va ser un advocat i polític català.
Era fill de Joan Vilanova Domingo, comerciant de Vinyols, i de Maria del Miracle Montanyà Solé, de Reus. Va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona i s'hi va llicenciar l'any 1912. D'ideologia catòlica i monàrquica, va exercir diversos càrrecs públics a Reus, com ara el de jutge municipal i també alcalde el 1929 per la Unión Monárquica Nacional, càrrec que va mantenir fins a febrer de 1930, quan va presentar la dimissió. Era terratinent i va ser el delegat a Reus de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre. Per l'octubre de 1934 va ser el principal impulsor de la secció reusenca d'Acció Popular Catalana. Amagat durant la guerra civil, el POUM li va confiscar la casa, situada al carrer de sant Joan cantonada amb la plaça de Prim l'agost de 1936 per convertir-la en la seva seu. Tornat a Reus, va ser president de la Diputació de Tarragona els anys 1939 i 1942. En la seva joventut va col·laborar a la revista satírica La Kabila i més assíduament al Diari de Reus del qual en va ser director.
Referències
Categoria:Alcaldes de Reus Categoria:Advocats reusencs contemporanis Categoria:Presidents de la Diputació de Tarragona Categoria:Morts a Reus Categoria:Morts el 1954 Categoria:Advocats morts al segle XX Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1890