Saladié Benet Salellas Ramon Usall «Programa polític»Programa polític, Candidatura d'Unitat Popular.Programa polític , Candidatura d'Unitat Popular. «Governem-nos»
Candidatures sense representació durant la X legislatura Candidatura Caps de llista Programa Lema Barcelona Tarragona Girona Lleida PACMA Anaïs ArranzPACMA SE PRESENTA A LAS ELECCIONES CATALANAS DEL 27S Laura García Miguel Ángel Rodríguez David Martínez «Programa electoral»Programa electoral , PACMA. «Pels animals, el medi ambient i la justícia social» PIRATA.CAT/XDT es presenta es presenta Enric Pineda es presenta «Drets humans, democràcia directa, transparència» RECORTES CERO - ELS VERDS Jordi Martínez Rut Clemente Francesc Ibañez Pedro Menchón «Per la Redistribució de la Riquesa i la Unitat»Per la Redistribució de la Riquesa i la Unitat , Recortes Cero - Els Verds. «El teu vot sí que té alternativa» GANEMOS es presenta Xavier Salvadó Ayax Perrella Antoni Cuadra
Cartells electorals 142x142px 100px|UDC JxSí PSC-PSOE PP CatSíqueesPot UNIÓ.CAT C's CUP
Campanya electoral Inici de campanya i Diada Nacional miniatura|La Via Lliure va marcar els tempos de l'inici de campanya La campanya electoral va començar oficialment l'11 de setembre, però la nit abans tots els candidats ja van fer l'acte de presentació de la campanya. Junts pel Sí van presentar-se al Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra. Catalunya Sí que es Pot ho va fer al Casinet d'Hostafrancs, i la CUP, a l'Auditori del Casal Pere Quart de Sabadell i al casal independentista "La Cruïlla" de Barcelona. A l'acte de presentació de campanya del PSC, realitzat al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, hi va participar Pedro Sánchez, on es va presentar el lema del partit "Per una Catalunya millor en una Espanya diferent". Molt a prop, a la sala gran del MACBA, es va presentar el projecte d'Unió Democràtica de Catalunya, que es presentà per primera vegada en solitari. El PP va iniciar la campanya al districte de Nou Barris amb un sopar amb militants i al seu torn Ciutadans ho va fer a l'Hotel Catalonia de Barcelona.
El primer dia oficial de campanya electoral va tenir lloc, a més dels corresponents actes oficials, l'anomenada Via Lliure, una concentració d'entre 500.000En directo: la Via Lliure reúne en Barcelona a 1,4 millones de personas por la independencia de Catalunya (en castellà) Diario Público i 2 milions de persones - segons la font - que va ocupar 5,2 quilòmetres de l'Avinguda Meridiana de Barcelona tot reclamant la independència de Catalunya. L'acte fou organitzat per la campanya Ara és l'hora, impulsada per Òmnium Cultural i l'Assemblea i va ser acusat d'electoralista per alguns dels candidats no sobiranistes.
Primera setmana de campanya Alguns dels partits a favor de seguir amb lstatu quo van promoure activament la crida a la participació ciutadana, basant-se en la teoria que històricament les eleccions al Parlament de Catalunya havien tingut participacions més baixes que les generals espanyoles, i que sovint la bossa de votants abstencionistes estava identificada amb persones amb un sentiment més espanyolista.